El llibre Els brigadistes entre nosaltres (Cossetània Edicions), d'Àngela Jackson, es va presentar el dimecres 30 d'abril a la Biblioteca Municipal i comarcal de Falset.
L'acte va precedir l'exposició que es pot visitar temporalment en aquest mateix espai “Preludi a l’ultima batalla de la guerra civil espanyola: Les brigades internacionals al Priorat, 1938”. La presentació va anar a càrrec de Joan Cavallé, novel·lista i dramaturg recentment guardonat per una obra ambientada a la Guerra Civil, i d’Òscar Palazón, escriptor i traductor.
L'acte va precedir l'exposició que es pot visitar temporalment en aquest mateix espai “Preludi a l’ultima batalla de la guerra civil espanyola: Les brigades internacionals al Priorat, 1938”. La presentació va anar a càrrec de Joan Cavallé, novel·lista i dramaturg recentment guardonat per una obra ambientada a la Guerra Civil, i d’Òscar Palazón, escriptor i traductor.
Òscar Palazón, traductor del llibre, va explicar com va desenvolupar la seva tasca i algunes particularitats del vocabulari d'aquesta novel·la:
«He trobat, en la versió anglesa, explicacions de paraules catalanes intraduïbles a l’anglès i, per contra, expressions angleses que no es podien traduir al català, i n’hem hagut de fer l’explicació.»L'escriptor Joan Cavallé va destacar la importància del llibre Els brigadistes entre nosaltres com a narrador de les vivències de les Brigades Internacionals, una qüestió poc tractada en obres anteriors:
«És un llibre que obre moltes portes. L’obra té una gran capacitat de síntesi, de manera que l’autor no cansa el lector amb explicacions reiteratives, però en canvi explica moltes vivències.»L'autora, Àngela Jackson, va exposar els arguments que la van portar a escriure aquest llibre i allò que li ha aportat:
«Els brigadistes van tenir molta importància en la Guerra Civil. Sobre les Brigades Internacionals s’han escrit molts llibres i se n’han fet pel·lícules, però aquest llibre té com a novetat que explica què els passava, com vivien els dies previs al combat.»
«Fa vuit anys, després d’acabar la meva tesi doctoral, vaig pensar que podria empènyer algun estidiant jove a tractar aquest tema. Com que aquest “algú” no sortia, em vaig decidir a fer-ho jo mateixa. I en el fons he tingut sort, perquè m’ha permès conèixer en directe l’interessant testimoni de moltes persones.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada