Dimarts 11 de novembre es presenta "La pedra d'Omari" a Madrid i "100 propostes per a l'èxit personal" a Cambrils

El llibre La pedra d'Omari, de Marta Viladot, es presentarà dimarts 11 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, al Blanquerna Centre Cultural, de Madrid.
La presentació anirà a càrrec de Carlos Santos, periodista.

100 propostes per a l'èxit personal, de Josep Marc Laporta, també es presentarà dimarts 11 de novembre, a les 8 del vespre, al Centre Cultural de Cambrils.
La presentació anirà a càrrec de Joan Manuel Bailo, escriptor i crític literari.

RAC1 entrevista Daniel Closa, autor de "100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt"

El programa Versió RAC1, de Toni Clapés, el dimecres 5 de novembre va entrevistar Daniel Closa, autor del llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt.
Durant l'entrevista, que podreu trobar a partir del minut 10, es van repassar alguns dels enigmes que apareixen el llibre i es va aprofunditzar en qüestions científiques que afecten la nostra vida quotidiana. També es va parlar sobre les curiositats del procés d'elaboració de l'obra.

"Escalada en roca" i "Cuida-les, Chomolungma" es presenten al Saló de la Muntanya de Vic

Els llibres Escalada en roca, de Nando Gel, i Cuida-les, Chomolungma, de Sílvia Ferrandis, es presentaran divendres 7 de novembre durant el Saló de la Muntanya de Vic.

- 17:30 Presentació del llibre Escalada en roca.
- 18:00 Presentació del llibre Cuida-les, Chomolungma.

Les presentacions aniran a càrrec de Xevi Cortacans, responsable de la llibreria Muntanya de Llibres.

"Escalada en roca" vol ser una eina útil per a aquells que s'inicien en "l'art d'escalar"

El llibre Escalada en roca. Manual pràctic, de Nando Gel, es presenta dimecres 5 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya.

La presentació anirà a càrrec de David Mengual i Padrós, vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya.

L’escalada en roca és un esport prou ampli i complex, en el qual és necessari tenir una formació sòlida i progressiva per poder gaudir-ne amb la màxima seguretat. Això porta temps, però durant el procés d’aprenentatge ens adonarem que no solament aprenem una sèrie de tècniques, sinó que, a més, descobrim el millor de nosaltres mateixos. Aquest manual pretén ser una eina útil per a totes aquelles persones que comencen el bonic camí en l’aprenentatge de “l’art d’escalar”. S’hi recullen de manera detallada el material necessari i la seva utilització, les tècniques de progressió i seguretat tant en vies esportives com clàssiques, exercicis pràctics per desenvolupar la gestualització, tècniques d’autorescat, el ràpel, conceptes sobre l’entrenament i com fer una bona planificació per dur a terme la nostra activitat amb garanties d’èxit.

Nando Gel:
Nando Gel va néixer el març del 1969 a Vilassar de Mar. Descobrí l’escalada als 14 anys, i, com tants altres escaladors catalans, s’ha format a Montserrat, el Pedraforca i el Montsec. Ràpidament l’escalada es convertí en la seva gran passió, circumstància que amb el temps l’ha portat a treballar com a guia i professor d’escalada des de l’any 1997, compartint somnis i il·lusions amb els seus alumnes i clients. La seva passió per la docència fa que en els seus cursos els alumnes no descobreixin tan sols l’esport de l’escalada, sinó també com aquest ens pot arribar a potenciar com a persones, amb la qual cosa es converteix en una escola de vida on es rep una educació constant sobre els valors humans, la superació personal i el respecte envers la natura.

"In love with Shakespeare"

Xènia Bussé publicà un article al setmanari El Pati de divendres 31 d'octubre sobre el llibre Shakespeare i la natura, de Rosa Maria Martínez Ascaso. Bussé destaca el valor d'aquesta obra en un moment en què es disposa d'un gran volum d'informació sobre Shakespeare.

Fa unes setmanes va aparèixer un llibre de pes, Shakespeare i la natura, que signa Rosa Maria Martínez Ascaso, una escriptora que és bibliotecària professional -a la Biblioteca de Catalunya i a la biblioteca de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona- i que des de fa anys és vallenca d'adopció.
Ningú que tingui interès per la literatura pot quedar-ne al marge: les paraules, les imatges se suceeixen a la imaginació de qui passa les pàgines, es recorden lectures, estones, èpoques que hem viscut. En els temps que corren, l'univers d'un llibre com aquest és com obrir la finestra, el balcó, de bat a bat. El món, llavors, és tan ample que internet queda estret.

Cossetània publicarà la propera tardor en català el llibre "Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus revealed"

La tardor del 2009 Cossetània Edicions publicarà el llibre Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus revealed, editat enguany als EEUU per Demers Books i que està escrit pel professor universitari nordamericà Charles J. Merrill. Aquesta setmana l'editorial ha arribat a un acord amb l'estudiós nordamericà per a la traducció de l'obra. Reproduïm la informació que sobre aquesta qüestió Raül Magí publica avui El Punt i que es pot consultar també en aquest enllaç:

Més debat sobre Cristòfor Colom

Un professor universitari nord-americà publica un llibre en què defensa la tesi de la catalanitat de Colom com la més sòlida de totes les que indaguen en l'origen del descobridor d'Amèrica

Charles J. Merrill, professor de llengua castellana a la Mount St. Mary's University de Maryland (EUA), investigador especialista en Cristòfor Colom, ha fet un pas endavant en el corrent que defensa que el descobridor del Nou Món era català. No hi ha proves noves sobre l'origen del navegant, en un debat que fa anys que dura, però el professor Merrill defensa que la tesi catalana és la més fiable. Ho afirma a Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus revealed (Demers Books), un llibre presentat fa uns dies a Òmnium Cultural per iniciativa del Centre d'Estudis Colombins. L'obra es traduirà al català i Cossetània la publicarà al setembre del 2009.
Merrill –que ha col·laborat amb el Discovery Channel en un reportatge sobre aquesta qüestió– es basa en dos arguments. El primer és que el cognom real era Colom, que és un mot català que apareix als documents de l'època. Per tant, la forma Colón està castellanitzada i Colombo, italianitzada. El segon és que el navegant s'adreçava als Reis Catòlics com a «mis señores naturales», una fórmula que dóna a entendre que «no eren adoptius perquè Colom havia nascut en el territori d'un d'ells, i sabem que no és castellà perquè un germà de Cristòfor Colom es va naturalitzar castellà», sosté Merrill. A més, els monarques no el denominaven estranger, i el fet de no posar-hi un adjectiu indicaria que pertanyien al mateix regne d'Isabel o bé de Ferran, és a dir, que havia nascut a Catalunya, el País Valencià o les Illes. Hi ha altres factors, apunta Merrill, que tindrien a veure amb la política de l'època, les lluites contra els Trastàmara i la participació de Colom en la guerra civil catalana contra el rei Joan II. Merrill defensa que el rei Ferran d'Aragó coneixia perfectament la procedència i les implicacions de Colom, però tenien un pacte de no insistir en la seva identitat, i el mateix Colom ocultava els seus orígens. «Hi havia el perill que aquesta guerra civil s'agreugés si se sabia», opina el professor nord-americà.
Una altra prova que reforça la catalanitat de Colom és la primera carta que va escriure tornant del Nou Món. En va fer tres versions, i es pensa que una d'elles, per a l'escrivà Lluís Santàngel, estava escrita en català, com consta a la biblioteca que el seu fill Fernando tenia a Sevilla. La carta es va perdre, com molts altres documents vinculats a Colom, però la traducció alemanya, per exemple, afirma que es va traduir del català.
Tot i que no consta que ningú s'adrecés a Colom com «el català», Charles J. Merrill defensa que la tesi que millor se sustenta és aquesta –fins i tot va posar Montserrat a una illa!–. En el llibre repassa la bibliografia existent sobre la teoria catalana, que va engegar als anys vint el peruà Luis Ulloa.

Croat, cors, norueg...
Merrill posa sobre la taula altres teories sobre els orígens del descobridor d'Amèrica. Hi ha tesis en llibres publicats que afirmen que Colom va ser cors, portuguès, gallec, extremeny, castellà, croat i fins i tot noruec. L'autor argumenta els punts febles d'aquestes teories i també els de la més estesa, la que diu que Colom era genovès. Aquesta tesi diu que Colom va arribar a Castella l'any 1485, on hauria prescindit dels seus lligams italians. Merrill apunta que els reis mai s'hi van adreçar com a italià o genovès, tot i que n'hi havia molts en aquella època a Castella i Aragó. No és el mateix personatge que el Cristoforo Colombo nascut a Gènova l'any 1451, perquè l'educació i el nivell social eren diferents. Merrill sosté que l'autèntic Colom era de nissaga noble –l'anomenaven nobilem–, llegia i escrivia en llatí, i no era pas un mercader com assenyala la teoria genovesa.

A la pell, i a l'entorn, de Carles Cardó

Lluís Bonada publicà un article al setmanari El Temps sobre el llibre A l'entorn de Carles Cardó, de Lluís M. Moncunill. Bonada parla del moment històric en què va viure Cardó i d'algunes experiències cabdals que també es tracten en aquesta obra.

Lluís Maria Moncunill Cirac ens posa a la pell de Carles Cardó (Valls, 1884-Barcelona, 1958), és a dir, dins del drama dels capellans catalans que van haver de fer front a la ventallada del 36, de la qual molts no van sortir vius, i després a la vergonya del 39, la de formar part d'una església que beneïa el genocidi cultural contra els països de parla catalana.
Sobre la jerarquia eclesiastica, diu una cosa que era veritat aquell 1944, veritat d'anys i panys, i que torna a ser-ho en aquests inicis del segle XXI. És un consell que dóna al comte de Barcelona: "A Espanya convé fer una política molt cristiana, molt catòlica i molt anticlerical." Li aconsella això després d'haver-li comentat que Déu havia atorgat a l'alta clerecia el do de dirigir bé les consciències i, sota certes condicions, la infal·libilitat, però que, en canvi, en afers polítics semblava com si li hagués donat el do de no encertar mai. Aquell dinar va ser íntim. El contingut de l'important dinar té, però, el risc de mantenir-se íntim, perquè l'editorial que l'ha fet públic és modesta i no té diners per a convocar la premsa cultural a un dinar.