Es publiquen les bases del XXVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre

Ja s'han publicat les bases del XXVII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que convoca l'ajuntament de Vinebre, i publica Cossetània Edicions.

BASES:

Tema:

Treballs inèdits de narrativa i no presentats a altres premis pendents d’adjudicació.

Presentació:

En fulls DIN-A4, mecanografiats a 2.100 espais per full (30 línies de 70 caràcters), per quintuplicat i escrits en català a una cara i degudament enquadernats. Els treballs no hauran d’ésser signats, a la portada s’hi haurà de fer constar el títol. S’hauran d’acompanyar d’un sobre tancat on anirà escrit exclusivament el títol, i a l’interior del qual hi haurà de constar el nom, els cognoms, l’adreça, el telèfon i la signatura de l’autor/a o qualsevol altra dada personal que es vulgui fer constar.

Termini i admissió:

El 26 de juny de 2009. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 26 de juny de 2009 o anterior.

Extensió:
De 75 a 150 fulls.

Altres condicions:

No podran premiar-se obres ja guardonades en altres concursos o bé subvencionades anteriorment per qualsevol entitat o institució. L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició- no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada per Cossetània Edicions. L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi. L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

Tramesa:
Personalment o per correu certificat Ajuntament de Vinebre - Regidoria de Cultura Carrer de la Torre, 22 43792-Vinebre.

Veredicte i atorgament:

El dimecres dia 26 d’agost de 2009 en el transcurs d’un sopar, al Local del Cinema (Plaça Ajuntament, 7 - Vinebre).

Dotació:
3.000 Euros.

Un niu d'escurçons: "Vilaniu"

Carles Cabrera publicà un article al Diario de Mallorca del dijous 26 de febrer sobre la novel·la Vilaniu, de Narcís Oller. Cabrera destaca la figura d'Oller en la literatura catalana.

Amb encert, Cossetània Edicions, de Valls estant, ha optat per recuperar l’obra narrativa completa de l’autor, i Vilaniu suposa, en aquest sentit, la primera novel·la llarga que se n’edita. No és casual que així sigui, perquè Vilaniu s’ajusta al seu poble natal gairebé com un mitjó. De res li serviria, en aquest sentit, esquivar en marrada certes crítiques en introduir un Valls com a poble diferent a la novel·la amb la pretensió que ningú identifiqués els fets que s’esdevenen al llibre amb el seu propi terrer. Hom no li perdonaria que ubiqués aquella trama a Valls-Vilaniu ni que identifiqués la vila amb un niu d’escurçons.[...]

A la segona meitat del segle XIX, tots els països comptaren almenys amb un gran novel·lista: Eça de Queirós a Portugal, Pérez Galdós entre els castellans, Dickens, a Anglaterra, a Rússia, Tolstoi i Dostoievski... fins i tot la literatura catalana aportava amb Narcís Oller el seu granet de sorra. Quan amb el fin-de-siècle arribaren els modernistes, Jaume Brossa peroraria que havíem de transformar la nostra cultura, regional i tradicionalista, en nacional i moderna, però callà com un mort que Oller (i el seu cosí Josep Yxart, i Joan Sardà) s’avançaren als modernistes a l’hora d’anivellar la literatura catalana amb Europa.

"Rafael Battestini i Galup (1886-1939)" ofereix llum sobre la memòria del doctor, víctima de la repressió franquista

El llibre Rafael Battestini i Galup (1886-1939), de Josep Maria Vallès, es presentarà dijous 5 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Hospital de Santa Tecla, de Tarragona. Durant la presentació intervindran l’Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya; el Sr. Josep Maria Vallès, autor del llibre; la Sra. Rosa Maria Rossell, tinent d’alcalde coordinadora de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, i el Dr. Joan Maria Adserà, director general de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.

En un país com el nostre, en un procés obert de construcció nacional, és necessari recuperar la memòria històrica, i el nom del doctor Battestini forma part d’aquesta recuperació. Aquest llibre ofereix llum sobre el que va passar, les venjances, les enveges, els delators, els testimonis, i també sobre els que el van voler ajudar el doctor Rafael Battestini, restableix l’honor i la memòria d’un home bo que morí assassinat, precisament, per estimar la vida dels altres.

Josep Maria Vallès:
Nascut a l’Espluga de Francolí el 1945, és afeccionat a la història local. La seva carrera professional s’ha centrat en la gerència empresarial, i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila. Fundà l’Escola de Música del Casal el 1978 i ocupà la presidència del Casal del 1981 al 1985, període durant el qual promogué la reaparició de la revista mensual El Francolí i fou un dels fundadors del premi Bernat Morgades de recerca històrica local. També fou fundador del Centre d’Estudis del Casal de l’Espluga (1983). Ocupà l’alcaldia de l’Espluga durant un curt termini, en la legislatura 1987-1991, però es veié obligat a dimitir per la polèmica del Pla de Residus, promogut per la Generalitat de Catalunya. És autor d’un treball monogràfic sobre l’aigua de les Cent Fonts i biògraf de Pere Antoni Torres Jordi, sobre el qual ha publicat articles, ha fet conferències i ha escrit els llibres La custòdia de la parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí, De l’idealisme a l’oblit, Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi i L’Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923). És membre i col·laborador dels centres d’estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat els articles següents: “Josep Mallén i Garzón, un mestre republicà a l’Espluga de Francolí” (Montblanc, 2006) i “El capbreu del Vilosell de 1758” (les Borges Blanques, 2006). Actualment és gerent del Casal de l’Espluga de Francolí.

"Els millors plats de l'Àvia Remei" inclou receptes noves i recomanacions sobre cuina de Remei Ribas

El llibre Els millors plats de l’Àvia Remei. Trucs i recomanacions, de Remei Ribas, es presentarà dijous 5 de març, a les 7 del vespre, a la llibreria Robafaves, de Mataró.

La presentació anirà a càrrec d'Espartac Peran.

En aquest llibre hi podreu trobar un recull de les millors receptes de la meva cuina, la tradicional i catalana. Des dels entrants fins a les postres, hi ha nous plats que no s’havien publicat mai en cap dels meus receptaris. Receptes casolanes i d’elaboració senzilla; algunes de preparació més elaborada per als que tenen més estona per passar a la cuina i també d’altres per als dies de festa per quedar bé davant dels convidats. En els “Consells de l’Àvia Remei sobre fruites i verdures”, hi ha unes petites recomanacions per a la utilització d’aquests aliments naturals a la cuina, per treure el màxim profit dels productes de la terra que formen part de la nostra dieta diària, amb consells saludables.

Remei Ribas:

Nascuda a Mataró, ha ofert xerrades i ha impartit cursos de cuina per a totes les edats. Ha col·laborat amb el periodista Espartac Peran a Ràdio Argentona. Ha participat en diferents programes conduïts per Martí Gironell, a Catalunya Ràdio, per Jordi Tenas, a Ona Catalana i en programes especials de COM Ràdio i RAC1. Ha fet diverses demostracions culinàries, a TVE2 i TV3, per exemple, en el programa La columna, presentat per Júlia Otero. Ha publicat La cuina de l’Àvia Remei (2001), Plats i secrets de l’Àvia Remei (2003), L’Àvia Remei talla el bacallà (2006), i juntament amb la seva filla, Cristina Martí, Àvia Remei, vull cuinar! (2006), adreçat als més petits. Ha rebut reconeixements en els Gourmand Cookbook Awards, i va ser premiada en el I Concurso Internacional Las Mejores Recetas de Patatas del Mundo, organitzat per la universitat peruana de San Martín de Porres.

Cossetània recupera el receptari "La cuinera catalana", un referent patrimonial, lèxic i històric del segle XIX

L’obra es va editar per primer cop en forma de fascicles anònims als inicis del moviment de la Renaixença.

Cossetània ha publicat el llibre La cuinera catalana, un referent patrimonial, lèxic i històric del segle XIX. L’obra, anònima, es va editar per primer cop en diversos fascicles als inicis del moviment de la Renaixença.
La cuinera catalana conté més de cinc-centes receptes, a més de les anomenades “regles útils, fàcils, segures i econòmiques per cuinar bé”, un conjunt de pautes per a la higiene a la cuina. L’autor, autora o autors de La cuinera catalana expliquen al pròleg que és “redactat en nostre idioma catalá, á fi de ferlo de us general, y acomodat a la necessitat de tothom”. És ben clara la seva voluntat de servir al major nombre possible de lectors i usuaris de la cuina, molts dels quals, fossin o no personal de servei, no devien conèixer el castellà, i això els que sabien llegir, perquè als inicis del segle XIX la majoria de la gent (fins i tot els més allunyats de la pobresa) no sabia ni llegir ni escriure, per manca d’instrucció.
Carme Queralt, antropòloga i gastrònoma que ha escrit la introducció en aquesta edició del llibre, destaca la importància de la vigència d’obres històriques per a la recuperació del patrimoni, que també es troba en la cuina: “La cuinera catalana és un clàssic que fins ara no estava a l’abast, i reeditar obres històriques és recuperar patrimoni de la cultura catalana. Hem de ser conscients que fem una cuina amb arrels antigues ”
Queralt també parla de la voluntat didàctica dels autors d’aquest receptari, que a l’època ja va tenir una bona difusió: “hi havia la voluntat que arribés a tothom, per això s’entén tan bé. Volia parlar d’una cuina popular, i ser didàctic per al major nombre de gent possible.
A part de les receptes, a La cuinera catalana també s’hi pot detectar la preocupació de l’època per evitar malalties, i s’hi proposen consells per a la higiene i el bon estat dels aliments a la cuina, qüestions que, segons Carme Queralt, començaven a interessar a les persones de finals del s XIX: "Avui donem per fet que hi ha d’haver certa netedat a la cuina, però al segle XIX, no. Les que aparèixen al llibre són les mesures higièniques més avançades d’aquell temps. La gent es començava a preocupar pels virus i les bacteries, i hi havia una voluntat de progressar en sanitat."

«Els fascicles de La cuinera catalana van tenir un enorme èxit; tant que, des de l’edició del 1851, no han parat de reeditar-se en forma de llibre; un llibre que aplega més de cinc-centes receptes. Actualment, La cuinera catalana és un dels llibres imprescindibles si volem conèixer i, és clar, degustar allò que hom ha denominat la cuina catalana, una cuina històrica i identitària, que ha tingut una gran influència a Occident i que, encara avui, gaudeix arreu d’un gran prestigi. El llibre difon una cuina antiga, en molts aspectes encara medieval, però també moderna.» “Encara que a primera vista sembli una cosa frívola fer servir la ploma per donar regles per cuinar degudament, per poc que se reflexioni sobre això no deixen de conèixer-se les grans utilitats que poden procurar-se els caps de família de semblants escrits. L’objecte que ens hem proposat amb la publicació del present quadern, que hem redactat en nostre idioma català , és fer-lo d’un ús general, i acomodat a la capacitat de tothom: procura treure’n tot el profit possible sense traspassar els límits de la cristiana sobrietat, que aquests són els nostres vots i desigs, i prometem per altra part publicar-ne altres en lo successiu, si coneixem no haver desmerescut la teva aprovació i gust amb lo present.”

Més informació:
El Punt

Moisés Peñalver: "Si tens caspa, millor que no et facis delinqüent"

Toni Orensanz publicà una entrevista a Moisés Peñalver, autor de 100 maneres de descobrir un crim, al diari La Vanguardia de divendres 27 de febrer. Peñalver dóna detalls sobre algunes de les qüestions més curioses que tracta el llibre.

"Existeix el crim perfecte?

De crims perfectes, n'hi ha. Són un tant per cent molt petit però existeixen crims perfectes sempre que els entenguem com a casos que no s'han resolt mai. Això sí, sovint no són més que errors o imprudències en la investigació.

Recerques policials imperfectes…

Així és. Per exemple, tenim un crim mai no resolt a Tarragona. És l'assassinat de Gemma Biosca, una noia que van assassinar en una botiga de bricolatge del carrer Caputxins als anys vuitanta. No s'ha trobat mai l'assassí i no se l'ha pogut enxampar perquè es va produir una flagrant destrucció de proves [...]

Des de quan fa proves d'ADN la policia espanyola?

Des de l'any 1993. I la veritat és que, en la investigació policial, hi ha un abans i un després de l'ADN. Ara sí que és molt improbable la possibilitat de cometre un crim perfecte.

Per què?

Perquè et pot delatar la cosa més impensable. Des d'un pèl a una mica de sang d'una ferida que ni el delinqüent s'ha adonat que té. Massa detalls a tenir en compte… Ho dic sovint entre amics: avui dia, si tens caspa, millor que no et facis delinqüent.[...]"

Dimarts 3 de març es presenta "Mamífers peluts" a Igualada i "Tota una vida per Àfrica" a Figueres

El llibre Mamífers peluts [del llop a la musaranya], de Celdoni Fonoll, es presentarà dimarts 3 de març, a les 8 del vespre, a la sala de socis de l’Ateneu Igualadí. La presentació inclourà un recital a càrrec de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll.

Tota una vida per Àfrica, de Josep Frigola i Ribas, també es presentarà dimarts 3 de març, a 1/4 de 9 del vespre, a l’edifici “La Cate”, de Figueres. El periodista Josep Puigvert farà la semblança de l’autor, i el pare Josep Frigola farà la presentació del llibre.