Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé i Desumvila

Fa unes setmanes he llegit Viatge a l’esperança, d’Artur Bladé i Desumvila, on narra el seu retorn provisional a Catalunya des de l’exili de Mèxic, l’any 1956. El llibre és una mostra aclaparadora del talent narratiu de Bladé, del qual em vaig declarar admirador després de llegir el seu Benissanet. La bellesa de les descripcions, la capacitat de captar i transmetre emocions a través de petits detalls, gairebé em fa plorar. Senzill i profund, lúcid i poètic, brillant i clar. Quina enveja!

La narració comença amb el viatge a bord de l’Irpínia, on s’hi poden trobar alguns fragments de l’humor subtil de Bladé: “Eren jamaicans i anaven a Anglaterra contractats per a fer de criats, de jardiners, de rentaplats, d’escombriaires i altres lirismes per l’estil”. En aquesta part del llibre i del viatge al vaixell, Bladé gaudeix de temps per llegir, mirar i escriure, i es recrea en les descripcions personatges i situacions:
“Però en aquell vaixell tothom entenia –ocreia entendre- de política. I era de política que hom parlava. I tots els qui en parlaven eren pobres i derrotats. I per això discutien. Perquè la pobresa i la derrota divideixen”.

“Sopem en bona harmonia, el madrileny, el basc i el català. No hi ha problema. Cadascú menja el que vol, demana el que vol, beu el que vol.”

O en la descripció bella del mar:
“La mar semblava irreal, de tan neta i plana. De tant en tant saltaven quatre o cinc peixets voladors. Les gotetes que deixaven anar s’irisaven, pluja minúscula.”
.
O en la descripció precisa de la sala de màquines:
“Un sol maquinista vestit amb granota blava, s’ocupa de tot aquest pandemònium. És impressionant. I l’estrèpit també. I la calor. I l’home no para. Mira els manòmetres, puja i baixa unes escaletes de cargol. Tot és metàl·lic, d’un negre brillant, oliós, complicat, polit, precari. M’arriben bravades apegaloses.”
.
En una segona part del llibre, ja de retorn a Catalunya, Bladé passa uns dies a Barcelona i Tarragona, i l’impacte de trobar-se amb un país diferent és colpidor:
“El català que després d’una llarga expatriació no hagi oblidat res ni hagi après res –com ha estat dit d’altres expatriats famosos-, cal que s’hi pensi abans de retornar a la nostra terra. S’exposa al sofriment i al desengany sense profit per a ningú, ni tan sols per a ell.”
“La gent ha patit massa i els altars de la por continuen dempeus.”
.
A la tercera part, per a mi la més bella i emotiva, Bladé retorna a Benissanet, el seu poble natal, i retroba el passat i l’oblit:
“No vull córrer el risc de contradir-me, o sigui d’enaltir uns cops el passat, i de blasmar-lo altres.”
“La persistència de les coses que un coneix i estima, plau i consola de tot allò que s’ha capgirat o s’ha perdut per sempre.”
Retroba persones conegudes que han canviat: “jo el recordava de quaranta anys i ara s’apropa a la seixantena. Aleshores anava molt tibat i ara… (Ara també hi va, però no tant)”
“Vaig pujar al terrat per tal de veure les coses a la llum de la realitat (tan aviat, és clar, com sortís el sol) i no pas com fins aleshores, durant prop de vint anys, a través de les boires somioses de l’enyor.”
“L’oreig dels matins d’estiu era una de les coses que, lluny de la pàtria, havia enyorat més, perquè l’asociava, en el record, a una munió de bons moments. I ara també n’hauria rebut una sensació de felicitat si no hagués pensat que únicament té el dret de considerar-se feliç l’home que arriba a vell, sota el cel natal, sense haver conegut guerres ni exilis.”
“Trio la mateixa pedra que triava l’avi per seure i decargolo un cigarret prim amb paper de Jaramago, tal com ell feia. Ell, aleshores, setantejava. Jo me’n vaig a la cinquantena, l’edat de pactar amb la vida, tal com és. Pactar no vol dir claudicar, sinó comprendre. Jo no he vingut ací per arreglar el món ni escollir entre els qui no volen canviar res i els que diuen que s’han de canviar moltes coses a fi i efecte que tot continuï igual. Jo no he vingut per escollir, sinó per retrobar-me.”
“L’home és una màquina d’oblidar. I és pel fet de tenir-ne consciència que lluita contra això. D’aquí la història –la gran i la petita. I d’aquí l’art –ric o pobre. Diuen.”

Article de Jesús Tibau al blog Tens un racó dalt del món sobre el llibre Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé i Desumvila.

Aproximació als «Contes menestrals», de Baixeras

Josep Anton Baixeras (Arxiu El Punt J.F.)

Contes menestrals és l'últim llibre publicat de Josep Anton Baixeras, una edició que l'autor encara va preparar en vida però que ja va veure la llum en qualitat d'obra pòstuma. Baixeras va morir l'agost del 2008, una pèrdua que lamentem profundament. Narrador, assagista, dramaturg i traductor, ens ha deixat una obra excel·lent i abundant. Va publicar, entre altres textos, els reculls de narracions Perquè sí, perquè no (Premi Víctor Català 1959); les novel·les L'anell al dit i Les mares; les peces dramàtiques reunides a El mas dels casaments; l'òpera Narcís als llimbs; i les traduccions de La fira de Plundersweilern, de J. W. Goethe, i El dia més foll de Peter Turrini.
Contes menestrals el composen cinc relats breus: «La influència», «El vent i la boira», «L'alcalde de Zalamea», «Pols enamorada» i «Els adéus», cinc relats diferents, cinc relats escrits per la mateixa mà, amb el mateix estil, amb els mateixos recursos, confegits sota l'empara de l'humor, la ironia i el sarcasme; uns elements que articulen totes les composicions. Una reflexió sobre la societat en què vivim i sobre la relació de l'individu amb la realitat. La primera connexió amb la realitat la trobem en les professions que se'ns presenten en aquests cinc relats: metges, polítics, homes de negocis, treballadors del sindicat, vicaris, clergues, professors d'universitat. És a dir, representants d'un sector de la societat que esdevenen miralls d'aquesta «temuda realitat» i les vivències dels quals, les reaccions i les conclusions finals als seus periples particulars respondran, malgrat la tensió i la poètica de la narració, a la mediocritat i seran exponents de la misèria humana. D'aquí el títol del llibre: Contes menestrals, que en paraules de Magí Sunyer –ho cito del pròleg–, «Menestral es fa servir en l'accepció figurada i té un origen molt més recent –d'un segle enrere– i una intenció denigradora. Procedeix dels inicis de la industrialització, quan una part de la menestralia va progressar en poder i diners i es va convertir en burgesia». Són aquests antiherois, els personatges triats, i les seves vides sostingudes sobre la quotidianitat, la vulgaritat, pors, temors, covardies, anhels i desitjos. A què respon la tria? Per què el narrador construeix, almenys en aparença, uns arguments fonamentats en escenes del gris del dia a dia? Podem assajar de donar una resposta recorrent la galeria humana que se'ns presenta i dir que el que tenim a les mans és un llibre absolutament modern. Modern en la selecció dels personatges i en el seu tractament, en la tria dels temes i en l'estil. En tots els relats, excepte a «Pols enamorada», la vida de parella, el matrimoni, és el primer escenari de la realitat que se'ns mostra, i que en major o menor intensitat apareix també com a tema de la narració. Assistim a la intimitat diària dels matrimonis, a les tensions, interessos, diàlegs; veiem el llit de matrimoni, com dormen, com es desperten, com mengen i com viuen. En tots els casos les relacions amoroses que es plantegen estan mancades de tot sentiment de tragèdia o melodrama; la ironia, el sarcasme i l'humor són els elements que distancien els personatges de la tragèdia i que contribueixen a crear el clima desapassionat, en aparença, del llibre. Tanmateix, en «El vent i la boira», el narrador ens apropa més al drama íntim del personatge femení, un exemple de la malcasada. Les llàgrimes de la protagonista al final del conte arriben a entendrir el lector, però amb un cop de ploma l'autor transforma el melodrama en un sarcasme rabiüt, nodrit d'una gran crueltat.
La tensió narrativa s'articula gràcies a aquesta aparent falta de passió, la serenitat domina en tot moment les circumstàncies adverses que viuen els personatges i que ens ve proporcionada pel distanciament produït per l'ús de l'humor i la ironia. Aquest tractament narratiu dels temes i de les accions facilita el cop audaç i inesperat de la més estricta crueltat. L'apassionament refrenat en tot moment pel control intel·lectual dels personatges es manifesta, de sobte, de vegades amb una sola frase final, com en «El vent i la boira», a «Pols enamorada» o a «L'alcalde de Zalamea», un relat bastit sobre la picaresca en què, una vegada més, el rerefons melodramàtic és tallat pel sarcasme.
Els temes triats, així com els personatges, descriuen i mostren al lector aspectes de la realitat més contemporània amb temes com per exemple el de la corrupció a «La influència», on la societat queda definida per una dicotomia entre depredadors i víctimes, entre l'antílop i el cocodril. A «El vent i la boira» es tracta el somni en dicotomia amb la realitat, la resignació. Altra vegada la poètica de la veu narrativa omple la buidor de l'escena trista i grisa. A «Pols enamorada» la presència de la mort i els seus estralls és estremidora. A «Els adéus» s'escomet el tema de la luxúria.
Un llibre modern per les tècniques narratives emprades, algunes de les quals tenen a veure amb el dramaturg que conviu amb el narrador en Josep Anton Baixeras. El narrador s'atreveix a inserir autèntics monòlegs al bell mig del relat, construeix l'acció a través de diàlegs combinats amb fragments narratius, entrevistes. Alguns incisos del narrador es podrien correspondre perfectament a acotacions teatrals. Aquestes tècniques confereixen als relats una agilitat, una proximitat, un moviment narratiu i escènic, que provoca una concentració que permet a l'autor construir la tensió narrativa que necessita per conduir l'acció al desenllaç, sempre sorprenent. L'estructura dels contes és fragmentada, de manera que Josep Anton Baixeras pot jugar amb la veu narrativa amb cops d'efecte brillantíssims. En un mateix relat com «L'alcalde de Zalamea» el narrador en tercera persona és substituït per un narrador en primera persona. Narradors omniscients, narradors parcials com a «La influència», amb monòlegs interns narrats desenrotllats amb destresa.
Un llibre en què la realitat quotidiana és relatada abastament i que gràcies a l'estil i a la poètica soterrada en el relat és elevada a matèria literària, transcendida i universalitzada.

Article de Lurdes Malgrat al diari El Punt sobre el llibre Contes menestrals, de Josep Anton Baixeras.

"Els millors plats de l'Àvia Remei" compta amb un vídeo de promoció

El llibre Els millors plats de l’Àvia Remei, de Remei Ribas, compta amb un vídeo de promoció. Les imatges reprodueixen fotografies d’aquesta obra que conté algunes receptes inèdites de l'autora i recomanacions per a la utilització dels aliments.

Cossetània presenta deu novetats d'autors ebrencs per la Diada de Sant Jordi

Francesca Aliern, Miquel Esteve, Núria Grau, Vicent Pellicer, Josep Igual, Xavier Garcia i Antonio Querol

Cossetània presenta per a la propera diada de Sant Jordi un total de deu novetats d'autors de les Terres de l'Ebre: Aigües fondes, de Francesca Aliern; El Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve; Quaderns deltaics, de Josep Igual; Port endins, de Vicent Pellicer; Ebre blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog; El territori de l'Ebre: ordenació i jerarquies urbanes, d'Antonio Querol; Els 50 millors barrancs del massís del Port, de Carles Martínez; Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia, i dos nous volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l'exili II (Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic), i Cicle de la terra natal III (L'edat d'or).

Dimecres dia 8 d'abril es va presentar als mitjans de comunicació dels novetats ebrenques de Cossetània. En la presentació, Núria Grau, editora de Cossetània, responsable de l'edició de les publicacions de les Terres de l'Ebre, destacà la qualitat dels autors i de les seves obres, "a més hem d'agrair als autors ebrencs que facin del territori el marc de les seves obres. Són totes obres amb denominació d'origen Terres de l'Ebre."
Francesca Aliern, destacà de la seva novel·la, Aigües fondes que "és una obra que lluita per abolir els maltractaments a la dona. La novel·la està inspirada en una història real molt dura que se m'ha fet molt difícil d'escriure."
Josep Igual digué de Quaderns deltaics que "és una obra escrita físicament al Delta però on hi apareixen tots els registres literaris que conreo: assajos, petites històries, narrativa, algun petit poema, prosa, aforismes, periodisme literari... La trama del llibre és el pas del temps des de la quotidianitat. Es un dietari sense dates fet des de molts angles de visió."
Sobre Baphomet i la taula esmaragda, Miquel Esteve indicà que "és un viatge literari de recerca que arriba fins a l'actualitat. Fa història de la història. Intenta explicar coses que no coneixem i enllaçar fets històrics amb l'enigma del Baphomet. És una novel·la trepidant amb tocs de cinisme, d'humor i també d'història."
Vicent Pellicer explicà que a Port Endins "hi conviuen tres narracions curtes basades en fets reals i amb tres dones com a protagonistes que tenen l'espai geogràfic del Port."
Per la seva part, Xavier Garcia comentà que en el llibre Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX "dono la meva opinió sobre la vida i obra de Bladé." De qui digué que fou una persona "a qui el contacte amb la terra i amb els seus paisans el van marcar per tota la vida."
Antonio Querol, autor de El territori de l'Ebre: ordenació i jerarquies urbanes explicà que el llibre "és un estudi territorial sobre el conjunt de les Terres de l'Ebre. El nostre territori és molt bonic per a les persones a qui agrada la geografia ja que és molt heterogeni, cosa que conforma una situació especial d'entitats urbanes. El treball analitza, en aquest sentit, les jerarquies urbanes actuals de les Terres de l'Ebre".

Més informació:

La Plana Ràdio

Remei Ribas: "L'èxit dels meus llibres es deu a la senzillesa amb què volen explicar les receptes"

Presentació de Els millors plats de l'Àvia Remei als mitjans de comunicació de Tarragona

Remei Ribas amb la seva nova obra a la llibreria La Capona

El llibre Els millors plats de l’Àvia Remei, de la mataronina Remei Ribas, s’ha presentat per a la premsa de Tarragona a la llibreria La Capona.

Ribas ha destacat que aquest és el seu primer llibre amb fotografies a tot color. Segons ella, uns dels atractius d’aquesta nova obra és l’apartat de trucs i recomanacions.
Remei Ribas ha explicat que, per ella, el motiu de l’èxit dels seus llibres és la senzillesa amb què tracten d'explicar les receptes. L'obra de la cuinera de Mataró tracta d’aprofundir en la cuina catalana, prioritzant, també, la utilització d’aliments propis.

La presentació d'"Al vostre gust" reuneix el bo i millor de la cuina catalana

La presentació del llibre Al vostre gust, de Tana Collados i Àgata Olivella (coeditat per Cossetània Edicions i TV3), que es va portar a terme a l'aula de cuina del Mercat de la Boqueria de Barcelona el dimarts 7 d'abril, va reunir el bo i llor de la cuina catalana. El llibre va ser presentat per la cuinera Carme Ruscalleda, però a la sala, que es va omplir de gom a gom, hi havia cuiners com Juli Soler, Sergi Arola, l'Àvia Remei, Pep Nogué o el gastrònom Toni Massanés, entre altres.

En la presentació Carme Ruscalleda digué que "aquest és un llibre savi i gustós que estimula i fa pedagogia d'un nou concepte de cuina i gastronomia". Ruscalleda destacà també la qualitat de les il·lustracions realitzades per Marc Volpini i afegí que "el llibre és un viatge cap a l'ànima del menjar i del beure. És una obra preciosa i necessària, plena de visions de futur. A més arriba a la medul·la de l'os de les coses que mengem i estimem. És a més a més d'un llibre gurmet, un llibre de text."

Per la seva part, Àgata Olivella va indicar que el llibre "arrodoneix el projecte de la Tana Collados d'explicació de la gastronomia en un sentit integral". Finalment, Tana Collados digué que "el tema de la cuina que ara és una qüestió molt important als mitjans de comunicació fa un anys no tenia un paper tant destacat i la conquesta que s'ha fet perquè ara sigui un tema d'actualitat és un mèrit de tots."

El llibre "Al vostre gust" neix de la necessitat d’explicar el món del menjar i el beure des de totes les mirades possibles

L’obra, de Tana Collados i Àgata Olivella, és un viatge transversal pels aspectes més diversos de l’alimentació i la cuina, que comença amb una mirada atenta a les matèries primes en origen.

Inspirat en el programa de TV3 que li dóna nom, el llibre Al vostre Gust indaga, a través de 26 capítols, sobre els productes, els costums, els oficis i la creativitat, entre d’altres aspectes, que envolten l’univers gastronòmic d’aquest país. La versió escrita permet una visió complementària dels reportatges televisius i té la vocació d’aprofundir en el coneixement del menjar com allò que, més enllà de satisfer necessitats i emocions, ens parla del nostre temps i de tota la gent que fa possible, a través de la seva feina i la seva passió, que l’alimentació esdevingui un reflex de la nostra història, paisatge i cultura.
Tana Collados és la periodista que dirigeix i presenta el programa de TV3 Al vostre gust. És l’autora de la idea, perquè ja feia molt de temps que li rondava pel cap un programa que reunís en diversos reportatges i en seccions complementàries la visió que ella té de l’alimentació i de la cuina; un tema absolutament transversal que pot ser observat des de molts punts de vista. De fet, ja fa una colla d’anys que ho venia fent als telenotícies, al “De Vacances” i en diversos reportatges del “30 minuts”.
Àgata Olivella és llicenciada en filologia catalana i periodista. En la primera temporada d’Al vostre gust va ajudar a la Tana en la direcció del programa. Té una llarga experiència en reportatges, perquè n’ha fet molts dels que podem veure al programa Thalassa, del Canal 33, i també col·labora en la premsa escrita.
Estructurat en cinc seccions: Producte, Cultura gastronòmica, Cuiners i un pastisser, Recuperant la memòria i Reflexió; Al vostre gust mostra, a través d’agricultors, ramaders, pescadors, enòlegs, proveïdors i botiguers l’experiència i saviesa que fa possible que els millors productes arribin als mercats i a les mans de cuiners i pastissers. Al vostre gust continua el viatge per algunes de les millors cuines professionals, a la recerca de tot allò que és tendència en la restauració pública, però també d’allò que distingeix als cuiners que visitem com a artesans o creadors. Contràriament, a les cuines de casa, la tradició i el temps de dedicació s’esvaeixen forçades per una nova manera de viure i, molt sovint, un desconeixement de molts productes i solucions, que de ben segur compensarien la generalitzada manca de temps de la vida actual. En aquest sentit el llibre de Tana Collados i Àgata Olivella té la vocació de contribuir a recuperar, i evitar que es perdi, el patrimoni culinari comú.

Al vostre gust es presentarà dimarts 7 d’abril, a les 12 del migdia, a l’Aula Gastronòmica del Mercat de la Boqueria (Plaça de la Boqueria. Barcelona). La presentació anirà a càrrec de la cuinera Carme Ruscalleda.

Més informació:
Gastroteca.cat