
El llibre, centrat en les estades de Llach a la seva casa pairal, i sobretot en els esforços de recuperació del municipi després dels aiguats de 1994, aparegué l'octubre de l'any 2004.
Publicat per
Cossetània Edicions
a
17:11
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Notes de color, Novel·la, Premi
Publicat per
Cossetània Edicions
a
17:14
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Notes de color, Novel·la, Premi
Publicat per
Cossetània Edicions
a
13:03
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Esports, excursionisme, Natura, Premi
Publicat per
Cossetània Edicions
a
12:39
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Azimut, excursionisme, Natura
Aquest és un recull de 17 itineraris on es vol fer conèixer les possibilitats excurionistes de l'Alta Garrotxa, un paradís natural aïllat, però, sobretot aquests últims anys, una de les fites per a molts excursionistes i amants de la natura.
Publicat per
Cossetània Edicions
a
16:25
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Azimut, excursionisme, Natura
De moment, aquestes dues primeres guies incorporen el color i una maquetació molt acurada que les fa ben atractives. [...]
En el primer títol, el de la Noguera, els recorreguts no estan organitzats geogràficament, sinó per ordre de dificultat. [...] Són interessants i cursiosos els advertiments que ens fan sobre el trànsit de motos i quads i la presència de caçadors.
El segon volum ens permetrà conèixer el muntanyam que guarda el pas del riu Ebre, eix vertebral de la comarca. Tots són rutes circulars que, al mateix temps que ens faran conèixer les serres més altes, ens faran passar pels 17 pobles de la comarca.
Publicat per
Cossetània Edicions
a
11:33
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Azimut Comarcal, excursionisme, Natura
Publicat per
Cossetània Edicions
a
13:21
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Notes de color, Premi
Publicat per
Cossetània Edicions
a
12:57
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Notes de color, Premi
Publicat per
Cossetània Edicions
a
17:09
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Cossetània, De 100 en 100, Fora de Joc, Notes de color, Premi
"És un llibre que demostra un gran coneixement tècnic dels seus autors. Els dibuixos estan molt ben fets, i tot plegat resulta molt agradable."Joan Gelabert parlà sobre la seva llarga experiència com a usuari de BTT, que ha plasmat al llibre:
"El llibre contempla tant la bicicleta com a objecte com la relació que s’estableix entre la bicicleta i la persona que n’és usuària."
"La veritat és que no he presentat gaires llibres, i menys encara un llibre de bicicleta, però quan el Joan i la Beti em van proposar de fer-ne la presentació, no m’hi vaig poder negar. Amb el Joan formem una parella "de cap de setmana" [a Catalunya Ràdio] des de fa un quart de segle."
"Amb aquest llibre volem transmetre les idees i conceptes que hem après per ajudar que tothom s’ho pugui passar tan bé com nosaltres."Beti Costillas parlà sobre la inexistència de manuals com el que es presentava i la importància del paper de la dona en els esports de muntanya:
"Les primeres referències escrites d’usuaris de BTT, a Catalunya, provenen de gent del món de la muntanya, cap a finals dels anys vuitanta."
"Jo venia del món de la muntanya, excursionista, i vaig coincidir amb gent que provenia d'una afició a la bicicleta de carretera. L’aportació conjunta d'aquestes dues visions va donar uns resultats increïbles."
"Quan descobreixes la combinació de bicicleta i excursionisme, apareix una addicció al "més": més dificultat, més itineraris, més tècnica..."
"Quan Cossetània ens va proposar de fer un manual de BTT, ens va agafar pànic...manuals d'aquest tipus, realment no n'hi ha!"
"M'agradaria que aquest llibre fos una invitació a tothom a donar més oportunitats a les dones. Com a dona i com a practicant de muntanya, em consta que en l'esport de muntanya les dones hi tenen un gran nivell."
Publicat per
Cossetània Edicions
a
10:41
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Esports, excursionisme, Manuals de muntanya
Publicat per
Cossetània Edicions
a
12:09
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Contes, Narrativa, Notes de color
Publicat per
Cossetània Edicions
a
12:14
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: excursionisme, Khroma, Natura
Un llibre útil si volem deixar de ser transmissors d'aquests mites i que no defuig la polèmica, perquè desmuntar mites és molt més difícil que modificar teories científiques aportant nous coneixements també científics.
Publicat per
Cossetània Edicions
a
17:10
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: ciència, De 100 en 100
Publicat per
Cossetània Edicions
a
10:28
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Esports, excursionisme, Manuals de muntanya
A través d'uns textos que són un monument a la parla prioratina i falsetana, Toni Orensanz fa revenir aquestes figures del seu poble com si les tinguéssim davant mateix, algunes fins i tot és possible parlar-hi perquè encara viuen. L'autor d'aquests relats afirma que així com són personatges de Falset, igualment els podríem haver trobat en qualsevol lloc de la Mediterrània profunda, per allò que des del particular estronca amb l'universal.
Publicat per
Cossetània Edicions
a
16:24
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Notes de color, Novel·la, Premi
Publicat per
Cossetània Edicions
a
11:21
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Azimut Comarcal, excursionisme, Natura
Publicat per
Cossetània Edicions
a
17:23
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Notes de color, Novel·la
Publicat per
Cossetània Edicions
a
11:28
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Barça, De 100 en 100, Esports
Publicat per
Cossetània Edicions
a
15:52
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Notes de color, Novel·la
Publicat per
Cossetània Edicions
a
11:38
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Azimut Comarcal, excursionisme, Natura
Ara, en el nou llibre del col·laborador de DIARI David Escamilla, Tot Trinca (1969-2010), el lector trobarà tota la seva història musical, els seus 20 anys ininterromputs d'èxits i d'alegries i aquelles cançons que recordaven allò que no volíem ser, i el que ja començàvem a atrevir-nos a somiar.
Però també explica com van prendre forma totes les seves aventures catòdiques, els nous formats de programes que van crear i exportar internacionalment des de la seva alquímica factoria de Gestmusic, revolucionant el sector de l'entreteniment i la cultura televisiva.
La poesia de Francesc Valls-Calçada s’inclina cap al coneixement, dóna prioritat a aprofundir en la seva contemporaneïtat. Jo sempre reivindico la curiositat, però té uns límits que s’han de pensar amb deteniment. Sèneca deia que “és fàcil saber més que els altres”, però allò vertaderament difícil “és saber alguna cosa millor que els altres”. Aquest plus necessari ens el proporciona la poesia. I l’Album d’oblits n’és un bon exemple del tarannà curiós de l’autor. Hi ha el trànsit de les petites coses, hi podem trobar els grans arguments –el pas del temps, la capacitat d’estimar, el viatge cap a fora, però també cap a l’interior de nosaltres mateixos.
La seva és una poesia que ens explica un món possible, aquell que sap destil·lar a través de les seves paraules, un món d’innocència, de llibertat, de combats perduts, de silencis. També de mort, de desig, d’esperances. Potser molts d’aquests aspectes són contradictoris, però així funciona la nostra existència i, la poesia, una de les arts més properes a la vertadera naturalesa de l’ésser humà, no pot mantenir-se aliena als contrasts, per molt violents que siguin.
Tot això que dic ens podria fer pensar que no hi ha bellesa a la poesia de l’autor, però seria una greu errada. A mi m’entusiasma un pensament que ens va deixar el gran pintor Francis Bacon: “No hi ha bellesa sense alguna cosa estranya en les seves proporcions.” En primer lloc crec que s’ha de dir que també hi ha bellesa en el dolor, que sovint neix d’un exercici d’intensitat, que la bellesa, en ocasions, se’ns presenta com urpes clavades a la pell. Les paraules d’Album d’oblits persegueixen una bellesa reflexiva, una llum que es deixa veure quan ens obrim i ens deixem penetrar per sensacions que la vida quotidiana allunya.
Podríem dir, doncs, que aquest llibre és un cant a l’esperança, que els seus són els versos d’un conjur antic, el que mena fins a la sensibilitat més amagada, el que ens fa vibrar encara quan les hores tornen a semblar una lenta successió de minuts i ens adonem que paga la pena escoltar-les. Els oblits serien, doncs, com petits recordatoris que ens situen de nou molt més enllà de nosaltres mateixos. Un Album d’oblits que serveixi per recordar i recordar-nos, la poesia de Valls-Calçada com una advertència de bellesa que fuig si no tanquem els punys i l’aferrem amb força.