En la revista Lletres d'agost/setembre, Francesc Poblet hi publica un article sobre el llibre de Joan Ventura La masmorra. De la plaça del Sol a la via Laietana: viatge a les tenebres del franquisme de Cossetània Edicions. A continuació hi trobareu l'article reproduït:
"Denunciàvem la pressentació de La lluita per la llibertat les tesis històrico-revisionistes sobre el franquisme, que el presenten com un règim autoritari, sí, però potser necessari en aquells moments i fins i tot tou amb els seus opositors. "Que li ho diguin a en Jordi Carbonell, si era tou!", s'exclamava Agustí Colomines. Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Catalana, va ser torturat amb acarnissament a la prefectura de la Via Laietana de Barcelona per, entre d'altres delictes, persistir a declarar en català davant la policia espanyola.
L'autor de La masmorra -amb l'aclaridor subtítol de Viatge a les tenebres del franquisme- va passar per l'experiència de romandre un parell de dies als calabossos de la temible Brigada Regional de Investigación Social, a la susdita prefectura de policía, feu repressor per excel·lència, amb una llarga història de pallisses, tortures i vexacions de tota mena, que van tenir un dels seus punts àlgids els anys en què els sinistres germans Creix feien i desfeien allí dins amb total impunitat, però que a mitjan anys 70 continuava operant a ple rendiment.
Llargues eren les hores a les seves cel·les, llargs els interrogatoris. Aquell parell de dies foren suficients per a Joan Ventura perquè quedés marcat per sempre més, per tot allò que entre aquelles parets va viure i veure, i que ara ens narra d'una manera col·loquial i planera, tal com ho va sentir, en un relat que, si no fos per aquesta proximitat emocional, semblaria talment de ficció. La seva experiència personal es complementa amb una explicació dels fets quevan dur-lo a viure aquest tràngol -que va tenir de marc un multitudinari concert de Raimon a la festa major de Gràcia- i amb el relat de les peripècies i patiments explicats després pels seus companys de detenció.
Un exemple més aquest, doncs, de la necessària tasca alhora de denúncia i de manteniment de la memòria del que foren par al país aquells anys de drepressió, tasca aquesta gens renyida, ans al contrari, amb l'interès d'una lectura agradable en la forma, però, sí, indignant en le contingut."
Article de Francesc Poblet, publicat a la revista Lletresd'agost/setembre de 2007.
"Denunciàvem la pressentació de La lluita per la llibertat les tesis històrico-revisionistes sobre el franquisme, que el presenten com un règim autoritari, sí, però potser necessari en aquells moments i fins i tot tou amb els seus opositors. "Que li ho diguin a en Jordi Carbonell, si era tou!", s'exclamava Agustí Colomines. Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Catalana, va ser torturat amb acarnissament a la prefectura de la Via Laietana de Barcelona per, entre d'altres delictes, persistir a declarar en català davant la policia espanyola.
L'autor de La masmorra -amb l'aclaridor subtítol de Viatge a les tenebres del franquisme- va passar per l'experiència de romandre un parell de dies als calabossos de la temible Brigada Regional de Investigación Social, a la susdita prefectura de policía, feu repressor per excel·lència, amb una llarga història de pallisses, tortures i vexacions de tota mena, que van tenir un dels seus punts àlgids els anys en què els sinistres germans Creix feien i desfeien allí dins amb total impunitat, però que a mitjan anys 70 continuava operant a ple rendiment.
Llargues eren les hores a les seves cel·les, llargs els interrogatoris. Aquell parell de dies foren suficients per a Joan Ventura perquè quedés marcat per sempre més, per tot allò que entre aquelles parets va viure i veure, i que ara ens narra d'una manera col·loquial i planera, tal com ho va sentir, en un relat que, si no fos per aquesta proximitat emocional, semblaria talment de ficció. La seva experiència personal es complementa amb una explicació dels fets quevan dur-lo a viure aquest tràngol -que va tenir de marc un multitudinari concert de Raimon a la festa major de Gràcia- i amb el relat de les peripècies i patiments explicats després pels seus companys de detenció.
Un exemple més aquest, doncs, de la necessària tasca alhora de denúncia i de manteniment de la memòria del que foren par al país aquells anys de drepressió, tasca aquesta gens renyida, ans al contrari, amb l'interès d'una lectura agradable en la forma, però, sí, indignant en le contingut."
Article de Francesc Poblet, publicat a la revista Lletresd'agost/setembre de 2007.
Entrades
1 comentari:
Tota la raó del món i més. Quin lloc... quins temps... ! De totes maneres, algunes actituts sembla que no han canviat, eh. Recomano el llibre.
Publica un comentari a l'entrada