Sala de premsa de Cossetània

Cossetània Edicions estrena una nova Sala de premsa

2010-12-02T11:50:00.009+01:00

Cossetània Edicions estrena una nova Sala de premsa (www.cossetania.com/premsa)

Aquest serà un mitjà de comunicació a través del qual s'oferirà de manera més amena i classificada tota aquella informació que l'editorial genera internament i la que apareix als mitjans.

A la pàgina s'hi trobaran les notícies que Cossetània difon sobre els propis llibres, un recull de premsa, amb els articles que apareixen als mitjans sobre l'editorial; un apartat de crítiques, reservat a les ressenyes que s'han publicat sobre els llibres; entrevistes als autors i vídeos, a més dels premis literaris amb convocatòria oberta que l'editorial publica i fotografies.

A partir d'ara, ens podeu trobar aquí.

"Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès" ofereix un retrat insòlit de la vida en un camp de concentració de l'exili francès

2010-12-01T11:15:00.005+01:00

El llibre Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès, de Josep Rubió i Cabeceran, es presentarà dijous 2 de desembre, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.

La presentació anirà a càrrec d'Antoni Segura i Mas, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals; Jordi Rubió i Carné, fill de Josep Rubió, autor del llibre, i Elisenda Barbé i Pou.

Camp definitiu és el diari escrit per l’exiliat Josep Rubió durant el seu internament al camp de concentració francès del Barcarès, l’any 1939, després de la guerra civil espanyola. Ens ofereix un retrat insòlit i apassionant de la seva vida quotidiana al camp, i descriu amb tot luxe de detalls els espais, els companys i les rutines diàries del centre d’internament. És una eina excepcional per acostar-nos a la cara més humana i personal dels camps de concentració de l’exili francès.

Josep Rubió i Cabeceran

Josep Rubió i Cabeceran (Bellcaire d’Urgell, 1905 - Olesa de Montserrat, 1987) fou enginyer superior agrònom. Militant del PSUC i soldat de l’Exèrcit Republicà, el febrer del 1939 es veié obligat a exiliar-se a França davant l’avançament de les tropes franquistes sobre territori català. Allí fou reclòs als camps de concentració de Prats de Molló, els Banys d’Arles i finalment el Barcarès, on escriví el diari Camp definitiu. Després de setze anys d’exili a França, va retornar a Catalunya l’any 1955. Elisenda Barbé i Pou (La Garriga, 1984) és historiadora i investigadora predoctoral FPU del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Els seus camps de recerca són l’exili republicà de 1939, així com les migracions econòmiques que es produïren durant el franquisme. Ha publicat diverses obres d’història local, així com articles en revistes especialitzades i publicacions col·lectives.

Presentació del llibre "Dona i art" a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

2010-11-30T11:21:00.004+01:00

El setmanari L'Eco de Sitges publicà una ressenya del llibre Dona i art. O la dansa de Lilâ, de Teresa Costa-Gramunt, divendres 26 de novembre.

L'article fa una breu crònic sobre la presentació del llibre, el 24 de novembre a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i destaca algunes de les artistes a les que fa referència l'obra de Teresa Costa-Gramunt:

"Dona i art ha estat editat per Cossetània Edicions amb la col·laboració de l'Institut Català de la Dona, dins la col·lecció El Tinter. Entre les artistes de les que es comenta la vida i l'obra hi trobem en primer lloc Florència Coll, pintora sitgetana que comparteix cartell amb una seixantena de creadores en una panoràmica variada i diacrònica. A destacar els articles dedicats a Waltraud Maczassek, Conxa Ibàñez i Carme Riera. També hi trobem la pintora sitgetana Carmen Nicolás o la penedesenca Mª Assumpció Raventós, reconeguda pel seu treball en el camp del tapís."

La presentació de "Temps de neu, 25 anys" ja es pot veure en vídeo

2010-11-29T15:00:00.002+01:00

La presentació del llibre Temps de neu, 25 anys, d'Antoni real, que va tenir lloc el 18 de novembre a la llibreria Bertrand de Barcelona, ja es pot veure en un vídeo.
Les imatges mostren les intervencions d'Eduard Berraondo, Antoni Real i Josep Maria Figueres, vinculats al programa Temps de neu des dels seus inicis, que van parlar sobre la innovació que suposà l'espai sobre esports de neu de Televisió de Catalunya, i que aquest llibre plasma recollint els seus millors moments.

"Temps de neu, 25 anys" és el llibre més venut de no ficció segons els rànguings del "Periódico" i l'"Avui"

2010-11-29T12:20:00.004+01:00

El llibre Temps de neu, 25 anys, d'Antoni Real, aparegué la setmana passada a la primera posició dels rànguings dels diaris El Periódico i Avui dels més venuts de no ficció.
L'obra sortia per segona vegada consecutiva a la llista del Periódico de dimecres 24 de novembre i a la de l'Avui de dijous 25 de novembre.

La intriga, la fantasia i el terror acompanyen a "La vall del Miracle"

2010-11-24T13:43:00.004+01:00

En un temps en què certa església entona mea culpa per excessos carnals d’alguns homes sacerdots, aquesta novel·la, escrita pel traiguerí Armando Vericat i guanyadora del XXVIIè premi de narrativa Ribera d’Ebre, lliurat a Vinebre, ens recorda que la sotana capellana sempre ha vestit cor i carn, membre i sentiments.
La vida faldillera i accidentada de mossèn Pere Combes, de la França a Bot i, finalment i fatalment, Traiguera, ens sedueix ràpidament, pàgina rera pàgina. L’acompanyem en el seu risc. Li compartim fugida i pena. El penedim en l’amor i la desgràcia i acabem clamant per ell penjat a la forca, per a sobreviure per segona volta a la mort anunciada.
La intriga, la fantasia i el terror ens acompanyen en aquesta història d’atractiva factura medieval. La supervivència emparada pel santuari, la persecució i tornada del passat pecaminós, l’amor recuperat esquarterat en lluna plena, el frare esdevingut meitat bèstia meitat home llop, el judici de les mentides i les invencions entre germans confrares són recuperats en una troballa a la Font de la Salut, gairebé cinc-cents anys després.
Descansi en pau fra Pere Combes, qui va prenyar dones, va trencar el vot de castedat, va mentir, va desgraciar un matrimoni i, el pitjor de tot, va gosar trencar la promesa feta a la Mare de Déu de la Font de la Salut. En descàrrec seu, al·lega que ho va fer tot empentat per les circumstàncies de la vida...
La justícia de Déu i de l’Orde de Montesa fa segles que l’han jutjat. Per això, la vida sentenciada d’aquest fra saltaparets ens impedeix acabar afirmant que dels pecats del piu nostre senyor se’n riu. I l’aterridora mort de la seva estimada Cinta ens fa impossible acabar proclamant que els pecats de la xona nostra senyora els perdona.

Ressenya de Jordi Grau, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle, d'Armando Vericat Climent.

Excursió a la cova del Manco

2010-11-24T10:37:00.003+01:00

La cronista acompanya Miquel S. Jassans a contemplar la balma ‘de les estrelles', on ha ambientat bona part de l'acció de Retorn a Sefarad, la seva última novel·la

Miquel S. Jassans assenyala les estrelles de la cova del Manco (N.B.)

Un diumenge de començaments de tardor enfilem amb el Miquel i l'Agnès el coll d'Alforja i aparquem els cotxes vora la font de la Paua per anar a trobar el camí dels masos, que ens ha de conduir a la balma de les estrelles, una presumpta sukkà (cabana) del rei David que és una de les protagonistes de la novel·la de Miquel S. Jassans Retorn a Sefarad (Cossetània Edicions), la tercera mostra del nervi narratiu d'aquest homenot d'Alforja. La cronista s'ha encaparrat a anar a veure en persona la balma, que és la cova del Manco de tota la vida, i aquí estem, trescant pels camins de sota el poble abandonat de la Mussara. Costa mantenir unit el grup, que si ara un rovelló, mira, mira, que si ara un ramet d'orenga, olora, olora, però finalment arribem a la cova, “una mena de balma ocasionada per un estrat calcari enorme que havia quedat la meitat suspès en l'aire quan l'espadat terreny va ser gastat per l'erosió de l'entorn”, la descriu el mateix Jassans a la novel·la. La balma, que passa prou desapercebuda, és interessant de fora però encara ho és més de dins, amb un sostre ple d'estrelles que recorden les del rei David. L'escriptor i pintor la va trobar ja fa anys gairebé per casualitat amb la seva esposa ja desapareguda, Teresa Pellissa, i vint-i-cinc anys després, tot buscant bolets, la va tornar a localitzar amb la seva parella actual, Agnès Padró. Jassans de seguida va creure que aquella cova podia estar relacionada amb les importants comunitats medievals de jueus que van viure a l'Aleixar, Vilaplana i Alforja. I a partir d'aquí, va començar a gestar Retorn a Sefarad, una novel·la que parla d'exilis (“de fet, la novel·la s'havia de dir Exilis”, apunta) i de diàspores, les dels jueus del segle XV i la dels republicans del XX. Dos descendents dels dos grups es troben i uneixen esforços en la recerca de les seves arrels. Una recerca que acaba sota les estrelles de la cova del Manco.

La novel·la ha agradat molt a la cronista, tant com la primera, El secret dels pergamins càtars, que va revelar la faceta literària de Jassans, savi, pintor, arqueòleg i autor d'estudis d'onomàstica. L'alforgenc té la virtut de ser un escriptor que pinta o un pintor que escriu, motiu pel qual sembla que escrigui amb pinzell quan diu coses com aquesta: “Ara, en remuntar l'altiplà, el paisatge prenia un altre caire, es feia més majestuós, la vista s'escampava des del delta de l'Ebre fins més enllà de Tarragona, mentre als seus peus les terres del Camp escampaven fumeroles provinents de viles i poblets que es dibuixaven entre els conreus, i munió d'espurnes rutilants eren els espills de basses i superfícies brillants de les masades. Al lluny, la ratlla platejada de la Mediterrània mostrava lluentors metàl·liques, reflexos i contrallums del sol matiner”. Com si contemplessis el paisatge d'un quadre, vaja. No sabem amb certesa si la cova del Manco va ser una sukkà, una cabana on jueus del Baix Camp celebraven la festa de les Cabanelles o Tabernacles. O potser va ser un pastor que, avorrit de trescar amb les cabres, un dia va pintar un cel estrellat a la balma. Sigui com sigui, contents i un xic emocionats de pensar que hem estat potser en una sukkà de l'any de la picor, tornem a agafar carregats amb uns quants bolets i uns ramets d'orenga el camí, ara costerut, de retorn al cotxe.

Article de Natàlia Borbonès al diari El Punt de dijous 11 de novembre sobre la novel·la Retorn a Sefarad, de Miquel S. Jassans.

Cossetània amplia la seva llista de llibres digitals

2010-11-23T17:47:00.005+01:00

Cossetània ha incorporat noves obres a la seva llista de llibres en format electrònic. Clicant sobre cada títol accedireu a la pàgina de la xarxa d'editors Edi.cat, on ja es poden adquirir les següents obres:

Besties i bestioles (peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll.

Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual.

La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

Pel Matarranya en BTT. 14 itineraris pel Matarranya Mitjà i Baix, de Francesc Roig.

La vall del Fluvià en BTT. Pedalant per l'antic comtat de Besalú. 18 itineraris, de Joan Bosch.

"Dona i art" reflexiona sobre els treball artístic de dones, sovint marcat pels prejudicis androcèntrics

2010-11-23T09:42:00.006+01:00

El llibre Dona i art. O la dansa de Lilá, de Teresa Costa-Gramunt, es presentarà dimecres 24 de novembre, a les 7 del vespre, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.

La presentació anirà a càrrec de Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer.

«El camp de la creació artística feta per dones, tot i que cada vegada menys, continua marcat per prejudicis androcèntrics. Sembla un deure intel·lectual de les dones col·laborar a tornar a situar l’art femení en l’espai de l’activitat artística que homes i dones compartim. Cal fer visible el que encara no ho és prou. Els textos que aquí es publiquen són crònica alhora que reflexió sobre esdeveniments puntuals (exposicions, lectures) que han motivat un comentari. La crònica situa els treballs puntuals de les artistes. La reflexió projecta les seves trajectòries en les coordenades de temps/espai de l’art.» (extret del pròleg)

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) viu a Vilanova i la Geltrú. De formació humanista, és graduada en Disseny Gràfic, especialitzada en ex-libris. Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes (1989), també és la presidenta de l’Associació Dones Artistes Som 7. A partir del 1990 s’ha dedicat bàsicament a la creació literària. Des de llavors ha publicat cap a trenta llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica. Col·labora al Diari de Vilanova, L’Eco de Sitges, El 3 de Vuit i a Vilanovadigital. És autora del blog literari El Vel d’Harmonia. En l’àmbit artístic, ha elaborat el retrat del pintor i gravador Enric- Cristòfol Ricart i ha escrit una monografia del pintor vilanoví Jordi Santacana. L’any 2007 publica Flor a l’ombra. Reflexions sobre el femení.

Lluís Guinó: "Besalú té un entorn espectacular que "La vall del Fluvià en BTT" dóna la possibilitat de conèixer"

2010-11-22T13:42:00.004+01:00

Signatura d'exemplars durant la presentació de La vall del Fluvià en BTT

El llibre La vall del Fluvià en BTT. Pedalant per l'antic comtat de Besalú. 18 itineraris, de Joan Bosch i Font, es va presentar divendres 19 de novembre a la sala d'actes de l'Ajuntament de Besalú.

La presentació va anar a càrrec de Lluís Guinó, alcalde de Besalú, i de l'autor.

Guinó va elogiar els coneixements de l'autor sobre l'entorn de Besalú i el valor divulgatiu de l'obra:

"L'autor coneix molt bé els camins de l'entorn de Besalú".
"Besalú té un entorn espectacular que aquest llibre dóna la possibilitat de conèixer. És un llibre que dóna valor al municipi".

Joan Bosch va parlar sobre la seva voluntat de transmetre l'interès per la muntanya i donar a conèixer la Vall del Fluvià:

"Soc una enamorat de la muntanya i en aquest llibre he intentat transmetre les meves emocions."
"Aprofito per reivindicar l'espai natural de la Vall del Fluvià."
"Vull donar a conèixer el meu poble més enllà del centre històric."

La presentació del llibre "Escoltant Cruyff" ja es pot veure en vídeo

2010-11-22T11:17:00.005+01:00

La presentació del llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, d'Edwin Winkels, que va tenir lloc dimarts 16 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, ja es pot veure en vídeo.

Les imatges mostren les intervencions de l'escriptor Sergi Pàmies, que parlà sobre la personalitat de Cruyff també com a reclam cultural i turític, al costat de personatges com Dalí, Miró o Gaudí, i de l'autor, que analitzà algunes de les frases més recurrents del protagonista del llibre.

Josep M. Figueras: "Temps de neu és un programa sobre esquí que va ser pioner a Catalunya"

2010-11-19T15:12:00.011+01:00

Presentació de Temps de neu, 25 anys, a la llibreria Bertrand

El llibre Temps de neu, 25 anys, d'Antoni Real, es va presentar dijous 18 de novembre a la llibreria Bertrand de Barcelona.
A l'acte hi assistiren, a més de l'autor, el dr. Josep Maria Figueras i el periodista Eduard Berraondo, impulsors del programa Temps de neu ja en els seus inicis.

El dr. Josep Maria Figueras parlà sobre les primeres emissions del Temps de neu, fa 25 anys, un moment en què van ser pioners en programes sobre esquí a Catalunya.

Toni Real agraí la participació de tots aquells que fins ara han col·laborat amb el Temps de neu. Real va destacar, sobre el contingut de l'obra, el Top Ten amb imatges i les principals característiques de les deu millors estacions d'esquí del món, i va recordar el funcionament dels forfets que es regalen com a promoció.

L'autor, a més, va fer referència a l'espai que el llibre reserva als relats i a les fotografies que els seguidors del programa han aportat.

"La vall del Fluvià en BTT" presenta un espai singular amb camins, corriols i pistes per a tots els gustos i dificultats

2010-11-19T11:51:00.005+01:00

El llibre La vall del Fluvià en BTT. Pedalant per l'antic comtat de Besalú. 18 itineraris, de Joan Bosch i Font, es presenta aquest divendres 19 de novembre, a les 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Besalú.

La presentació anirà a càrrec de Lluís Guinó, alcalde de Besalú.

La vall del Fluvià és un espai natural molt singular per a la pràctica de la BTT. En aquesta guia trobareu camins, corriols i pistes que no surten en cap mapa, però també senders i bones pistes per pedalar. Hi trobareu itineraris per a tots els gustos i dificultats, per posar-vos a prova i per anar de passeig en família. La generosa vegetació de la zona acompanya la gran riquesa d’art romànic que trobarem en ruta: ermites, esglésies i masies de gran bellesa. Tots els itineraris d’aquesta guia són circulars i tenen el seu punt de sortida i arribada a la vila comtal de Besalú. Un poble que per la seva història és fuster i matalasser del bressol de Catalunya.

Joan Bosch i Font
Joan Bosch i Font va néixer a Besalú el 1968. És escalador i promotor de l’Escola d’Escalada El Castell dels Moros de Beuda. Com a alpinista ha fet l’Himàlaia (1988) i el Karakorum (1993) i; com a ciclista de muntanya, el Petit Tibet (2009), on completa més de 1.000 km al nord de l’Índia, tot superant colls de més de 5.000 metres al Ladakh. Va ser president del Centre Excursionista Besalú des del 1994 fins al 1998, i és soci fundador del Club Btt Besalú Desfrenats. Ha publicat articles d’escalada en revistes especialitzades i la seva activitat professional està lligada al món dels esports de muntanya.

El llibre "Escoltant Cruyff" apareix als diaris "El Periódico", "El Mundo deportivo" i "Sport"

2010-11-18T13:44:00.005+01:00

El llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, d'Edwin Winkels, que es presentà al Col·legi de Periodistes de Catalunya dimarts 16 de novembre, aparegué als diaris El Periódico, El Mundo Deportivo i Sport de dimecres 17 de novembre.

Marcos López, al Periódico fa referència a la rellevància de Cruyff en el món de l'esport i recorda algunes de les frases que apareixen al llibre:

"A Johan Cruyff se le escucha y luego se le interpreta. Hasta sus silencios ha llegado a descodificar Edwin Winkels[...]"
"La táctica decide adónde va un balón y la técnica cómo llega ahí"[...] Primero, cuando tienes la pelota debes ser capaz de pasarla correctamente. Segundo, cuando te la pasan, debes tener la capacidad de controlarla". Obvio"

Al diari El Mundo Deportivo, Eduard Omedes parla sobre la celebritat de les frases de l'exentrenador del Barça:

"La publicación, editada por Cossetània en catalán y Lectio en castellano, recoge 150 frases célebres del exentrenador del Barça, frases que se han convertido a lo largo de los años en una forma de entender el fútbol y la vida."

Sílvia González, al diari Sport, també citava alguna de les frases que apareixen al llibre:

"Nunca cometo errores porque me cuesta mucho equivocarme"; "si tenemos la pelota ellos no pueden hacer ningu gol"; o "si tienes la pelota no es preciso defender porque sólo hay una pelota".

El llibre "Temps de neu, 25 anys" apareix entre els més venuts al rànquing dels diaris "El Periódico" i "Avui"

2010-11-18T09:30:00.009+01:00

Temps de neu, 25 anys, d'Antoni Real, apareix per primera vegada entre els llibres més venuts de no ficció en català als rànquings dels diaris El Periódico i Avui.

El llibre apareixia a la quarta posició a la llista del Periódico de dimecres 17 de novembre i també a la de l'Avui de dijous 18 de novembre.

"Temps de neu, 25 anys" recull els millors records i imatges del programa de TV3

2010-11-17T09:38:00.006+01:00

El llibre Temps de neu, 25 anys, de Toni Real, es presentarà dijous 18 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Bertrand de Barcelona.

La presentació anirà a càrrec del dr. Josep Maria Figueras i de l'autor, Antoni Real.

Temps de neu, 25 anys és un llibre commemoratiu per celebrar el quart de segle de vida d’un dels programes més antics de TV3. El periodista Antoni Real, director i presentador de l’espai durant aquest quart de segle, ha aconseguit reunir al llarg de més de 220 pàgines, els millors records, històries, personatges, anècdotes, i imatges que han acompanyat Temps de neu en la seva trajectòria. Un llibre televisiu, escrit amb llenguatge molt directe i il·lustrat amb espectaculars fotografies. A l’igual que el programa de televisió, Temps de neu, 25 anys també fa un recorregut exhaustiu per totes les estacions del Pirineu i mostra el seu particular Top Ten amb imatges i les principals característiques de les deu millors estacions de tot el món.
Els forfets que es regalen en aquesta promoció es podran utilitzar de la manera següent:

Estacions d'Esquí Alpí:
-Baqueira Beret, qualsevol dia de la temporada.
-Boí Taüll Resort, qualsevol dia en temporada baixa.
-Gran Pallars (Espot Esquí i Port Ainé), tots els dies laborables de la temporada.
-La Molina, durant la celebració dels Campionats del Món d'Snowboard (del 16 al 22 de gener) i a partir del dia 1 de març tots els dies laborables fins al final de la temporada.
-La Masella, a partir de l'1 de març tots els dies laborables fins al final de la temporada.
-Port del Compte, a partir del 14 de març tots els dies laborables fins al final de la temporada.
-Tavascan, qualsevol dia de la temporada.
-Vall de Núria, qualsevol dia de la temporada.
-Vallter 2000, a partir del 14 de març tots els dies laborables fins al final de la temporada.

Estacions d'Esquí Nòrdic
A Aransa, Guils de Cerdanya, Lles, Bosc Virós, Sant Joan de l'Erm i Tuixent La Vansa, s'hi pot anar qualsevol dia de la temporada.

Antoni Real
Va començar a fer de periodista amb disset anys i va agafar molt ràpidament el camí de l’especialització en el món de la neu. En 35 anys de professió ha treballat als diaris Dicen…, Sport i El Noticiero Universal, a Catalunya Ràdio com a guionista del primer programa d’esquí, i des de fa 25 anys a TV3, on dirigeix i presenta el Temps de neu des del començament. Com a enviat especial, ha cobert la informació de tots els Jocs Olímpics d’hivern des de Sarajevo (1984) fins a Vancouver (2010) i d’una munió de proves de la Copa del Món d’esquí alpí. En representació de TV3, va formar part del comitè organitzador de la Copa del Món de la Molina i dels mundials d’snowboard. Al llarg d’aquests 25 anys de Temps de neu ha arribat a fer més de 500 reportatges de neu en més de trenta països diferents. Durant deu anys, va dirigir i editar la guia internacional d’estacions d’esquí Slalom. Des de fa deu anys, dirigeix i presenta també a TV3 el programa Temps d’aventura, la versió estiuenca del Temps de neu. L’any 2008 va dirigir el documental 100 de neu, premiat com a millor reportatge en el Festival Internacional de Cinema de Barcelona. Al llarg d’aquests 25 anys de Temps de neu ha rebut diferents reconeixements nacionals i internacionals; l’últim, l’any 2010, premi a la trajectòria en el prestigiós guardó Pica d’Estats. Amb Cossetània Edicions ha publicat també 100 anys d’esquí a Catalunya, Passions de neu, i la novel·la Sota la neu.

Sergi Pàmies: “Cruyff l’hauríem de posar en una llista amb Dalí, Miró i Gaudí, com a focus turístico-cultural”

2010-11-16T17:34:00.004+01:00

El llibre Escoltant Cruyff, del periodista Edwin Winkels, s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya

L'autor, Edwin Winkels, i l'escriptor Sergi Pàmies, durant la presentació

El llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, d’Edwin Winkels, que acaba de publicar Cossetània Edicions, s’ha presentat dimarts 16 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Durant l’acte, l’escriptor Sergi Pàmies ha fet referència a la realitat internacionalitzada que és el Barça des de la seva fundació. Això és el que ha permès l’arribada de persones com Johan Cruyff, de qui n’ha destacat les seves possibilitats, també, com a reclam turístic i cultural: “Cruyff l’hauríem de posar amb Dalí, Miró, Gaudí...són uns focus turístico-culturals d’entre els quals és molt important la figura de Cruyff”. Per l’escriptor el més rellevant de l’obra, que també compta amb una versió en castellà a Lectio Ediciones, Escuchando a Cruyff. Su vida y su fútbol en 150 frases, és l’aproximació racional que aporta l’autor, a través de la interpretació del personatge i un gruix de dades necessari.
L’escriptor també ha diferenciat tres eixos a l’entorn dels quals giren les frases dels llibres: “l’Atzar religiós (des del punt de vista futbolístic), l’aforisme filosòfic i la sentència, que en el cas de Cruyff no ha estat mai innocent”. També ha parlat sobre la posició de privilegi des de la qual l’autor ha elaborat el llibre: “a vegades ens falta informació sobre la part holandesa de Cruyff i a ells els falta informació sobre la part catalana de Cruyff. Algú que ha estat pendent de les dues bandes, té una posició de privilegi”.
L’autor de l’obra, el periodista Edwin Winkels, ha citat alguna de les frases més rellevants de Cruyff que apareixen al llibre, com ara “Mai cometo errors perquè em costa molt equivocar-me”, “Abans de cometre un error, no el cometo”, En un momento dado” o “Un paloma no hace verano”. Winkels ha parlat sobre la importància de les publicacions sobre esports i, en concret, sobre futbol, més enllà dels diaris esportius. Per al periodista, l’opinió de qui va ser entrenador del Barça avui segueix sent molt vàlida, tot i que destaca la tasca dels periodistes a l’hora de fer entendre el discurs de Cruyff.
Edwin Winkels, nascut a Utrecht (Holanda) el 1962 i diplomat en periodisme, va treballar al diari Het Vrije Volk (Rotterdam) abans d’arribar, el 1988, a Barcelona. El 1991 Va començar a treballar a El Periódico de Catalunya com a redactor d’esports. Va cobrir els Jocs Olímpics, el Tour de França i va seguir, durant 12 temporades, el FC Barcelona. Des del 2000 és reporter d’informació general a El Periódico de Catalunya i acaba d’iniciar una etapa com a cronista de la ciutat de Barcelona. Ha publicat tres llibres a Holanda, dos dels quals relacionats amb el Barça.

Edwin Winkels, autor d'"Escoltant Cruyff" apareix al programa "El secret", de Catalunya Ràdio

2010-11-16T10:54:00.004+01:00

Edwin Winkels, autor del llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, aparegué al programa El secret, de Catalunya Ràdio. Durant el programa es repassa la trajectòria vital i esportiva de qui va ser jugador i entrenador del Barça, amb especial atenció a la seva filosofia i manera d'expressar-se.

Publiquem les condicions per utilitzar els forfets que es regalen amb el "Temps de neu, 25 anys"

2010-11-15T15:33:00.009+01:00

Els 16 forfets per les estacions d'esquí de Catalunya que es regalen amb la promoció del llibre Temps de neu, 25 anys, de Toni Real, es podran utilitzar de la manera següent:

Estacions d'Esquí Alpí

-Baqueira Beret, qualsevol dia de la temporada
- Boí Taüll Resort, qualsevol dia en temporada baixa.

-Gran Pallars (Espot Esquí), durant la celebració de la Copa del Món de Telemark i cada dia de dilluns a divendres durant la temporada.

-Gran Pallars (Port Ainé), cada dia de dilluns a divendres durant la temporada.
-La Molina, durant la celebració dels Campionats del Món d'Snowboard (del 16 al 22 de gener) i a partir del dia 1 de març cada dia de dilluns a divendres fins al final de la temporada.
-La Masella, a partir de l'1 de març cada dia de dilluns a divendres fins al final de la temporada.
-Port del Compte, a partir del 14 de març cada dia de dilluns a divendres fins al final de la temporada.
-Tavascan, qualsevol dia de la temporada.
-Vall de Núria, qualsevol dia de la temporada.
-Vallter 2000, a partir del 14 de març cada dia de dilluns a divendres fins al final de la temporada.

Estacions d'Esquí Nòrdic

A Aransa, Guils de Cerdanya, Lles, Bosc Virós, Sant Joan de l'Erm i Tuixent La Vansa, els forfets de la promoció es poden utilitzar qualsevol dia de la temporada.

Celdoni Fonoll, poeta de la natura

2010-11-15T11:02:00.002+01:00

Un poeta o una poetessa, és clar, és qui és capaç de fer-nos veure allò que tenim al voltant o sovint, a dins, i que ens costa identificar amb tota la seva extensió i matissos. Celdoni Fonoll és poeta i cantant i, naturalment, entén de música. Fa anys que com un joglar modern féu una gran acció en les escoles en donar a conèixer la poesia generada per la cultura catalana al llarg dels segles. És d'aquella època el seu llibre Nou segles de poesia als Països Catalans (1986). Els recitals de Fonoll que he escoltat en ambients populars són una demostració de com la paraula ben dita i la poesia que transporta sensacions i emocions interessa a tothom.
Des de fa uns anys inicià una etapa de la seva creativitat poètica dedicada a la descripció de la Natura i de forma periòdica li són publicats llibres que ens apropen aspectes del nostre entorn, des dels ocells als arbres. Comença la que ja és una sèrie important amb Veus d'ocells (2000), 60 ocells (2002), Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts -del llop a la musaranya (2008), Herbes amigues (2009) i el darrer, per ara, Bèsties i bestioles (2010).
Cada llibre d'aquest poeta presenta la descripció de l'objecte a través del seu vers i a part el dibuix o la fotografia del que s'explica, la definició científica i la presència que té en la nostra cultura citant fragments d'obres on és present. Els llibres de Celdoni Fonoll són un producte molt elaborat, en el qual l'acompanyen naturalistes i en alguna ocasió l'actriu i cantant Lloll Bertran i Isaac Fonoll per la música amb què a vegades són cantats els textos.
Aquest mes d'octubre ha presentat Bèsties i bestioles i des del profund coneixement de la nostra llengua trobem en aquest nou llibre 56 espècies descrites pel seu vers. Una mostra del qual és la descripció del cranc de riu que ens és presentat així: "Humil cranc de riu/ dels rierols nostres, que l'americà/ no et prengui els estatges/ i campis ben viu/ en les aigües vives/ com sempre has campat:/ nedant a recules/ mirant endavant,/ tot fent batzegades/ entre sorra i pedres,/ i encauant-te al fang". Així mateix, el grill ens és descrit tot dient: "Sota les nits d'estiu,/ en prats, ermots, conreus/ s'estén, monòton, viu,/ el grill de moltes veus". Aquests nou llibres són una aportació important per fer-nos conèixer més a fons la Natura, són una eina per valorar-la i, naturalment, per estimar-la i defensar-la en el seu conjunt. Són llibres que ens expliquen com són els elements que formen la nostra Natura, amb paraules clares, amb un deix d'ironia i sempre d'estimació. Conèixer aquest món que ens envolta ens facilita gaudir-ne i fer nostres tots els seus replecs.

Article de Joaquim Ferrer al diaridegirona.cat, sobra l'obra de Celdoni Fonoll dedicada a la natura.

Excursions per la Vall d'Aran

2010-11-12T11:18:00.004+01:00

La revista Muntanya del mes d'octubre publicà una ressenya sobre el llibre Vall d'Aran. 17 excursions a peu, de Francesc Xavier Gregori.

L'article d'estaca la diversitat dels itineraris que conté la guia, fruit d'una observació exhaustiva del territori, que els fa adequats per a qualsevol excursionista:

[...]Aquesta guia està destinada a tots els amants de la muntanya, tant pels que hi dediquen una escapada de cap de setmana com pels que tenen previst passar-hi unes vacances.

[...]La majoria d'aquests itineraris han estat fets més d'un cop, per tal que la ressenya sigui tan ajustada com sigui possible.

"La Riera" apareix per segona setmana consecutiva al rànquing de l'"Avui" dels més venuts

2010-11-11T11:11:00.006+01:00

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, apareix, per segona setmana consecutiva, al rànquing del diari Avui de dijous 11 de novembre dels més venuts de no ficció.

L'obra La Riera, basada en la sèrie de TV3, apareix a la sisena posició de la llista.

100 mites de la ciència

2010-11-10T10:00:00.002+01:00

En Daniel Closa és investigador al CSIC i blogaire, més conegut com a Dan del blog de divulgació científica Centpeus. La seva manera de parlar de la ciència, l'entusiasme i un vocabulari planer i entenedor fan que sigui un plaer llegir les seves píndoles diàries de ciència, que posa a l'abast de tothom que hi tingui interès. Per això, quan al seu blog mateix vaig saber que presentava un nou llibre (ja en té uns quants d'escrits!) i que aquest parlaria sobre mites de la ciència, vaig saber que no me'n podria resistir. Com si no fos prou amb aprendre una miqueta cada dia, ara l'amic Dan em permetria saber quantes mentides hi ha en totes les coses que ja he après. I la veritat és que no són poques!

En el llibre hi ha 100 capítols curtets, de dues planes només, on ens tira per terra moltes creences populars que estan molt establertes en el nostre subconscient. Les agrupa en diferents temàtiques: el nostre cos, la salut, l'espai, els animals... Com no podia ser d'altra manera, el llenguatge i la manera d'explicar-se és 100% Dan, i qualsevol persona pot entendre per què ha estat equivocada tant temps. Podríem dir que cada mite és un post, l'estructura és molt semblant al que es pot trobar a casa seva, amb el petit inconvenient que no s'hi pot deixar comentaris, i això molts cops és una llàstima. Mentalment anava pensant quin comentari faria de trobar-me un post així. M'he quedat amb les ganes de comentar!!

Així que si voleu saber per què no només fem servir el 10% del cervell, per què en Popeye era un farsant, que els camells no emmagatzemen aigua al gep, que l'home no ve del mico, que Einsten en realitat treia molt bones notes, o que els científics no som gent estranya, entre moltes altres coses, us en recomano la lectura, s'aprèn molt. Encara que discrepo amb això dels científics, una mica frikis sí que som, i tenim un sentit de l'humor peculiar... A més no és un llibre que calgui llegir d'una tirada (encara que jo ho he fet), pots anar seleccionant els capítols que et resultin més interessants i llegir-los en l'ordre que et plagui. Curiós, entretingut i instructiu.

Article al blog Llibres, i punt!, sobre l'obra 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.

Celdoni Fonoll: "S'està empobrint i embastardint la llengua catalana"

2010-11-09T11:59:00.005+01:00

Celdoni Fonoll durant la presentació d'un dels seus darrers llibres, amb Lloll Bertran

Celdoni Fonoll és poeta, recitador i músic. Acaba de publicar el llibre Bèsties i bestioles, editat per Cossetània.

1. Què és "Bèsties i bestioles"?

És el meu novè llibre de versos sobre la natura, amb fotografies a tot color, i amb informació científica, i de cultura popular i literatura.

2. Quines bèsties hi podem trobar?

N'hi ha cinquanta-sis. Mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d'aigua dolça, amfibis i rèptils. Del cargol bover a la papallona rei, de la truita de riu a la salamandra, de l'escorpí groc a la serp blanca...

3. Quin format té el llibre? Quin interès té? A qui va adreçat?

Format: 15.5x23.3 cm

Interès: crec que pot ajudar a conèixer i a estimar la natura, la llengua, el país, o, simplement, gaudir amb imatges i versos...

Va adreçat a tothom qui el vulgui llegir (M'agradaria especialment que el fessin servir a les escoles. Sé que hi ha escoles que ja ho fan amb els altres llibres meus sobre la natura.)

4. Què prefereixes, text o imatge? S'està perdent el lèxic referit al món rural i natural?

Text, naturalment, però sense la imatge el llibre seria una mica pobre. Tots els 9 llibres que, fins ara, he fet d'aquesta sèrie naturalista, han estat ben il·lustrats.

Es perd, dissortadament, el lèxic del món rural i cada vegada s'està empobrint i embastardint més la llengua catalana i veig que els mitjans i professionals que haurien de normalitzar-la en tots sentits, amb les honroses excepcions de rigor, tant se'ls en fot...

5. Has escrit molt sobre la natura, d'on ve aquesta vocació?

Sóc fill de pagesos i de petit ja m'atreien fortament els ocells, les herbes, els arbres, els mamífers, la terra...

6. Què penses de versos.cat?

No conec gaire aquest web, ja em perdonareu, però penso que tota feina ben feta a favor de la llengua i de la cultura catalanes és benvinguda.

Entrevista de Daniel Ruiz-Trillo a Celdoni Fonoll per al blog Versos.cat

Molts secrets i poques sorpreses

2010-11-08T09:34:00.004+01:00

Jordi Capdevila publicà una ressenya al diari Avui de dijous 4 de novembre sobre la novel·la Tots tenim secrets (II Premi de Narrativa Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2009), de Carme Lafay.

Capdevila destaca l'ambientació de la novel·la, a través de les descripcions, i la caracterització dels personatges de Tots tenim secrets:

[...] Tots tenim secrets és una novel·la d'acció, seduccions, misteris, mentides, odis, violència i fins i tot un assassinat, amb protagonistes que neveguen en iots moderns però no saben posar gaire bé les veles per virar per la vida.
[...] És remarcable la descripció de l'ostentós món nàutic que fa l'autora, amb bona nota també per la caracterització dels personatges i el llenguatge, directe i precís, especialment en els diàlegs, que dóna vitalitat a una primera incursió narrativa apreciable i també amb possibilitats de millora.

La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant

2010-11-07T09:00:00.000+01:00

La Riera no és, només, un llibre de receptes, és la història d’una família que ha crescut al voltant dels fogons d’una cuina professional; la de la fonda de St.Climent, la població (fictícia) del Maresme on passa l’exitosa sèrie de ficció a la sobretaula de TV3.

Escrit en primera persona, la Mercè Riera -el personatge protagonista que interpreta l’actriu Mercè Sampietro- ens transporta al passat de la seva família, sobre el qual s’escriu la trama que ens mostra la sèrie cada tarda. I, al costat de la història de la família, us proposem uns plats molt reals. Plats del receptari tradicional català i d’altres pensats expressament per La Riera pels responsables culinaris de la sèrie.

La nova sèrie dels migdies de TV3 és va estrenar el passar gener d'aquest 2010, prenent el relleu al llarg serial El cor de la ciutat, que es va mantenir en antena durant moltes temporades. La Riera, va assolir en poques setmanes uns alts índex d'audiència que ha sobrepassat el 20 i fins i tot el 23%. Un bon seguiment per part dels televidents que mantenen en tot moment els diversos arguments que planteja la sèrie.

El llibre és una novetat editorial, presentada per Cossetània Edicions. Disposa d'un total de 144 pàgines.

Font: Cossetània Edicions / Televisió de Catalunya (TV3)-La Riera
Article 297 - Josep Maria Solé - "Vols llegir?" - Ràdio Nova

Article al web de Vols llegir? Programa literari de Ràdio Nova, sobre el llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant.

Fantàstiques Terres de l'Ebre

2010-11-06T09:00:00.001+01:00

El fantàstic és un gènere narratiu poc cultivat en la literatura de les Terres de l'Ebre, tot i tenir bastants seguidors. Hom podria raonar esta mancança dient que les nostres terres ja han passat (i passen!) per prou problemes reals pels que amoïnar-nos com per afegir-ne de ficticis. D'altres respondrien dient que precisament no hi ha millor arma per criticar esta realitat -o per evadir-se'n- que una bona dosi de literatura nostrada. Sia com sia, Armando Vericat sembla ser que era conscient d'esta mancança... i va posar fil a l'agulla per esmenar-ho.
Ens trobem, així, davant una obra que mescla la literatura de tall més historicista i de la quotidianitat amb la narrativa fantàstica, en un context i uns escenaris que a més d'un se li faran molt familiars. I Vericat se'n surt notablement. Els personatges resulten creïbles i estan ben dibuixats, i la trama resulta interessant i intrigant fins al sorprenent desenllaç. Cal destacar el vocabulari emprat, sobre el qual cal felicitar l'autor: massa sovint ens trobem amb textos ebrencs que a nivell lèxic i de conjugació verbal és impossible de discernir d'un text escrit al Passeig de Gràcia. El llenguatge de Vericat es fa natural i creïble, contribuïnt decididament a millorar l'atmosfera i a introduir -una mica més- el lector en la història.
Una entretinguda novel·la per a ebrencs a qui agrade el gènere fantàstic, per a ebrencs que vulguen descobrir-lo i per a lectors d'arreu que tinguen curiositat per la mitologia d'este tros de país.

Ressenya d'Oriol Fuster Cabrera, participant en la promoció de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.

"La Vall del Miracle": Entre un thriller i una rondalla”, d'Anna Martínez Biayna

2010-11-05T15:43:00.003+01:00

Ens trobem davant d'una ficció amb referències històriques que pretén adoptar la forma de thriller. Intentaré, però, no desflorar massa aquesta primera novel·la d'Armando Vericat. L'autor situa geogràficament l'acció a les terres del Maestrat, tot i que s'inicia com un viatge on el punt de partida és França. L'itinerari és un disminuendo: França, el Maestrat, Traiguera fins arribar a la Font de la Salut. Temporalment ens trobem de ple al segle XVI.
La societat és estamental en un entorn pobre i opressiu i amb un predomini del món rural. Aquesta ruralitat es troba també pressionada per un orde dominant. L'orde judicial i religiosa de Montesa, que té l’origen en els enigmàtics grups de templers i hospitalers.
El protagonista és un home a qui, per mor de la societat inflexible del seu temps, se li imposa una vocació i una professió per a la qual no sent cap devoció: ésser capellà. La luxúria que pateix el devora i l’exposa a perills. De resultes d’aquest tarannà és ferit per un marit cornut -tema recurrent en la literatura, la figura del “gelós”- just en el moment en què se sent per primera vegada enamorat de debò. Sentenciat a mort per la ferida s’aturarà a les rodalies de Traiguera on hi ha una font miraculosa regentada per una mare de Déu (de la Salut, no podia ser altrament!) la qual intercedeix a favor del pecador retornant-li la vida i en un principi la fe. L’heroi, com els herois clàssics reconeix l’error i fa la seva catarsi. Pere Combes, nom d’aquest personatge serà acollit per una comunitat de frares que representen les virtuts i vicis dels pobres humans: l’enveja, la vanitat, la desconfiança, la por, l’orgull... Tots ells, homes del seu temps, porucs, supersticiosos, amenaçats de ser posseïts per éssers sobrenaturals. És aquí on retrobarem el gust de les faules de la lluna plena i l’home llop i la indiscutible influència del món de la rondallística. Els encarregats de fer-nos arribar aquest món tan ric com és el de la rondalla recau en dos personatges fonamentals: un frare que és un gran fabulador, fra Batiste Canyelles, i un personatge laic, un llobater i trampaire. En l’endemig de la faula la realitat: una dona, un crim carnisser i un judici. I al final uns pergamins que enllaçaran realitat i ficció -altra vegada un referent literari de tint històric: el gust pel manuscrit. El text escrit, testimoni de vida. En aquest cas, els pergamins, desllorigaran no només la trama, sinó molt més encara, no endebades el títol del capítol és “La troballa”. La troballa és així perquè ens situa al món contemporani, el manuscrit simbolitza la reconstrucció d’un món que desconeixem i la contemporaneïtat simbolitza la restauració material d’aquest món.
No puc estar-me’n, però, ja tocant al final d’aquestes impressions de lectura, d’esmentar els recursos expressius de la novel·la. L’habilitat expressiva de l’autor en voler aproximar-nos i fer nostres els trets d’un parlar concret de la zona d’una manera viva (s’assaboreixen els mots i les menges com el vi i l’oli, de forma natural) i l’ús de dites i frases fetes ens fan adonar de la riquesa, no només lèxica sinó paremiològica, de la nostra llengua.

Ressenya d'Anna Martínez Biayna, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.

La "Primera guia del boletaire" apareix al programa El medi ambient, de TV3

2010-11-05T09:55:00.003+01:00

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, aparegué al programa El medi ambient, de TV3, de divendres 29 d'octubre. El programa parla sobre els continguts didàctics que fan d'aquesta obra una guia per a aquells que s'inicien en el món dels bolets.
Podeu veure la ressenya del llibre a partir dels 2 min 25 s del vídeo.

"La Riera" i la "Primera guia del boletaire" apareixen al rànquing de l'"Avui" dels més venuts

2010-11-04T10:15:00.004+01:00

La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, i Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, apareixen al rànquing que publica el diari Avui del 4 de novembre dels deu llibres més venuts de no ficció.
La Riera, que és la primera setmana que surt a a la llista, es troba a la segona posició, i la Primera guia del boletaire, que hi apareix per tercera vegada, a la quarta.

Reus, París i Londres

2010-11-03T10:52:00.003+01:00

Jordi Capdevila publicà una ressenya sobre la novel·la Àngels de pedra (Premi Vila d'Ascó 2009), de Rosa Pagès, al diari Avui de dijous 28 d'octubre.

A l'article, Capdevila parla sobre l'adequació del llenguatge i la descripció que fa la novel·la de la ciutat de Reus fa un segle:

[...] L'obra és àgil, amb un llenguatge ric i planer, apropiat al temps i els costums que descriu i amb uns personatges massa caricaturitzats, però que ofereixen una visió global de l'estil de vida de l'època.

[...] La novel·la és imprescindible per als que vulguin conèixer l'atmosfera de com es vivia, es treballava, es divertia i es moria en una ciutat catalana mitjana emblemàtica.

Màrius Serra parla sobre el llibre "Lluís Llach, el noi de cal Vall" al Matí de Catalunya Ràdio

2010-11-02T11:08:00.006+01:00

Màrius Serra, a la secció Lecturàliadel programa El matí de Catalunya Ràdio de dimecres 27 d'octubre, va fer referència al llibre Lluís Llach, el noi de cal Vall. Un viatge pel seu món a Porrera, de Cinta S. Bellmunt i Josep R. Grau, del qual Cossetània n'ha publicat aquest any la 2a edició. Durant el programa, Cinta S. Bellmunt també intervingué per explicar el procés d'elaboració del llibre, en el que el mateix Lluís Llach prengué part. Podeu escoltar la referència al llibre a partir del minut 5:

La "Primera guia del boletaire" apareix a la segona posició del rànquing de l'"Avui" dels llibres més venuts de no-ficció

2010-10-29T10:16:00.007+02:00

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, aparegué, dijous 28 d'octubre, a la segona posició del rànquing del diari Avui dels llibres més venuts de no-ficció.

El llibre, que se situa dues posicions més amunt que la setmana passada, apareix per tercera vegada a la llista.

El llibre "Temps de neu, 25 anys" serà a principis de novembre a les llibreries

2010-10-28T15:00:00.000+02:00

L'obra inclou 16 forfets de regal per les estacions d'esquí de Catalunya

"No és el que sembla" és un retaule de situacions i personatges que s'endinsa en les derives del nostre temps

2010-10-28T10:38:00.004+02:00

El llibre No és el que sembla, de Josep Igual, es presentarà divendres 29 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a Bassa, La papereria, de Móra d'Ebre.

La presentació anirà a càrrec de l'escriptor Miquel Esteve.

Els resultats reveladors d’una reunió ajornada. Una eròtica tarotista molt ben acompanyada. Un simulacre de festa nadalenca en una colònia espacial. Un periodista engolit per un banc de boira. El cop de sort d’un sense sostre. El repte d’un profeta mediàtic. Una comanda amb doble tall. El malson premonitori d’un jubilat. El cas d’una aparició cíclica en un llogarret. Incidents en el rodatge d’una pel·lícula d’entreteniment adult. Músics amb problemes transcendents. Jocs per oxigenar els tedis convivencials… Són algunes de les situacions i els personatges que basteixen No és el que sembla, un polisèmic retaule on l’autor, amb neta traça descriptiva i diàlegs vius, ens proposa diversos registres narratius —des del realisme més brut i extrem fins a l’onirisme més fantàstic i refinat— hereus i continuadors d’una postmodernitat substanciada, per endinsar-nos en les derives del nostre temps.

Josep Igual
Actualment viu a Sant Carles de la Ràpita, Montsià. Ha escrit poesia, contes, articles, cançons, dietaris i novel·les. La seva obra ha rebut diversos guardons, com són el Ciutat de València de poesia, el Sebastià Juan Arbó de narrativa, el Vila de la Vall d’Uixó de narrativa, el J.M. Ribelles de poesia, l’Ametlla de Mar de narrativa, el Cristòfol Despuig de narrativa o el Manuel Rodríguez Martínez de poesia. Entre els seus llibres cal destacar 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), L’any de la fi del món (1999), Rebotiga del brocanter (2001), Torn de nit (2005), Retrats de butxaca (2006), Poemes escollits (2007), Faules mamíferes (2007), Ditades al vidre (2008), Quaderns deltaics (2009), Uomo qualque (2010) i Fugida en cercles (2010).

Sobre Celdoni Fonoll, en motiu de "Bèsties i bestioles" (Casa del Llibre, 14 d’octubre)

2010-10-27T11:22:00.004+02:00

Taula de presentació del llibre Bèsties i bestioles, a la Casa del Llibre

La sala d’actes de la Casa del Llibre, al passeig de Gràcia de Barcelona, dijous al vespre va quedar petita. S’hi presentava el llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, de l’editorial Cossetània.
No m’és fàcil escriure de Celdoni Fonoll, perquè és un amic a qui estimo des de fa anys. Ens vam conèixer a Elna pels vols dels anys vuitanta –fixa’t, el mateix nom que ha triat el seu nebot Isaac Fonoll per a la seva filla–, en el casament d’un bon amic comú, en Jordi Bilbeny, autor d’alguns dels poemes que després en Celdoni va cantar i recitar. Ens hem anat retrobant en la presentació de cada nou llibre d’ell, en cada nou concert d’ells i en cada nova estrena de teatre de la Lloll.
Damunt la taula del menjador ara mateix tinc el llibre Bèsties i bestioles, però també hi tinc dos llibres seus –La poesia a l’escola, de 1987, 10 cançons per Catalunya, del 1988–, i un parell de elepés –Enllà del temps, de 1989, i Mercat de Calaf, de 1991–, perquè el Celdoni que la gent darrerament segueix és el que ha escrit poesia sobre ocells, herbes remeieres, bolets i bèsties i bestioles, però la seva trajectòria és llarga, antiga, extensa i de nivell.
Parlaren Pep Olivé, de Cossetània, i el biòleg Albert Ruhí, autor de les característiques biològiques de l’annex del llibre. ‘La natura és cultura’ diu Ruhí, i no s’equivoca. En els versos de Bèsties i bestioles hi trobem, no gaire amagades, referències polítiques, socials i ideològiques, sempre presents en l’obra de Fonoll (llegiu el poema ‘Mosca d’Espanya’...).
En Celdoni, abans de referir-se pròpiament al llibre, va llegir uns versos de Pere Quart, escrits poc després de l’assassinat del president Companys: ‘La Pàtria, tota gent i cada llar / sols a mitges vivent en l'esclavatge, / rebé en son cor el miserable ultratge / i s'estremí de la muntanya al mar’. Després, afalaga l’editorial Cossetània, una editorial de Valls, independent, de la terra dels calçots i de la gent ferma.
Cada poema és acompanyat per una bella fotografía de Jaume Sañé, i els apunts que hi ha de cada bèstia i bestiola en la cultura popular i la literatura no només són interessants, sinó que són la mostra exacta d’allò de ‘la natura és cultura’. Hi trobem referències a Josep M. de Sagarra, Màrius Torres, Jaume Roig, Salvador Espriu, Joaquim Ruyra, Jacint Verdaguer, Rovira i Virgili, Costa i Llobera, Joan Alcover, Ausiàs Marc, Apel.les Mestres, Prudenci Bertrana, i tants d’altres...
L’epíleg, com gairebé sempre, el posà la Lloll Bertran. Cantà ‘La cosina de la néta de la truita de Schubert. Hi ha millor manera de cloure un acte que aconseguint treure un somriure a la gent que t’escolta?
Com que seria llarg continuar, deixaré en Celdoni rapsoda dels anys vuitanta i noranta per a un altre apunt. Ell s’ho mereix i els qui ho desconeixeu, també.

La seva pàgina web la trobareu aquí

El vídeo de la presentació el podeu veure també aquí

Article de Neus Pinart al blog Foc d'encenalls sobre la presentació del llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, dijous

Joan Cavallé presenta una versió revisada de la seva traducció de "Final de partida", de Samuel Beckett

2010-10-26T09:30:00.007+02:00

L'obra Final de partida, de Samuel Beckett, traduïda per Joan Cavallé, es presentarà dimecres 27 d'octubre, a les 8 del vespre, al Teatre El Magatzem, a Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de Joaquim Mallafrè, traductor i lingüista.

Quan Roger Blin va proposar d'estrenar aquesta obra no tan sols va tenir problemes per trobar un teatre que l'acceptés (fins al punt que la versió original francesa va haver-se d'estrenar a Londres), sinó que també en tingué amb alguns actors, que no acceptaven haver-se de posar dins d'uns pots d'escombraries, amb el que això suposava, pensaven, de degradant, ni les impossibilitats d'expressar-se lliurement amb tot el cos. Segurament, això és el que pretenia Samuel Beckett, que amb Final de partida iniciava un procés d’esborrament de l’actor, fins a reduir-lo, progressivament, a ser només una veu. Avui, la crítica està d’acord que es tracta d’una de les obres més importants del segle xx. Harold Bloom mateix no s'està d'administrar-li elogis i la qualifica com "el drama canònic de Beckett", "la versió de Beckett del parany de Hamlet", i li adjudica un "nou nivell d'excel·lència".
Joan Cavallé va guanyar el premi Josep M. de Segarra de traducció teatral l’any 1998 amb la traducció d’aquesta obra, que llavors va titular Fi de partida. Després de successius muntatges, a càrrec de directors com Jordi Mesalles, Gábor Tompa o Rosa Novell, ara se’n presenta una nova versió, profundament revisada, amb un títol que, segons el responsable de la traducció, reflecteix millor les intencions de Beckett.

Samuel Beckett
Samuel Beckett (Dublín, 1906 - París, 1989), fou un gran escriptor del segle XX. Seguidor de les línies traçades per autors com Joyce, Proust o Kafka, va iniciar la seva obra en anglès. Va prosseguir- la en francès, sense renunciar a la seva llengua materna. Durant els anys 30 i 40 construeix una important obra narrativa, amb títols com Murphy (1938), Molloy (1951), Malone meurt (1951), Watt (1953), L’innommable (1953), etc. Aquest darrer any s’estrena a París la seva peça En attendant Godot (editada el 1952), que obté una extraordinària repercussió i marca un abans i un després en la història del teatre mundial. En opinió de Ricard Salvat, Beckett va tenir la genialitat de tancar tots els camins expressius i les formes (…) narratives del teatre del s. XX. Obres com Fin de partie (1957), Krapp’s Last Tape (1958), Happy Days (1960), Comédie (1963) o Not I (1971) són considerades fites indiscutibles del teatre contemporani. El 1968 va ser-li concedit el Premi Nobel de Literatura.

Ja es pot veure el vídeo de la presentació de "La Riera"

2010-10-25T10:47:00.005+02:00

Cossetània compta amb un vídeo de la presentació de La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, que es va dur a terme dimecres 20 d'octubre a la llibreria Bertrand de Barcelona. En les imatges es pot veure la intervenció d'alguns dels actors i responsables de la sèrie, a més del públic assistent a la presentació.

El programa Divendres, de TV3, de divendres 22 d'octubre, també emeté un reportatge sobre la presentació del llibre La Riera, durant la tertúlia sobre la sèrie. El vídeo mostra els punts de vista del públic assistent i les intervencions de responsables de la sèrie i de l'editorial, a més de les declaracions de Jordi Planas, un dels actors que protagonitzaren l'acte. El reportatge es pot veure a partir dels 27min 20s del vídeo:

"Llinatge", de Miquel Esteve

2010-10-23T09:00:00.002+02:00

Llinatge és una novel·la que ens narra la història d’una nissaga de criatures fantàstiques i la seva convivència amb els humans. El fil conductor és un jove periodista que troba la seva primera feina en una revista d’esoterisme i s’estrena amb un encàrrec a Tivissa on se suposa que han vist algun tipus d’extraterrestres.
La història té molt de ritme i es van alternant els fets en diferents ciutats com Roma, Barcelona i Tivissa, i anirem coneixent els fets ocorreguts en anys anteriors als protagonistes. Es barreja l'existència d’aquests éssers llegendaris, els Dip, amb uns misteriosos rellotges de pèndol, el destí marcat per unes cartes del tarot, l'existència o no dels extraterrestres, la figura de la mort, un ésser superior que segons unes escriptures resta per esdevenir, i la vida del periodista Jaume Robinson, que intenta treure l’entrellat de tot plegat.
És un llibre recomanable, on a mesura que avancen les pàgines s'accelera el ritme dels esdeveniments.

Ressenya de Frederic Salvà, participant en la promoció de la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve.

"Arquitectura rural" dóna mostra de les construccions agràries que formen part del patrimoni cultural de la Conca

2010-10-22T16:23:00.008+02:00

El llibre Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà), de Manel Martínez i Garcia es presentarà dissabte 23 d’octubre, a les 8 del vespre, al Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.

La presentació anirà a càrrec de Salomó Torres, pagès i membre de la permanent d’Unió de Pagesos.

L’arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en què la pedra és el material bàsic empleat. Són edificacions realitzades dins d’un món agrari amb una economia de subsistència, un món rural avui ja desaparegut. La Conca de Barberà és molt rica en aquest tipus d’arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l’ús i aprofitament a què estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural. És un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes dècades que està en desús i que pateix agressions constants. Tot aquest ric patrimoni arquitectònic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l’ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagès es troba en fase d’abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.

Manel Martínez i Garcia
Manel Martínez i Garcia (Vimbodí 1962) és empleat del servei de costes del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí. Els camps d’estudi són el bosc de Poblet i la seva història, i l’arquitectura rural de la Conca de Barberà. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC del 2003 al 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. És membre de l’equip de recerca de la beca de l’IPEC Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Ha publicat diferents treballs sobre arquitectura rural en revistes locals com L’Espitllera, Reboll, El Foradot, El Francolí i Aplec de Treballs. A més, ha col·laborat en publicacions de la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. És autor del llibre El bosc de Poblet, al llarg del temps, de la biografia de l’enginyer Josep Reig i Palau. També és coautor de la Guia del Paratge Natural de Poblet.

Miquel Esteve signarà exemplars de la seva obra aquest dissabte a la llibreria Serret

2010-10-22T08:44:00.006+02:00

L'escriptor Miquel Esteve signarà exemplars de Llinatge i de les seves anteriors obres, Heydrich i les agents del saló Kitty (XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre) i El Baphomet i la taula esmaragda (XX Premi de Narrativa Vila d'Ascó), aquest cap de setmana a Vallderoures.
L'acte tindrà lloc dissabte 23 d''octubre, a 2/ d'1 del migdia, a la llibreria Serret.

La "Primera guia del boletaire" apareix per segona vegada al rànquing del diari "Avui" dels llibres més venuts

2010-10-21T14:00:00.003+02:00

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, aquest dijous 21 d'octubre apareix, per segona vegada, al rànquing dels llibres més venuts de no ficció del diari Avui.
L'obra surt a la cinquena posició, una més amunt que a la llista del 30 de setembre.

Jordi Roure: En el llibre "La Riera" s'hi amaguen secrets que no surten a la sèrie de TV3

2010-10-21T09:43:00.009+02:00

Presentació de La Riera a la llibreria Bertrand

Responsables i actors de la sèrie durant l'acte de presentació

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant es presentà dimecres 20 d'octubre a la llibreria Bertrand de Barcelona. A la presentació hi varen assistir Jordi Roure, cap de Dramàtics de TVC; Tana Collados, Esteve Rovira, Núria Furió, Núria Bàguena, Oriol Carrió i Mari Pau Pigem i Jordi Planas, actors de la sèrie.

Jordi Roure destacà el treball l'esforç que s'ha dut a terme per tirar endavant una sèrie amb la cuina com a fil conductor:

"Va ser un repte molt gran intentar substituir El Cor de la ciutat."
"En principi l'acció no passava prop del mar i no passava en un restaurant, però volíem sortir de la ciutat i fer olor de salnitre."
"A Catalunya el tema de la cuina ha estat molt important, per això vam creure que seria bo que la cuina fos el fil conductor d'aquesta sèrie.2
"Del Cor a La Riera es va fer un salt qualitatiu."
"En el llibre s'hi amaguen secrets que no surten a la sèrie. Hi trobem moltes coses que si no es llegeix el llibre no es podran saber."

Esteve Rovira parlà sobre la voluntat dels responsables de la sèrie d'entroncar amb els espectadors:

"El repte era trobar les cares que havien d'encarnar els personatges."
"S'ha aconseguit que la sèrie surti de les pantalles per entroncar amb els espectadors i teixir complicitat amb ells."

Tana Collados va fer referència a les receptes de cuina que apareixen a la sèrie, i que Oriol Carrió prepara prèviament:

"En un moment en què la cuina es troba en un punt tan dolç, fou un encert emmarcar la sèrie en un restaurant."
"Tots els plats que surten a la sèrie són absolutament menjables."
"L'Oriol Carrió cuina des del darrera de la pantalla."

Jordi Planas parlà sobre el seu treball com a actor per fer el paper de cuiner:

"He hagut de posar-me a fer coses que no havia fet mai, com per exemple cuinar i he fet cursets per saber com s'han d'agafar els estris de la cuina."

Sento que us suportaria

2010-10-20T08:45:00.004+02:00

El setmanari Presència del 8 al 14 d'octubre publicà un article de Xavier Cortadellas sobre la novel·la El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.
Cortadellas argumenta la importància de l'obra de Vernet en la Catalunya republicana i parla sobre els seus trets característics:

Maria Teresa Vernet va perdre més d'una guerra. Va tenir molt bones crítiques i molts lectors i bastant de prestigi, entre 1926 i 1935: Maria Dolors, Amor silenciosa, Eulàlia, El perill. La millor escriptora d'aquells anys.

Vernet tampoc no sembla que fos tan valenta com Rodoreda. Potser és per això que l'hem oblidat. Estilísticament, El camí reprès val molt la pena. La psicologia femenina hi funciona. L'estructura, potser no tant.

El llibre "La Riera" desvetlla la història de la família i les receptes de la sèrie de TV3

2010-10-19T09:53:00.006+02:00

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, es presentarà dimecres 20 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Bertrand de Barcelona.

La presentació anirà a càrrec de Jordi Roure, Cap de Dramàtics de TVC, Jordi Planas, actor de la Sèrie (Sergi Guitart Riera, el fill petit de la Mercè Riera), i Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions.
Després de la presentació es podrà tastar la recepta de les Estrelles que apareixen a La Riera i s’oferirà una copa de cava.

La Riera no és, només, un llibre de receptes, és la història d’una família que ha crescut al voltant dels fogons d’una cuina professional; la de la fonda de St.Climent, la població (fictícia) del Maresme on passa l’exitosa sèrie de ficció a la sobretaula de TV3. Escrit en primera persona, la Mercè Riera -el personatge protagonista que interpreta l’actriu Mercè Sampietro- ens transporta al passat de la seva família, sobre el qual s’escriu la trama que ens mostra la sèrie cada tarda. I, al costat de la història de la família, us proposem uns plats molt reals. Plats del receptari tradicional català i d’altres pensats expressament per La Riera pels responsables culinaris de la sèrie.

Ja es pot veure el vídeo de la presentació de "Bèsties i bestioles", de Celdoni Fonoll

2010-10-18T09:29:00.008+02:00

El llibre Bèsties i bestioles (Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll, es presentà dijous 14 d'octubre a la llibreria Casa del Llibre, a Barcelona.

El vídeo que podreu veure a continuació recull imatges de l'acte, en el que hi varen intervenir Albert Ruhí, autor de les “Característiques biològiques” del llibre; Josep Maria Olivé, director editorial de Cossetània; Celdoni Fonoll i Lloll Bertran.

Olivé destacà que l'obra es pot considerar un llibre de poesia, de natura i de fotografia, dirigit a un públic ampli, també a la gent jove i a aquells que no estan especialitzats en aquests temes. Per a Albert Ruhí, malgrat que la poesia és la protagonista del nou llibre de Celdoni Fonoll, la part teòrica, amb les característiques pròpies de cada animal, li dóna un valor afegit.
Celdoni Fonoll, amb la col·laboració de Lloll Bertran, llegí alguns dels versos del llibre. Per tancar l'acte, Bertran interpretà la cançó La truita, de Schubert.

"Geni casteller" recull articles d'investigació amb aportacions destacades a la historiografia castellera

2010-10-15T10:00:00.006+02:00

El llibre Geni casteller. Articles de recerca històrica castellera, de Lluís Solsona i Llorens, es presentarà divendres 15 d'octubre, a 1/4 de 9 del vespre, al Pati del Castell de Torredembarra.
La presentació anirà a càrrec de Xavier Brotons, director de la col·lecció L'Aixecador, de Cossetània.

Aquest volum és un recull dels principals articles d’investigació castellera que Lluís Solsona ha anat editant en diferents revistes de temàtica castellera al llarg dels anys. Bàsicament, es tracta de textos que recullen dades del segle XIX, a partir de la consulta, sobretot, de la premsa coetània. Entre les aportacions més destacades de l’autor a la historiografia castellera convé destacar-ne les següents: d’entrada, la datació correcta de dues actuacions castelleres cabdals: la del juliol del 1878 a Vilanova i la Geltrú i la consecució del pilar de 8 l’any 1880 a Vilafranca del Penedès. Una altra aportació notable ha estat la identificació del període conegut amb el nom de trienni meravellós (1851- 1853). L’àmbit d’estudi de Solsona se centra en l’anomenada àrea castellera històrica o tradicional, que més o menys es correspondria amb les comarques actuals del Camp de Tarragona i el Penedès, sense oblidar, però, la Conca de Barberà, l’Anoia o fins i tot una aportació interessant sobre l’antic Ball de Valencians de Tàrrega. En tot cas, la recerca constant, pacient i metòdica i el rigor i la claredat expositius caracteritzen l’obra de Lluís Solsona i Llorens, al qual la historiografia castellera deu aportacions inèdites i reflexions interessants.

Lluís Solsona
És fill de Torredembarra, llicenciat en dret i conegut aficionat als castells. Això l’ha portat a la investigació sobre la història castellera. Ha publicat treballs sobre els castells a revistes de poblacions on hi ha una gran tradició, especialment a Valls, Vilafranca i Torredembarra, en les quals també hi ha pronunciat conferències. L’any 2002 fou distingit amb el premi Joan Ventura de periodisme casteller durant el decurs de la Nit de Premis de Valls. És president d’honor de la colla castellera Nois de la Torre. Dins de l’àmbit de la poesia, ha publicat dos volums de Romanços castellers i per Santa Rosalia del 2005 el llibre titulat La festa major de Torredembarra (1849-1950) segons la premsa. Ara, amb aquesta selecció d’articles periodístics, fruit de la seva recerca, investigació i estudi de la història castellera, es pretén donar un caràcter més sistemàtic al seu treball dispers en diverses publicacions.

El Falset popular

2010-10-14T08:35:00.006+02:00

Anna M. Gil publicà un article al suplement Culturas del diari La Vanguardia del 13 d'octubre sobre el llibre El falsari, de Toni Orensanz.

Anna M. Gil fa referència a la connexió de les històries del falsari amb les que es podrien ambientar en altres punts del Mediterrani:

[...]Este conjunto de relatos cortos, ambientados en un Falset que ya no existe, basados en echos reales y legendarios, en el boca a boca de los vecinos del lugar, tiene resonancias, nos remite a Italia, Grecia y otros países del Mediterráneo.

L'article també destaca la completa descripció sobre un entorn local que fa l'obra :

Historias costumbristas que van perfilando un paisaje, un color, un sistema de relaciones propio. Historias llenas de intensidad humana, narradas en lenguaje genuino, trazo directo y humor.

"Bèsties i bestioles" és el nou llibre de versos de natura de Celdoni Fonoll, amb fotografies de Jaume Sañé i referències a la cultura popular

2010-10-13T08:59:00.006+02:00

El llibre Bèsties i bestioles (Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll, es presentarà dijous 14 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Casa del Llibre, a Barcelona.

A la presentació hi intervindran Celdoni Fonoll i Albert Ruhí, autor de les “Característiques biològiques” del llibre. L’acte es clourà amb un breu recital a càrrec de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll.

Bèsties i bestioles és el novè llibre de Celdoni Fonoll de versos sobre la natura. Inclou cinquanta-sis espècies ordenades per grups: mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d’aigua dolça, amfibis i rèptils. A més dels versos, el llibre conté, com els altres llibres naturalistes del mateix autor, fotografies de totes les espècies versificades, fetes per Jaume Sañé; dues partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll; un annex amb les “Característiques biològiques” de les espècies, obra del biòleg Albert Ruhí, i la “Cultura popular i literatura” feta, com sempre, per Celdoni Fonoll. Tanca el volum una cançó epíleg de Lloll Bertran sobre “La truita” de Schubert. De nou, Fonoll ens ofereix amb aquest llibre una bona eina per conèixer i estimar la natura, la llengua, i una colla de bèsties i bestioles dels Països Catalans: de la tortuga babaua a la cuca de llum, passant pel cargol bover, l’escorpí groc, la salamandra, el llangardaix, l’anguila, el cranc de riu, la papallona rei, el tòtil, la libèl·lula...

Celdoni Fonoll
Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, ha estat i és un gran difusor de la poesia als Països Catalans. Ha fet molts recitals i ha publicat 11 discs i 25 llibres. Dels discs cal destacar Recital 1000 (1984), Mercat de Calaf (1991), Aigua secreta (1992), Cançons de l’amor que tinc (1997) i el doble CD Antologia (PICAP, 2008). Entre els llibres destaquen les antologies La poesia al carrer (1977), La poesia a l’escola (1977-1987), deu edicions amb 175.000 exemplars), Nou segles de poesia als Països Catalans (1986) i Versos diversos d’El matí de Catalunya Ràdio (1996). En el camp de la poesi, ha publicat llibres de versos humorístics, satírics, eròtics, amorosos, patriòtics: Trempant t’empaito (1993), Versos perversos (1995), Tocat d’amor (1997), Amor de lluny (1998), Versos dispersos (2001), Quin món de mones! (2006, amb Lloll Bertran), Obscenitats i tendreses (2009) i, els darrers anys, ha escrit poesia de la biodiversitat: Veus d’ocells (2000), 60 ocells (2002) —d’aquests dos llibres, ja exhaurits, se n’han venut 11.000 exemplars—, Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts [del llop a la musaranya] (2008), Herbes amigues (2009) i Bèsties i bestioles (2010). Celdoni Fonoll també ha rebut els següents premis: Premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya pel disc Recital 1000 (1984); Èxit d’Or Català per la cançó “Cor càtar” del disc Enllà del temps (1989); Creu de Sant Jordi (1990); Premi al Compromís Cultural, Òmnium Cultural Anoia (2005); Ametlla de plata a la trajectòria professional, Ajuntament de Vilagrassa (2006); Amic de l’any (2007), juntament amb Lloll Bertran, de l’associació barcelonina Amics de la ciutat. Es pot trobar més informació sobre l'autor a www.celdonifonoll.cat.

El delegat del Govern presenta el llibre "Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural", de Josep Suñé

2010-10-11T10:41:00.006+02:00

El delegat del Govern de Catalunya a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va presentar ahir (dijous 7 d'octubre) el llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural, de Josep Suñé i Blanch (1949), pagès, sindicalista agrari i alcalde de la Fatarella de 1999 a 2007. L'acte va tenir lloc al Palau Oliver de Boteller de Tortosa.

El delegat del Govern va destacar la vàlua de l'autor per la seva "passió i amor a la terra" que demostra explícitament en els articles que conformen el llibre i alhora va aprofitar l'ocasió per retre homenatge a l'exalcalde de la Fatarella també per la seva implicació, tenacitat, esforç i treball en la gestió municipal durant els anys que va estar al capdavant del consistori.

"En Pep Suñé és un personatge de la Fatarella que a còpia de convicció i tossuderia ha esdevingut una icona en la defensa del món rural", afirma la sinopsi de l'obra, un recull d'articles publicats al diari El Punt des de 1996 a 2008 amb què Suñé "expressa un sentiment profund envers el nostre país, Catalunya", segons l'editorial Cossetània..

El llibre s'estructura en cinc capítols (Agricultura, Costums, Medi Ambient, Sindicalisme, Territori) i inclou introduccions signades per Pep Riera, Martí Boada, Salomó Torres, Joan Caball, Manolo Tomàs i Xavier Graset.

Article del web Ribera on line sobre la presentació del llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural dijous 7 de setembre a Tortosa.

La vall del Miracle

2010-10-07T10:15:00.002+02:00

La vall del Miracle és una novel·la de poc més de 120 pàgines de lectura fàcil i ràpida. L’autor utilitza un llenguatge clar i alhora divertit per descriure el tarannà i les aventures del protagonista.

Des d’un principi trobem una trama que es mou entre la fermesa i la por. Un capellà gens convencional que té més de trapella i vividor que no de capellà, però que també sap mostrar-se assenyat a l’hora de fer front a les pors i als perills. El fil argumental ens porta per un camí de sorpreses amb acció, intriga, misteri i una bona dosi de fets de la vida quotidiana. Això sí, cal fer un exercici d’imaginació per tal de situar l’acció en el segle XVI que és quan es desenvolupa la trama. De tota manera hi ha moments i situacions que semblen força més properes en el temps.

A més a més trobem força referències als productes de la terra, com ara l’oli o el vi. La novel·la esdevé un cant a la natura i als paratges característics de les Terres de l’Ebre amb descripcions ben acurades. L’autor fa ús d’expressions pròpies de la parla d’aquesta zona geogràfica i no defuig d’utilitzar maneres de parlar o d’anomenar les coses de caire popular fent servir el que es pot denominar com a llenguatge de carrer i donant al conjunt de l’obra un punt de senzillesa textual que fa encara més amena la seva lectura.

Ressenya de Jordi Pinyol, participant en la promoció de La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

"Pel Matarranya en BTT" és la primera guia per a bicicleta de muntanya de la zona, amb recorreguts aptes per a qualsevol nivell

2010-10-06T09:39:00.003+02:00

Aquest cap de setmana es duran a terme els actes de presentació de la guia Pel Matarranya en BTT. 14 itineraris pel Matarranya Mitjà i Baix, de Francesc Roig Loscertales, en aquest horari:

Dissabte 9 d'octubre, a les a les 9 del matí, sortida en bicicleta “De l’Algars al Matarranya en BTT”, a càrrec de Francesc Roig, des de la llibreria Serret, a Vallderoures. A les 7 del vespre, presentació del llibre Pel Matarranya en BTT a l’alberg Els Olivers, a Horta de Sant Joan.
Diumenge 10 d’octubre, a 2/4 d'1 del migdia, signatura d’exemplars del llibre Pel Matarranya en BTT a la llibreria Serret.

El Matarranya és un dels ecosistemes fluvials mediterranis més ben conservats de la Península Ibèrica. Un medi natural de gran qualitat, vertebrat al voltant del riu i amb el que l’home ha mantingut des d’antic una estreta relació. Deixant enrere els abruptes relleus dels Ports en el camí cap a l’Ebre, el Mig i Baix Matarranya es converteixen en una zona òptima per als amants de la bicicleta de muntanya, amb una densa xarxa de camins que transcorren per les valls, barrancs i moles que el sistema fluvial ha anat creant i que permeten dissenyar interessants recorreguts aptes per a qualsevol nivell d’exigència. En aquesta guia, la primera per a BTT de la zona, us presentem un recull d’itineraris que us permetran descobrir-ne els principals indrets, tot gaudint del seu privilegiat entorn natural.

Francesc Roig

El Francesc Roig va néixer i viu a la vora del Mediterrani (Vilanova i la Geltrú, 1962) però el mar mai ha exercit sobre ell cap mena d’atracció. Com molts coetanis, va iniciar la seva relació amb el medi natural amb els “padres” Franciscans, uns il·luminats de l’època que no portaven hàbit i que intuïen que la formació de persones requeria d’alguna cosa més que tancar nens en aules per ensenyar-los de lletra. De l’excursionisme infantil va passar a un muntanyisme més exigent, però aviat va acceptar que mai seria una estrella de l’alpinisme (li faltaven les habilitats necessàries) ni faria de la muntanya la seva forma de vida (l’interessaven també d’altres coses). Amb la ingenuïtat pròpia de l’època, va llicenciar-se en Biologia esperant comprendre millor com funcionava tot plegat, i des de llavors no ha deixat d’aprendre. No participa activament en cap grup excursionista, no ha viatjat a indrets exòtics i no escriu als mitjans especialitzats, tot i que no ho descarta, reconeix que no es troben entre els seus projectes immediats.

"La vall del Miracle", d'Armando Vericat

2010-10-05T09:39:00.002+02:00

La vall del Miracle, primera novel·la d’Armando Vericat, situa l’acció a la població de Traiguera, Castelló. A les seves rodalies es comet un sanguinari crim, una dona apareix brutalment assassinada.
El relat del narrador s'articula a partir de la biografia fictícia del frare Pere Combes, protagonista principal de l'obra. La novel·la té un bon ritme i es manté el suspens fins al final, el qual no us desvetllaré.
¿Se sabrà finalment qui ha estat l’assassí? ¿Condemnaran al culpable/culpables?
Aquesta novel·la ha estat inspirada en part per l’obra El Nom de la Rosa, d’Umberto Eco, i complementada amb el mite dels homes llop. L’autor tracta molt bé els organismes judicials al món rural del segle XVI, els Jurats i el Consell de la Vila, i el món clerical. En aquell temps la justícia era dubtosa o cega i els mitjans tècnics per esclarir els fets eren ínfims.
L’únic punt de dificultat que he trobat en aquesta obra ha estat el registre en el qual s’ha escrit el llibre, no és català antic sinó de la zona del Maestrat, però això us ben asseguro que no m'ha impedit gens que el seguís amb tan interès.
Gràcies a aquest llibre he conegut l’existència real del Santuari de la Font de la Salut i veient les imatges a la web de Traiguera puc confirmar que la descripció al llibre és molt fidel a la realitat. Els llibres ens han de permetre poder conèixer indrets desconeguts pels lectors i alhora deixar volar la imaginació.

Ressenya d'Àngels González, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

Ressenya de "Llinatge", de Miquel Esteve

2010-10-04T09:47:00.002+02:00

Llinatge, de Miquel Esteve, és una novel·la trepidant d’acció i mitologia. Des de les primeres pàgines, el lector es va introduint dins l’univers d’uns personatges que pertanyen al llegendari català, els Dip. Es tracta d’uns éssers sobrenaturals i molt perillosos, que estan lligats a una complicada i sanguinària nissaga familiar. La història s’enriqueix amb la simbologia de les cartes del Tarot i se situa a la Catalunya del segle XXI. Malgrat l’ambient fantàstic que es respira gairebé en tot moment, el protagonista i fil conductor de la narració és del tot terrenal: un jove periodista que aconsegueix la seva primera feina en una revista d’esoterisme. Possiblement aquest fet dóna proximitat i versemblança al llibre. En definitiva, Llinatge és un text atrevit, amb passions i amb gossos salvatges que no ho són del tot. Llinatge és un text on calla la vida i parla la Mort. Llinatge és un text amb una dama de pell blanca que té penis, amb diversos cadàvers sense cor i amb un munt d’intrigues, sobresalts i misteris que només un lector atrevit pot anar descobrint frase rere frase.

Ressenya de Bruna Generoso, participant en la promoció de Llinatge, de Miquel Esteve.

Armando Vericat, autor de "La vall del Miracle", participa en la V Fira Romana de Traiguera

2010-10-01T15:45:00.005+02:00

Aquest cap de setmana Armando Vericat signarà exemplars de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre durant la V Fira Romana Thiar Julia de Triaguera.
L'autor serà a l'estand del Centre Cultural Traiguerí dissabte 2 i diumenge 3 d'octubre de 5 de la tarda a 9 del vespre.

"La vall del Miracle", d'Armando Vericat

2010-10-01T09:08:00.002+02:00

Ambientada al Maestrat del segle XVI, La vall del Miracle té com a protagonista un capellà concupiscent sense vocació ni devoció.

En Pere Combes no va decidir la seua professió. El germà gran era l’hereu, per la qual cosa a ell li tocava dedicar la vida a l’Església. La seua dedicació, però, no passa per complir el vot de castedat. Embolic rere embolic, acaba visitant la Font de la Salut a Traiguera per mirar de curar una ferida mortal infligida per un marit venjatiu.

L’aigua miraculosa de la font li salva la vida i fa que reneixi en ell la Fe. Pere Combes acaba integrant-se a la comunitat religiosa de frares que conviu al santuari de la font i acceptant portar una vida ordenada.

La novel·la, amb un marcat rerefons històric, retrata una època i un territori tot barrejant realitat i ficció; un brutal assassinat, un home llop, l’ordre de Montesa, rancúnies, venjances, poders i influències.

Els personatges masculins resulten convincents. Retrata figures plenes de misteris marcades per comportaments morals i estereotips propis de l’època en que transcórrer el relat. En canvi les figures femenines són secundàries.

El llenguatge és fluït i ric, en tant que reprodueix expressions i paraules pròpies del dialecte de la zona. La lectura resulta àgil i atractiva, les escenes se succeeixen sense llargues descripcions ni vocabulari prosaic, la trama és coherent... en definitiva la novel·la està hàbilment construïda, enganxa i es llegeix amb facilitat.

Ressenya de Sara Asensio, participant en la promoció de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat Climent.

La "Primera guia del boletaire", de Ramon Pascual, és un dels llibres més venuts segons el rànquing de l'"Avui"

2010-09-30T10:31:00.006+02:00

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, apareix al rànquing dels llibres més venuts de no ficció del diari Avui d'aquest dijous 30 de setembre.

L'obra, que és la primera setmana que es troba en aquesta llista, surt a la sisena posició. Cossetània Edicions ha publicat la Primera guia del boletaire aquest mes de setembre.

"Llinatge", de Miquel Esteve

2010-09-29T10:34:00.002+02:00

Llinatge comença de manera força habitual: un noi que tot just ha acabat la seva carrera de periodista i busca feina. Les seva vida social està limitada a la seva família: un pare escocès a qui li agrada el whisky, una mare permanentment deprimida i una molt bona amiga de la que està més enamorat del que vol reconèixer i que sempre ha estat especial. El que no pot arribar a imaginar-se és fins a quin punt ho és ella, d’especial.
La seva nova feina, en una revista dedicada a fenòmens estranys i esotèrics, el porta per camins que mai hagués cregut. Els ovnis, Pratdip, la Guardia Civil, el tarot, Roma, els maquis, els dips ... una barreja explosiva que ens portarà de Barcelona a Roma passant per Tivissa i a un món desconegut on tothom sap el que passa excepte el Jaume, que es veurà immers en una història que li demostrarà que el seu destí pot passar del blanc al negre sense adonar-se’n a ritme d’un pèndol de rellotge.

Ressenya de Maria Cinta Sánchez Esteve, participant en la promoció de Llinatge, de Miquel Esteve.

"La vall del Miracle", d'Armando Vericat

2010-09-28T09:49:00.002+02:00

Pere Combes, un mossèn que en realitat és un home dins una sotana. Al qui la vida no li ho posa gens fàcil degut a la seva debilitat per les dones, que la condició de religiós no li permet.
I per la mateixa raó, i dominat pels seus impulsos, provoca contínuament canvis en els seus projectes.
Fins a situar-se a la Vall del Miracle en el Maestrat i en ple segle XVI, exactament en una comunitat religiosa de l’ordre de Montesa. On tampoc trobarà la pau, perquè un seguit d’esdeveniments fan donar un gir a la vida tranquil·la dels frares.
Tot utilitzant el llenguatge de la zona, Armando Vericat ens presenta una història amb girs inesperats, al voltant d’uns personatges entranyables però que també ens donen algunes sorpreses i en un entorn on ens situem ràpidament tot i la distància en el temps.

Ressenya de Núria Roig, participant en la promoció de La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

Barcelonès

2010-09-27T09:18:00.004+02:00

Marc Janeras i Casanova publicà una breu ressenya a la revista Excursionisme dels mesos de setembre i octubre sobre els llibre Barcelonès. 17 excursions a peu, de Rafa López.

Janeras fa referència a les col·leccions Azimut Comarcal sèrie BTT i Azimut Comarcal sèrie A peu, a la que pertany aquesta guia:

[...] Els 41 volums cobriran les comarques catalanes, després dels tres primers números dedicats a l'Alt Empordà, la Cerdanya i el Barcelonès. En aquest cas trobarem 17 excursions a peu per Collserola, la serralada de Marina i Montjuïc.

Cossetània participa en la IX Fira del Llibre de Muntanya a Tavertet

2010-09-24T10:11:00.005+02:00

Cossetània participarà en la IX Fira del llibre de Muntanya, a Tavertet. Les presentacions es duran a terme dissabte 2 d'octubre:

-A 2/4 d'1 del migdia presentació de Melmelades casolanes. 80 receptes que surten bé, de Núria Duran i Montserrat Roig.

-A la 1 del migdia presentació de Bèsties i bestioles (peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll. Presentació a càrrec de l'autor i de Lloll Bertran.

-A les 5 de la tarda presentació de la Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual.

-A 2/4 de 6 de la tarda presentació del llibre A peu pel Pirineu Català. 20 itineraris transpirinencs, de Manel Figuera, a càrrec d'Elisabet Figuera.

-A les 6 de la tarda presentació del llibre Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes La Transpirinenca (GR 11), de Marta Viladot (textos) i Daniel Calleja (fotografies).

L'Alt Solsonès. Rases i cims i Serres de Cardó, del Boix i del Coll de l'Alba

2010-09-23T09:21:00.004+02:00

Marc Janeras i Casanova publicà una ressenya a la revista Excursionisme dels mesos de setembre i octubre sobre els llibres L'Alt Solsonès, rases i cims, de Maria Dot, Francesc Garrigós i Raimon Rovira, i Serres de Cardó, del Boix i del Coll de l'Alba, de Joan J Tiron Ferré.

Janeras parla sobre les possibilitats que presenten per als excursionistes els dos territoris que apareixen en aquestes dues guies:

Per una banda, 35 itineraris que ens descobreixen la part alta del Solsonès, un espai del qual encara es poden descobrir molts racons poc coneguts. [...]
D'altra banda, 26 itineraris cobreixen les serralades que s'estenen entre Tortosa i Rasquera, espai realment desconegut a la majoria d'excursionistes, malgrat les possibilitats que presenta.

La vall del Miracle

2010-09-22T10:10:00.002+02:00

La vall del miracle, obra d’Armando Vericat Climent ha estat l’obra guanyadora del XVII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre.
L’autor parteix dels coneixements i l’experiència personal per tal d’ubicar l’obra, que succeeix en espais reals i entorns agafats de la realitat i la cultura populars de les contrades del Maestrat, i que gira al voltant d’un personatge històric que es documenta en la bibliografia sobre la Font de la Salut, el frare Pere Combes.
El llibre té un encaix històric en el segle XVI, marcat per les dificultats pròpies de l’època en un entorn rural, on descriu les particularitats de la justícia i dels estaments dominants dins dels quals s’hi inclou l’orde de Montesa, un important orde religiós militar fundat el s. XIV que fou hereu de templers i hospitalers.
Novel·la de misteri amb bons ingredients per a captar l’atenció del lector i crear expectació, l’agitada vida del protagonista, el frare Pere, bona persona però faldiller, personatges misteriosos, un assassinat... les escenes es van donant pas sense dilacions innecessàries, sense abusos de la descriptiva ni de l’adjectivació. Una narració que assoleix la competència lingüística amb una fluïdesa senzilla, que reflexa el vocabulari i les expressions pròpies de la variant geogràfica de la nostra llengua enriquint el bagatge de l’obra.
Un seguit d’esdeveniments ben enllaçats, que acaben en un desenllaç molt ben elaborat on s’agraeix la pinzellada referent a la conservació del patrimoni arquitectònic i cultural.
Una obra per passar una bona estona sadollant la inquietud d’esbrinar i solucionar els misteris que envolten al santuari de la Font de la Salut de Traiguera.

Ressenya de Rosa Mas, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

Un libro del investigador Daniel Closa desmonta cien leyendas urbanas

2010-09-21T10:22:00.001+02:00

Mitos, leyendas urbanas, creencias populares, recetas de la abuela... Nuestra sociedad está llena de afirmaciones, que, además, suelen ir acompañadas por el latiguillo de 'científicamente probado', que son falsas. Daniel Closa, doctor en Biología, investigador del CSIC y director del grupo de investigación del Instituto de investigaciones biomédicas de Barcelona, se ha tomado la molestia de comprobar muchas de ellas y las desenmascara en un libro, 100 mitos de la ciencia (Cossètania).

La lista de tópicos comúnmente aceptados es prolija. Por ejemplo: no es cierto que sólo utilicemos el 10% de nuestro cerebro. Closa mantiene que si así fuera, la especie humana hace tiempo que se hubiese extinguido. «Éste es uno de los mitos más absurdos que hay», mantiene Closa. Según este científico, esta creencia suele ir de la mano de Albert Einstein, como si el físico alemán la hubiera dicho. «Sabía mucho de fuerzas, energías, gravitación, pero no tenía unos conocimientos notables en temas de fisiología cerebral» mantiene.

Razones

«No hay ningún dato que indique que sólo usamos el 10% del seso; de hecho, cuando se mide la actividad cerebral, encontramos que todas las zonas funcionan sin excepción», remata. Otro clásico: si los chinos saltaran a la vez, alterarían el eje de rotación terrestre. Con una simple multiplicación, desmiente la creencia. Mil millones de chinos, por cien kilos, da un resultado de cien mil millones de kilos. Esa cifra, respecto al peso de la tierra equivale al salto de una mosca sobre un barco. Y está claro que éste no se hunde.

El capítulo de mitos relacionados con la comida es de lo más completo, aunque una de las creencias más arraigadas es el de que las espinacas contienen mucho hierro.

Article al diari larioja.com sobre el llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.

"La vall del Miracle", d'Armand Vericat

2010-09-20T11:24:00.002+02:00

Aquest és un relat que m’ha sorprès gratament, per diferents motius. Primer de tot, per la seva ubicació temporal (s. XVI), allunyada de la contemporaneïtat i del gastat període guerra - postguerra, sent aquest darrer paisatge històric encara avui un dels principals escenaris narratius de molts dels nostres autors. Després, per la seva ubicació física, també allunyada dels panorames narratius habituals: tot i que la trama comença a la Catalunya Nord, el gruix de les seves pàgines es desenvolupen entre les comarques frontereres del Principat (Baix Ebre, Terra Alta) i, principalment, del País Valencià (Baix Maestrat, a la població de Traiguera, sobretot). Però també pel seu protagonista, el rector de Bot i després frare del santuari de la Font de la Salut, amb els seus embolics de faldilles (mossèn saltapatis, li posen de malnom) i els seus companys de treball i oració, una colla de frares que tenen al seu càrrec les instal·lacions de l’ermita i els camps de la seva rodalia. Donats els peculiars protagonistes de la història, uns personatges sòlids i ben construïts, i la seva investigació criminal, no es pot evitar de trobar-hi una certa inspiració en la genial obra del semiòtic Umberto Eco, El nom de la rosa, però en un to molt més desenfadat i una certa orientació a la comèdia intel·ligent. Per si tot això no fos prou, l’autor també introdueix una pinzellada de literatura fantàstica de terror en la resolució del crim, barrejant-hi a la història la creença per part d’un dels frares, el Canareu, de l’existència d’un home llop a les muntanyes que envolten el santuari. Finalment, cal destacar un lèxic ric i viu, típic de la zona on es desenvolupa l’acció, però gens farragós. Però tots aquests motius, tot i ser importants, no són el que fan que la narració m’hagi enganxat despietadament. La clau està en la credibilitat, en el ritme de la narració, i en la seva construcció perfectament mil·limetrada que fa que no es trobi res a faltar, i alhora que res no sigui superflu (exceptuant, potser, un darrer capítol que resulta balder a la resta de la història).

L’estructura segueix els cànons clàssics de la literatura negra, amb un assassinat per resoldre, l’acusació injusta i posterior condemna d’una persona aparentment innocent, i la resolució final amb sorpresa inclosa, que òbviament no desvetllaré en aquestes línies.

L’autor, en aquesta seva primera novel·la, aconsegueix un retrat introspectiu des d’una perspectiva històrica de la seva Traiguera natal digne de la Mequinença de Jesús Moncada, tot i que al seu aire i d’una manera molt més caricaturesca.

En definitiva, una lectura molt i molt recomanable, lleugera però lúcida i interessant sense perdre de vista un puntet d’humor contingut, i que penso que seria molt recomanable per a fer llegir a alumnes de batxillerat, tant per la perspectiva històrica com pel seu interès literari, com, simplement, per mostrar al jovent que llegir no sempre és una feina complexa i avorrida.

Ressenya de Sebastià Martori, participant en la promoció de La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

"La vall del Miracle"

2010-09-17T15:13:00.005+02:00

Llibre que ens retrata la societat del segle XVI a la zona del Maestrat, a través d'un capellà amb poca vocació i portat per les circumstàncies.

Està molt ben escrit, fent ús de la parla de la zona, deixant constància de nombroses frases fetes que s'estan perdent i sobretot plasmant l'ús de les herbes remeieres que tants medicaments ens estalviarien.
La lectura amena però al mateix temps profunda ens descriu diferents personatges que al llarg del llibre ens poden arribar a sorprendre.
Tot amanit amb la gosadia del nostre frare, la figura de l'home llop, d'una dona que el porta de corcoll i d'algun amic o altre.
Aquesta nova promesa de la narrativa es mereix poder desenterrar algun dels relats que té al calaix.

Ressenya de Maria Victoria Gironès Puñet, participant en la promoció de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.

Llinatge, de Miquel Esteve

2010-09-17T08:39:00.002+02:00

Llinatge és una novel·la de viatge mitològic. Un viatge i una nova reformulació del mite d'una nissaga d'éssers fantàstics nostrats i immortalitzats per Joan Perucho: els dips. Una espècie híbrida d'home-gos, la representació de la brutalitat i de l'ànima de la humanitat en destrucció.
Al voltant d'aquest llinatge hi ha una profecia que anuncia, com si es tractés de l'Apocalipsi, la unió amorosa entre un dip i un humà (la vulneració d'un codi). D'aquesta unió naixerà un ésser dip androgin, mig home, mig dona que simbolitzarà la vinguda a la terra de l'anticrist, cridat a complir el destí dels homes i dels dips: la seva abolició.
La història transcorre a Barcelona, on viu el periodista Jaume Robinson, Tivissa i voltants on perviuen els membres del llinatge dip, i Roma, país on s'originen els dips.
El temps narratiu s'esdevé al segle XXI amb referències històriques del final de la guerra civil i els maquis, i a l'origen de l'Imperi Romà lloc on se'ns explicarà l'origen del llinatge dels dips, el dip primigeni sabrem que fou un pintor assassí.
Els personatges que lligaran aquesta història de traïcions, venjances, assassinats i amor seran quatre: El periodista novell involucrat en temes d'esoterisme, Jaume Robinson, la Clara Aymerich o Reina Blanca (companya d'universitat d'en Jaume), la Susanna Margarit o la Reina Negra (companya de feina de Jaume), i en Malànima. Aquests personatges es correspondran amb les figures de les cartes del Tarot: El mag, el diable, la força, l'ermità. L'enigma està servit. Caldrà saber interpretar cadascuna de les cartes de la taula de l'endeví, i saber a qui correspon cadascun dels arcans majors. El destí i la mort s'entortolliguen, però ¿hi ha més d'un destí possible?
Quant a l'estil és destacable la diversitat dels punts de vista, tot i que de vegades es pot perdre la veu narrativa. La descripció és mesurada amb destresa. I finalment, un cop acabat el llibre, m'ha semblat retrobar-me de bellnou amb l'esperit de Joan Perucho i Manuel de Pedrolo, lectures de joventut que encenen la memòria i reposen encara a la prestatgeria del meu estudi.

Ressenya d'Anna Martínez Biayna, participant en la promoció de la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve.

"Com fet a casa" és un dels llibres més venuts segons el rànquing del diari "Avui"

2010-09-16T15:00:00.003+02:00

Com fet a casa. Un llibre per menjar bé cada dia...quasi sense cuinar, d'Ada Parellada, és un dels més venuts a les llibreries segons el rànquing del diari Avui de dijous 16 de setembre.
És la primera setmana que l'obra de Parellada publicada per Cossetània Edicions apareix entre les deu de la llista de llibres de no ficció d'aquest diari.

Cossetània publica "L’Alta Vall de Cardós", que recorre un dels territoris més rics dels Pirineus

2010-09-16T08:35:00.004+02:00

La guia, de Carles Gel, conté ascensions, travessies i escalades per una vall que es comença a descobrir

Cossetània ha publicat la guia L’Alta Vall de Cardós. Ascencions, escalades fàcils, travesses i itineraris circulars. 27 itineraris, de Carles Gel, que fa un recorregut per un dels territoris més rics dels Pirineus.
El llibre conté ascensions, travessies i escalades de dificultat baixa per una vall força desconeguda fins fa pocs anys. Situada a l’extrem nord del Pallars Sobirà, la vall de Cardós és una de les més importants d’aquesta part dels Pirineus. Molt menys concorreguda que altres valls veïnes, l’Alta Vall de Cardós està formada per diverses valls secundàries, i hi destaquen per la seva importància la de Tavascan i la de Lladorre, indrets on hi ha muntanyes tan altes i importants com el pic de Sotllo, el pic dels Guins de l’Ase, el pic dels Estanys, el pic de Certascan, el pic de Mont-Roig, el pic de Ventolau, el pic dels Tres Estanys o el pic de Campirme. També són destacables, pel seu atractiu, els itineraris pels voltants de la pleta del Prat i del mític Estany del Diable.
L’autor, Carles Gel, que a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta va explorar i obrir moltes vies a l’Alta Vall de Cardós, principalment a la regió de la Vall de Tavascan, creu que fins llavors era força desconeguda la importància de la Vall : “Malauradament, fins fa relativament pocs anys, la Vall de Cardós era una vall força desconeguda per a tothom. Penso que durant un temps, Vall Ferrera i la Pica d’Estats li treien protagonisme a la Vall de Cardós.”
A la guia, Gel també ofereix consells i recomanacions a l’hora d’iniciar els itineraris que proposa. L’autor destaca la importància d’estar informat abans d’anar a la muntanya, també sobre les diferències estacionals, especialment accentuades a la Vall de Cardós, i emprar les tècniques adequades: “amb els coneixements necessaris l’alpinista als Pirineus podrà prendre les mesures necessàries i aplicar les diferents tècniques que requereix la muntanya, sobretot a l’hivern: raquetes, esquís, escalada...”
Carles Gel (Vilassar de Mar, 1963) viu a Ribes de Freser. Als 7 anys va descobrir la muntanya fent la seva primera ascensió (i en solitari). Des d’aleshores les muntanyes sempre han format part de la seva vida. Pirineista vocacional, ha recorregut la serralada d’un extrem a un altre, i hi ha assolit més de 7.500 cims de dos mil i tres mil metres al llarg de totes les èpoques de l’any. No obstant això, ha realitzat ascensions arreu del món, i destaquen les 48 expedicions alpines i polars que ha realitzat des del 1988. Durant un temps de la seva vida va viure a Tavascan, on començà a treballar de guia. És guia d’alta muntanya, professor d’esquí de fons, fotògraf de natura, conferenciant i també es dedica a muntar expedicions arreu del món i a assessorar importants empreses de material de muntanya i d’esquí. Té una empresa pròpia dedicada a la distribució de llibres de muntanya. Fins ara ha escrit 42 llibres. També col·labora en diverses revistes de muntanya i aventura. Entre d’altres, és membre de la Sociedad Geográfica Española, de National Geographic Society i de la Asociación Española de Guías de Montaña.

Continuen les activitats de Cossetània per la Setmana del Llibre en Català

2010-09-15T09:09:00.007+02:00

El cap de setmana vinent continuen les activitats de Cossetània incloses en la 28a Setmana del Llibre en Català, a les seus de Barcelona i Lleida:

-Seu de Barcelona (Parc de la Ciutadella):

18 de setembre, a les 11h, xerrada: "Conèixer els núvols i l'atmosfera", amb Jordi Mazón, coautor de 100 qüestions per entendre l'atomosfera i Conèixer els núvols, a l’escenari àgora.

18 de setembre, a les 19h, xerrada: "Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol, autor del Camí català de Sant Jaume i El camí de Sant Jaume, a l’escenari àgora.

-Seu de Lleida (Sala de la Canonja de la Seu Vella):

17 de setembre, a les 19h, xerrada: “Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol.

"Llinatge", de Miquel Esteve, compta amb un vídeo promocional

2010-09-14T09:18:00.005+02:00

Alfredo García elaborà un vídeo promocional de la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve. Les imatges recullen de manera cinematogràfica l'argument d'aquesta obra, una novel·la trepidant, carregada d’intriga i sensibilitat, protagonitzada pels dips, éssers sobrenaturals que formen part del llegendari català. La història transcorre a cavall de les ciutats de Barcelona i Roma, i s’atura en els paratges de Tivissa i Pratdip.

"La vall del Miracle", d'Armando Vericat

2010-09-13T16:21:00.001+02:00

La vall del miracle és una novel·la de misteri amb un rerafons històric que ens presenta ingredients tant diversos con un capellà faldiller, un home llop, l’ordre de Montesa o un sagnant assassinat per resoldre. Tot això localitzat al Maestrat, concretament al santuari de la Font de la Salut, durant els primers anys del segle XVI. Partint de la documentació que certifica notarialment l’únic miracle atribuït a la Mare de Déu de la Font de la Salut, i del controvertit personatge real sobre qui es va obrar aquest prodigi, Armando Vericat ha construït un excel·lent i intrigant relat. La lectura d’aquest, personalment, se m’ha fet curt, però l’he gaudit molt.

El mossèn Pere Tombes trenca vàries vegades el seu vot de castedat, fet que l’obliga a fugir dels llocs on ha exercit el seu ministeri fins que el seu periple el porta al santuari de Traiguera, on serà curat miraculosament d’una ferida mortal resultant dels seu mal comportament. Com agraïment a la Verge s’integra en la comunitat religiosa que hi habita esperant així expiar les seves faltes. Però allà s’adonarà de que no es pot fugir dels pecats del passat i, fins hi tot, serà acusat d’un horrible crim.

Ressenya de Francesc García Grimau, participant en la promoció de La Vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.

Ramon Pascual: "Anar a buscar bolets fa que no deixis de sorprendre't, i això ajuda a mantenir-se viu i actiu"

2010-09-13T10:19:00.005+02:00

Presentació de la Primera guia del boletaire durant la Setmana del Llibre en Català

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, es presentà dissabte 11 de setembre durant la Setmana del Llibre en Català, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Pascual tingué l'oportunitat d'exposar els continguts d'aquesta nova obra, que, a part de contribuir al coneixement de les 50 espècies més comunes, presenta la informació de manera didàctica per al boletaire que s'inicia:

Definir què és un bolet ja és molt difícil perquè els científics sempre ens donaran una explicació molt difícil de posar a un nivell entenedor per a tothom. Per aconseguir-ho, se’m va acudir fer una explicació precedent a la guia, que vaig dividir en dues parts: “Es defineix el bolet” i, la segona part, “Es defineix el boletaire”. Amb aquesta estructura vaig omplir unes trenta pàgines del llibre.

A l'obra, Pascual també apel·la a la responsabilitat del boletaire per a la conservació del Medi, que permet que es pugui continuar gaudint dels boscos:

S’ha volgut fer un llibre adreçat a un col·lectiu que cada any recull nous adeptes. Això encara que sigui bonic, no deixa de ser un risc. A mi m’agrada que la gent vagi a buscar bolets, però no massivament, perquè no es deixa d’estar incidint en el medi, que estem apretant més del compte. Per tant, aquest llibre també proposa una sèrie de limitacions i dóna consells per a la conservació del medi natural.
Anar a buscar bolets dóna la possibilitat de no deixar de sorprendre's, i això ajuda a mantenir-se viu i actiu.

"Primera guia del boletaire" s'adreça a aquells que comencen a fer camí per l'apassionant món dels bolets

2010-09-10T13:37:00.001+02:00

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, es presentarà durant la 28a Setmana del Llibre en Català, dissabte 11 de setembre, a les 6 de la tarda, al Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

De guies de bolets n’hi ha moltes i en Ramon Pascual ha escrit, entre d’altres Guia de bolets dels Països Catalans, Mapa dels bons bolets a Catalunya i Guia de bolets per a nois i noies, sovint amb la col·laboració de Núria Duran. Feia falta però una guia adreçada particularment al boletaire il·lusionat que comença el camí per aquest apassionant món dels bolets. Aquesta guia, intencionadament innovadora, està pensada, tal com s’expressa en el pròleg “per poder fer collites més bones i variades, sense córrer riscos innecessaris i gaudir cada cop més d’aquesta magnífica afició que ens uneix a tots”.

Ramon Pascual
Ramon Pascual va cursar estudis de Biologia a la Universitat de Barcelona i encaminà la seva activitat professional cap a la divulgació de les ciències, amb una activa presència en el món editorial i en l’organització de cursos, conferències i exposicions relacionats amb el món dels bolets. És soci fundador de la Societat Catalana de Micologia i en va ser president durant 4 anys. Pel seu llibre Guia d'arbres per a nois i noies ha estat guardonat amb el premi Crítica Serra d’Or de l’any 2010.

Lectures de cloenda d’estiu: Pel Camí de Sant Jaume

2010-09-10T12:34:00.000+02:00

No se m’acut millor manera de tancar aquest agost de lectures estiuenques amb la proposta d’un viatge. Potser el considerat com a més paradigmàtic, més carregat de significats i sentits com és el Camí de Sant Jaume. Setembre és un dels mesos més recomanables per emprendre aquest mític Camí: menys saturat de persones que els mesos forts de l’estiu i beneït amb una climatologia més favorable. Per sort bibliografia sobre rutes, experiències, propostes, alternatives i recursos de qualsevol mena hi ha per triar i remenar. Així que com a cloenda de luxe d’un agost ple de ressenyes literàries, proposo aquest contrapunt més dinàmic que passa per tastar tres de les maneres habituals de fer i descobrir el Camí de Sant Jaume.

El viatge de peregrinatge:
El Camí Català de Sant Jaume (Cossetània) de Joan Fiol Boada
Per què no posar el punt de partida cap a Santiago de Compostela per Catalunya? Planificar la ruta per qualsevol de les dues rutes que s’inauguren al Monestir de Montserrat és del tot possible gràcies a aquesta guia pràctica. Apta per ser consultada in situ gràcies a la multitud de dades que faran més funcional i precís el recorregut.

Fragment de l'article al blog SobreLlibres que fa referència al llibre El Camí Català de Sant Jaume, de Joan Fiol Boada.

Es lliura una nova edició dels punts de llibre castellers en motiu de l'11 de setembre

2010-09-10T08:59:00.003+02:00

Durant l’actuació castellera en motiu de la Diada de l’11 de setembre, que es durà a terme el divendres dia 10 de setembre a 2/4 de 9 del vespre a la plaça del Blat, es lliurarà una nova edició dels punts de llibre casteller editats per la Fundació de les Festes Decennals Mare de Déu de la Candela 2011 amb la col·laboració de Cossetània Edicions.
Els dos nous punts de llibre dedicats als Xiquets de Valls es podran adquirir gratuïtament en una parada al carrer de la Cort tocant a la plaça del Blat. L’últim lliurament, es farà per la diada de Santa Úrsula.
Cada nova edició dels punts de llibre s’ha fet coincidir amb les celebracions festives des del passat Sant Jordi. En tots els punts de llibre hi apareixen imatges de les colles vallenques d’abans de la Guerra Civil, amb una breu explicació al dors sobre cada fotografia. En el primer lliurament també es va fer entrega d’un estoig per poder guardar la col·lecció. Les imatges que es reprodueixen provenen del fons fotogràfic que té el Museu Casteller i de l’Arxiu Municipal de Valls.
Els punt de llibre que es lliuraran seran els números 7 i 8:
7. Tres de sis amb els segons col·locats de la Colla Vella durant la cercavila de Sant Joan. Autor: Pere Català Pic. Data: 1922 (Lliurament: 10 de setembre, actuació de la Diada Nacional)
8. Tres de sis de la Colla Nova de l’Escolà davant l’Ajuntament amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Popular. Autor: Pere Català Pic. Data: 1918 (Lliurament: 10 de setembre, actuació de la Diada Nacional)

Cossetània participa aquest 11 de setembre a la Setmana del Llibre i a la IX Mostra d'Entitats

2010-09-09T10:42:00.007+02:00

Aquest dissabte 11 de setembre Cossetània participa a la Setmana del Llibre en Català, que s'allargarà fins al 19 de setembre, i a la IX Mostra d'Entitats que organitza Gent de la Terra, a l'estand del Grup del llibre.

11 de setembre - Setmana del Llibre en Català (Parc de la Ciutadella)

A les 13h, xerrada: “Mites de la ciència”, amb Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciencia, 100 enigmes que la ciencia (encara) no ha resolt i Blocs de ciència, al chill-out de la veu.

A les 18h, presentació de la novetat Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, a l’espai l’hivernacle de les lletres.

11 de setembre - IX Mostra d'Entitats (Arc del Triomf – Barcelona) - signatura de llibres

Estand del Grup del Llibre

A les 12h: Lluís Simon, autor de Catalunya contra Espanya. El partit interminable.

A les 13h: Andreu González Castro, autor de 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid).

‘Melmelades casolanes’ (Cossetània) de N. Duran i M. Roig

2010-09-08T14:03:00.003+02:00

Saber conservar els aliments ha sigut des de temps antics un repte per a la humanitat, ja que alliberava les persones de la recol·lecció i la caça diàries i també els permetia poder menjar a l’hivern les saboroses fruites de l’estiu.

No és recomanable repassar l’index de títols de la col·lecció gastronòmica El cullerot de Cossetània amb l’estómac buit. De la cinquantena llarga de propostes trobem des dels receptaris de la famosa Àvia Remei (els diferents títols sumen 26 edicions i 77.000 exemplars venuts) o reculls d’una gran varietat temàtica, que inclou micro-localismes com ara La cuina de les Masies de Poblet o 200 receptes de cuina del Tarragonès; però també volums dedicats en exclusiva a la producció autòctona: La cuina del calçot, Pa amb tomàquet o Totes les sopes (Brous, escudelles i sopes d’arreu).

No hi ha millor època que aquesta estiuenca per posar en pràctica les elaboracions recomanades a Melmelades casolanes. 80 receptes que surten bé, una recopilació ben completa escrita a quatre mans per Núria Duran i Montserrat Roig. Després de llegir les consideracions generals, fer inventari dels estris necessaris i repassar el procés d’envasament, ja només caldrà entendre que el secret per elaborar una bona melmelada o confitura “implica aconseguir l’equilibri entre es seus components bàsics, la fruita, el sucre, la pectina i l’àcid”; i tot és posar-s’hi.

Paga la pena si a canvi aconseguim omplir el rebost -o, als domicilis més modests, el raconet d’una lleixa de l’armariet de la cuina- amb tasts tan suggerents, més enllà del tòpics del gènere, com són la Melmelada d’albergínia o de taronja i cacau, la Confitura de tres cítrics o de pera amb vainilla, la Gelea de cireres d’arboç o de poma amb gingebre, i arribant a la línia agredolça el Xútnei de figues i ceba o de papaia i pinya o de pastanaga i coco, el Pickle de cireres o de peres, i el Relish de pebrot i tomàquet amb fruites.

Article del blog Sobre llibres que fa referència al llibre Melmelades casolanes, de Núria Duran i Montserrat Roig.

"No m'agraden les coses definitives"

2010-09-08T08:51:00.006+02:00

Sara Sánchez publicà una entrevista a Carme Lafay, autora de Tots tenim secrets (II Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils), al diari L'Independent de Sant Adrià del Besòs.

Lafay parla sobre la seva afició a la literatura i sobre el contingut de la novel·la:

Tots tenim secrets és una novel·la de misteri en un ambient marítim. D'on ve la passió per la mar?
Ve de família. A més, la nostra cultura està molt vinculada a la mar. Sóc de Barcelona i em sento molt còmoda en un ambient mariner.

En la novel·la la protagonista planeja l'assassinat del seu marit per vergonya a divorciar-se. Creu que actualment les dones s'avergonyeixen, d'això?
En general no, però hi ha un estil de dona que sí que té vergonya. És el cas de la meva protagonista, una dona mantinguda econòmicament i en un entorn molt fals.

"Els Pirineus de cap a cap" recorre tota la serralada

2010-09-07T09:09:00.004+02:00

El telenotícies de TV3 de l'1 de setembre realitzà un reportatge sobre el llibre Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes. La Transpirinenca (GR11) de Marta Viladot (textos) i Daniel Calleja (fotografies). En les imatges els mateixos autors mostren alguns dels paisatges que apareixen al llibre:

El turisme de muntanya a peu és reivindicat en una novetat editorial. Marta Viladot i Daniel Calleja en parlen en el llibre "Els Pirineus de cap a cap", de Cossetània Edicions, que narra l'experiència de travessar la serralada d'est a oest passant per un sender de gran recorregut, el GR-11.

Podeu veure el reportatge en aquest enllaç.

Menjar bé quasi sense cuinar

2010-09-06T10:14:00.003+02:00

La cuinera Ada Parellada serveix un llibre de receptes exprés en què utilitza a fons i sense manies els precuinats i les conserves

Ada Parellada (Elisenda Pons / El Periódico)

Ada Parellada (dels Parellada, aristòcrates de la fonda), defensant la cuina de supermercat, en lloc de la de mercat. Un sacrilegi, sí, però divertit, pràctic i saborós, és el que ha comès la mestressa del restaurant Semproniana amb el seu últim llibre de receptes, Com fet a casa (Cossetània/Planeta), ple de propostes per fer plats aconseguits, no pas porcades exprés, utilitzant a fons precuinats i conserves per guanyar temps i estalviar complicacions.

A la terrassa de casa seva, després d'haver gairebé cuinat en poc més d'un quart d'hora un menú compost per tres dels plats, la cuinera es posa en pla Gaspar Hernàndez gastronòmic (tot i que tendeixi més a la riallada que al somriure budista) per precisar que el seu «no és un llibre de cuina, sinó un llibre d'autoajuda perquè millora l'autoestima».

O sigui, tres passos, autoconeixement, acceptació i eines per a l'autobricolatge culinari. Per començar, realisme. Sobre les capacitats del personal, sobre el temps de què disposa i sobre l'«esquizofrènia alimentària que fa que de dilluns a divendres malmengem i dissabte i diumenge no baixem de les esferificacions».

Primer diagnòstic: «Utilitzem els precuinats acomplexats i d'amagat, toca dir que hem anat al mercat, que hem fet el sofregit com ho feia la nostra àvia i que hem utilitzat el llibre de receptes de l'àvia Remei quan el que fem servir en realitat és tomàquet de pot, perquè hi ha tota una generació que no sap fer una truita de patates després que la transmissió de la cultura culinària s'hagi trencat i no hagin après per osmosi de les seves mares». Segon, la falta de temps: «No és que no tinguem temps de cuinar, el temps és el mateix des de fa milions d'anys, el que passa és que tenim altres prioritats: treballar, quedar amb algú, anar al cine o pintar-nos les ungles. Aquestes receptes permeten que continuïs amb les teves prioritats, si entre aquestes no hi ha la cuina, menjant bé. I que potser després t'hi aficiones»:

'TUNEJAR' EL PRODUCTE / ¿Solució?: «Utilitzem els precuinats i personalitzem-los». Personalitzar és la clau, fet que crea un vincle emocional amb el que se serveix al plat, cosa que demostra que t'interessa a qui estàs servint i que dóna un punt d'orgull (i autoestima). «Si obres una llauna, l'escalfes i te la menges la trobaràs dolenta, encara que siguin les mandonguilles de la teva àvia. I això és perquè no hi has posat res personal».

Superats els bloquejos mentals, a la cuina. «Utilitzem d'ajudant la indústria alimentària», proclama Ada Parellada. «Tenen el temps, els instruments i la pràctica». I a més, opina, hi ha productes que «no té cap interès fer-los a casa», com el pollastre a l'ast.

Això sí, hi ha precuinats de qualitat i desastres envasats. «El primer de tot –dicta– és conèixer els productes que tenim a la nostra disposició». Per això la introducció del seu llibre és un curset ràpid de mètodes de conservació, colorants, conservants i additius, «necessaris per menjar com mengem». I en les seves receptes opta, sense manies («hi ha gent que pensa que he cobrat, però d'això res»), per determinar les marques amb què treballar preferentment. «He escollit les de qualitat, que no siguin elitistes i sí fàcils de trobar al mercat, i que vinguin envasades en les quantitats que acostumes a utilitzar en una recepta per a quatre persones», explica.

Parellada, a més, enumera el «fons d'armari» imprescindible en una precuina. Sobretot, elements per posar «poesia» al tunejat alimentari: «has de tenir sempre a mà tot tipus d'espècies, i són utilíssims uns tubs d'herbes aromàtiques ja trinxades que he descobert». A més del fons de repertori de productes i de la imaginació per combinar-los (un estofat de cigrons, nous i bacallà amb cigrons de pot, bacallà dessalat al buit, brou de peix de tetrabric i ceba fregida en llauna; espaguetis amb vongole amb dues llaunes d'escopinyes; pollastre guisat amb salsa de curri i plàtan amb un pollastre a l'ast envasat, nata líquida, curri i, és clar, una llauna de ceba fregida i brou de tetrabric...), Parellada també apunta trucs: «no afegir-hi sal, perquè els precuinats ja en porten, utilitzar llaunetes de ceba ja fregida en oli d'oliva que estalvien temps, tot i que els falten dos minuts per tenir un punt cara-mel·litzat...»

SENSE PREJUDICIS / «És un llibre que em catapultarà al desprestigi. Cap cuiner amb dos dits de front faria un llibre així», fa broma. ¿Segur? «És que el prestigi passa per explicar que la teva cuina és inaccessible», acusa. Tan inaccessibles com alguns llibres que són més de fotografia que receptaris, i que no es molesti ningú. «Els llibres de cuina –proclama– han de ser útils, no de lluïment, han de tenir les estrelles michelin del llibre de cuina, que són les taques d'haver-lo utilitzat».

Això sí, que quedi clar que no són les receptes del seu restaurant, sinó recursos pensats per cuinar a casa. És més, precisa, «no és un llibre per a la gent que li agrada cuinar sinó per a la gent a qui no li agrada cuinar». Per ara.

Article d'Ernest Alós al diari El Periódico sobre el llibre Com fet a casa, d'Ada Parellada.

"La vall del Miracle" és un thriller històric que s’ambienta al Maestrat del segle XVI

2010-09-03T09:46:00.005+02:00

La novel·la La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat, es presenta divendres 3 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Casa de cultura de Traiguera.

La presentació anirà a càrrec de Vicent Matamoros Sanz, director del Centre Cultural Traiguerí; Vicenç Sanz, filòleg i escriptor, i de l’autor. El grup de teatre Los Ganxos representarà escenes de la novel·la.

Embolicat en assumptes de faldilles, mossèn Pere Combes, rector de la vila de Bot, resulta mortalment ferit. Decideix viatjar fins al santuari de la Font de la Salut, a Traiguera, per demanar el favor de la Verge. Allí sana miraculosament i troba la pau d’esperit, però els errors del passat retornen per turmentar-lo. Un amor mai oblidat, un assassinat per resoldre, un inquietant home llop…, amenacen de pertorbar la pacífica vida de la comunitat religiosa. La vall del Miracle és un thriller històric ambientat al Maestrat al segle XVI, en unes terres dominades per l’orde de Montesa, hereva de templers i hospitalers.

Armando Vericat
Armando Vericat fou guanyador del Premi de Narrativa el Gos i la Tortuga (1988), amb el relat "Taure de cap a peus". Ha publicat nombrosos articles a la revista Traiguera, editada pel Centre Cultural Traiguerí, del qual n’és membre. També és autor de mitja dotzena de lletres de cançons del grup Pobal, recollides al disc Senzillo (2006). Amb La vall del Miracle, ha obtingut el XXVII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. És la seua primera novel·la, encara que assegura tenir-ne un parell més al calaix, pendents de publicació.

"Aigua pudenta", de Marc Capdevila

2010-09-02T14:50:00.003+02:00

La lectura del llibre Aigua Pudenta, de Marc Capdevila, ha estat una sorpresa in crescendo. El que inicialment m’inspirava un decurs plàcid i lineal sense emocions, ha esdevingut una lectura interessant, on el grau d’intensitat creixia a poc a poc per anar transmetent un treball intens d’anàlisi de la condició humana, de replantejament davant l’inevitable final d’una vida, amb l’atenció i l’expectació en dosi suficient per aconseguir assaborir el secret més ben guardat, el punt final d’un desenllaç àlgid i sorprenent.

El llenguatge utilitzat reflecteix de manera adient el registre esperat del protagonista que relata, ara en primera persona, ara en tercera, el pensament i la veu d’una persona en l’inici del declivi personal produït per l’Alzheimer. La descripció dual proporciona un bon recurs narratiu i dóna riquesa expressiva al relat, fent molt agraïda la seva lectura.

El context històric del relat, enquadrat al final de la guerra civil, fa memòria d’uns fets i d’una situació que foren reals a casa nostra i que han marcat l’esdevenir de molts de nosaltres. Un relat entre el present i el passat, dualitat que conflueix en el desenllaç que va més enllà de la memòria i dels personatges.

Aigua pudenta és un llibre que crea una complicitat en el lector, convidant-lo, mitjançant l’objectiu del protagonista de fer públic un secret del seu passat, a analitzar la importància de les paraules, de la memòria i del pensament.

Ressenya de Rosa Mas, participant en la promoció de la novel·la Aigua pudenta, de Marc Capdevila.

El camí Català de Sant Jaume

2010-09-02T10:12:00.002+02:00

Marc Janeras i Casanova publicà una ressenya a la revista Excursionisme del mes d'agost sobre el llibre El Camí Català de Sant Jaume. Des de Montserrat, de Joan Fiol.

Janeras destaca la claredat de la informació que presenta la guia, a través del grafisme:

L'autor, que és un bon coneixedor dels camins que condueixen a Santiago de Compostela, ens ofereix una guia de mà molt ben editada aprofitant el grafisme i colors per presentar la informacio de forma molt pràctica i clara, amb esquemes diferents.

Presentació de "La vall del miracle"

2010-09-01T10:19:00.005+02:00

Recorro al bloc per ordenar les idees que m’agradaria exposar aquest divendres 3, a Traiguera, en la presentació del llibre La vall del miracle d’Armando Vericat, en què participo.

Hi ha dues característiques que, d’entrada, no es poden més que comentar. En primer lloc, La vall del miracle va ser la novel·la guanyadora de la 27a edició del premi de novel·la Ribera d’Ebre que organitza l’ajuntament de Vinebre i que està considerat el premi literari més rellevant de les Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió, hi concorrien 31 originals, més que en cap altra edició, de manera que La vall del miracle s’hi va imposar encara amb major mèrit. Aquí, convé fer èmfasi en l’embranzida del moviment literari ebrenc, dels més dinàmics del panorama literari catalanoparlant. Com que personalment me’n considero participant, m’agrada pensar que Armando Vericat va passar, amb l’obtenció d’aquest premi, a formar-ne també part activa. Perquè és de recordar que la literatura ebrenca és un moviment transversal que no se circumscriu als límits administratius sinó que té la vocació d’estendre’s arreu de les comarques de l’antiga Ilercavònia, una continuïtat humana i social que comparteix, fins allà que és possible, una mateixa cultura. Armando Vericat entra amb molt bon peu en aquest panorama literari més immediat.

En segon lloc, l’obra ix al mercat de la mà de l’editorial Cossetània, de Valls. És necessari entendre que aquesta editorial, al capdavant de la qual hi ha Jordi Ferré, és un puntal emergent de l’edició en llengua catalana, que basa el seu èxit en llibres sorgits de la societat concreta, en nous valors emergents com pot ser el mateix Armando Vericat; en continguts que abans potser no han tingut la difusió que es mereixen pel sol fet que no són productes dels grans mitjans de comunicació, sinó d’origen comarcal o local; que no pertanyen als gran centres urbans d’emissio de continguts diguem-ne culturals per eixir prompte del pas. O bé responen a la nova realitat d’Internet, per fer referència al llibre La Catosfera literària 08, en què vaig participar. Aquesta labor de pouar en realitats concretes, noves, fa de Cossetània una plataforma apropiada per a l’accés als circuits culturals diguem-ne normals en què es difon la cultura vinculada a realitats locals com la de Traiguera. Es pot dir que, com a mínim, la vocació declarada de l’editorial és aquesta: introduir als circuits culturals, en aquest cas el mercat editorial, productes genuïns que poden suposar una novetat per al gran públic.

Segurament, aquest és un dels principals actius de La vall del miracle: la de mostrar un univers imaginari genuí, sorgit de la condició única de l’espai narratiu, ja que bona part de la novel·la té lloc a la Font de la Salut del segle XVI. Aquí, arribem al nucli del que m’interessa dir. Per descomptat, la Font de la Salut, té una significació especial per a tota persona que s’estime Traiguera, hi visca o no. Encara més: té un significat especial per a molta gent d’altres pobles de bona part d’aquest territori que hem esmentat fa un moment, des de Tortosa a Benicarló. És el que l’historiador de la religió William A. Christian denomina el territori de gràcia, que ve a ser aquell territori que té relació amb un determinat centre de culte com és el que ens ocupa. La història de la Font de la Salut és una història apassionant, que coneixem gràcies als estudis portats a terme, en bona mesura, amb estreta relació amb la revista Traiguera, organitzadora d’aquesta presentació. En concret, gràcies a la labor de Daniel Llatge i Joan Ferreres. Els seus estudis suposen una recuperació de la memòria que ara, en aquesta novel·la, troba un camí nou. Efectivament, la història més recent de la Font d ela Salut és també la història de la recuperació del patrimoni arquitectònic, cultural i artístic que suposa el santuari. En aquesta recuperació, l’ajuntament democràtic de Traiguera hi ha tingut una especial dedicació. Avui, quan el santuari s’ha convertit poc menys que en punt obligat de l’itinerari cultural i turístic del Baix Maestrat, val la pena reconèixer-ho. Si hi ha res que haja suscitat la unanimitat de l’acció política del poble des dels inicis del règim polític actual, és la recuperació d’aquest patrimoni. És així que, en l’actualitat, la Font de la Salut es converteix en referent cultural, apte per a la projecció d’un imaginari històric i cultural propi de Traiguera. Per l’actualització de la memòria històrica que en tenim i per la recuperació patrimonial, que han significat una revitalització, també, de la dinàmica espiritual, religiosa. Ja va proporcionar l’escenari per a la filmació de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la Els secrets de Meissen de Josep Palomero, amb el títol El secreto de la porcelana. I ara l’espai mateix i la seua història esdevenen matèria literària.

La imaginació novel·lesca arranca d’un personatge històric, documentat: el capellà Pere Combes. Apareix al llibre de Jaume Prades Historia de la adoración y uso de las santas imágenes y de la imagen de la Fuente de la Salud, editat a València l’any 1597. Aquest llibre és la principal font de coneixement dels temps inicials del santuari. Encara que conté inexactituds manifestes, com la de la mateixa troballa de la imatge, dóna testimoni dels dos primers segles de vida de la Font de la Salut, sobretot en relació a la tradició de la troballa de la imatge i als miracles produïts en aquells primers temps. És a partir del fet anecdòtic del miracle de Pere Combes, francès, rector de la vila de Bot, que es descabdella la trama narrativa de La vall del miracle. D’aquesta manera, emergeix la Traiguera imaginària de les primeres dècades del segle XVI. La visió que en proporciona respon al que avui coneixem d’aquella època: un poble dins el Maestrat de Montesa, l’orde cavalleresca valenciana per excel·lència; un poble amb unes institucions municipals fortes malgrat el senyor feudal; un poble que viu entre la precarietat i la vivència de la fe religiosa. En certa manera, la Traiguera de La vall del miracle no deixa de ser la visió que la generació actual tenim del passat del poble: una Traiguera que, com diria Ignasi Riera en relació a Morella, un altre pol imaginari del Nord valencia, “potser va arribar a existir”. En qualsevol cas, un temps remot per a un espai que imaginem que coincideix amb el que coneixem. Potser sí que va arribar a existir.

L’autor, de qui toca parlar per acabar la intervenció, en escriure la seua novel·la, parteix de l’experiència personal, de l’entorn immediat. D’aquesta manera, es proporciona una veu literària singular, que és, al meu entendre, l’altre actiu que dóna rellevància a la narració. A l’hora de llegir, hi trobarem un llenguatge ple de ressonàncies traiguerines. Conec de primera mà l’interès de l’autor per les paraules i els recursos expressius del parlar de Traiguera i puc assegurar que hi ha una dificultat important a l’hora d’adequar la parla popular al registre literari. Armando Vericat fa una opció clara per un llenguatge molt proper a aquesta parla popular, cosa que es tradueix en un llenguatge narratiu original. És el parlar de Traiguera fet llenguatge literari.

Aquest aspecte, indissociable del mateix fet que aquest llibre aparega al mercat, és més important del que pot parèixer a simple vista. L’ús social de la nostra llengua té greus mancances i els poders públics, que haurien de ser els primers a fer-ne ús, avui, miren cap a un altre cantó amb actitud displicent. Per això, la presentació d’una novel·la com La vall del miracle té el doble valor de normalitat cultural i lingüística, perquè marca el que hauria de ser la normalitat en l’ús social del valencià i perquè aquest mateix acte s’inscriu en una tendència a l’alça en els darrers temps, de manera que suposa un enriquiment cultural.

Només em queda encoratjar l’autor a continuar el camí encetat amb el premi Ribera d’Ebre, perquè continue la seua dedicació cretavia. El començament és amb molt bon peu. Ara cal esperar-ne la continuïtat. Es important fer la promoció del llibre en el territori de gràcia, que és allà on pot interessar directament. I lògicament cal esperar noves publicacions perquè puguem fer créixer aquesta Traiguera imaginària que dèiem i que és, després de tot, allò que, potser, ens fa arribar a escriure i a llegir.

Article de Vicent Sanz al blog Triticària sobre la presentació del llibre La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

Cossetània participa en la 28a Setmana del Llibre en Català

2010-08-31T10:57:00.002+02:00

Cossetània Edicions participarà en la 28a Setmana del Llibre en Català, que es durà a terme del 10 al 19 de setembre, amb diverses xerrades i presentacions de llibres que tindran lloc a les seus de Barcelona i Lleida:

-Seu de Barcelona (Parc de la Ciutadella)

11 de setembre, a les 13h, xerrada: "Mites de la ciència", amb Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciencia, 100 enigmes que la ciencia (encara) no ha resolt i Blocs de ciència.

11 de setembre, a les 18h, presentació de la Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual.

17 de setembre, a les 18h, presentació del llibre La Riera . La història dels personatges i les receptes del restaurant, al llibre de la sèrie de TV3, a l'Escenari Àgora.

18 de setembre, a les 11h, xerrada: "Conèixer els núvols i l'atmosfera", amb Jordi Mazón, coautor de 100 qüestions per entendre l'atomosfera i Conèixer els núvols.

18 de setembre, a les 19h, xerrada: "Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol, autor del Camí català de Sant Jaume i El camí de Sant Jaume.

-Seu de Lleida (Sala de la Canonja de la Seu Vella):

17 de setembre, a les 19h, xerrada: “Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol.

"Terres de l'Ebre, vida i colors" i "Els Pirineus de cap a cap- 50 etapes"

2010-08-30T08:54:00.002+02:00

Marc Janeras i Casanova publicà una ressenya a la revista Excursionisme del mes d'agost sobre els llibres Terres de l'Ebre. Vida i colors, de Vicent Pellicer i Ollés, i Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes, de Marta Viladot (textos) i Daniel Calleja (fotografies). L'article elogia l'ús que els autors de les obres han fet de la fotografia per a l'aproximació al territori:

Presentem dos nous volums de la col·lecció Khroma, uns llibres fotogràfics efectius, sense opulències innecessàries. El primer és una idea molt encertada, un tribut necessari a les grans travesses que recorren al llarg dels Pirineus.[...]
El segon és una sorprenent aproximació plena de color a les Terres de l'Ebre, organitzat en quatre blocs: el delta, la vall, la plana i el Port.

El camí de Sant Jaume

2010-08-27T07:56:00.003+02:00

La revista Muntanya del mes d'agost publica una ressenya sobre el llibre El camí català de Sant Jaume. Des de Montserrat, de Joan Fiol. L'article destaca el treball de documentació de l'autor per a l'elaboració de la introducció i la descripció dels camins d'aquesta guia:

Aquesta guia inclou els dos principals camins catalans de Sant Jaume, i que prenen com a punt de partida el monestir de Montserrat.[...]
El llibre comença amb una introducció molt ben documentada, amb diferents capítols que parlen dels diversos camins d'avui dia, en especial dels camins catalans, el funcionament dels albergs, el material, la preparació física i diversos consells que poden ser útils de cara a emprendre la ruta.[...]
Una guia en la que trobareu una detallada descripció dels camins, dels pobles i indrets per on passen.

Albert Güell, amb la novel·la "L’ull de bronze", guanya el 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre

2010-08-26T13:10:00.004+02:00

En l’acte de lliurament del guardó es presentà l’obra guanyadora de la 27ena edició, La vall del Miracle, d’Armando Vericat

Albert Güell durant el lliurament del 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre

Albert Güell, nascut a Barcelona el 1964 i resident a Mataró, amb la novel·la L'ull de bronze ha guanyat el 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, dotat amb 3.000 euros, que es va lliurar ahir dimecres dia 25 d'agosta Vinebre. L'obra serà publicada per Cossetània Edicions.
Segons l’autor, “la idea de la novel·la va sorgir d’un conte breu que havia escrit sobre el mar i l’horitzó. Tenia clar que volia parlar sobre l’art, sobretot, i sobre la recerca interior de l’artista. És una obra bastant introspectiva i utilitza molts referents literaris i artístics.”
El protagonista de la novel·la és un escultor que es troba en un moment de crisi creativa i inicia una recerca de la inspiració dintre seu, mentre es troba enmig d’un triangle amorós, constituit per uns personatges complexos. Segons Güell "Els personatges no ho expliquen mai tot, adquireixen vida pròpia i, a vegades, no van pel camí que el mateix escriptor creia, perquè la novel·la és viva.”
Albert Güell ha escrit altres obres, sobretot de narrativa infantil i juvenil (El cel vist de prop (2006), El gust dels colors (2007), L’arbre de les 7 branques (2007), La fòrmula màgica (2007), Fantasmes al palau! canti qui pugui (2008), o La fiebre del Oro (2008)) i contes il·lustrats. Aquesta és la seva primera obra de narrativa dirigida a lectors adults.

La vall del Miracle
En el mateix acte es va presentar la novel·la guanyadora de l'edició de l'any passat, La vall del Miracle, del veí de Traiguera (Baix Maestrat), Armando Vericat. L'obra va ser presentada per Vicent Matamoros, president del Centre Cultural de Traiguera, qui destacà que "la novel·la és un trhiller històric ambientat al Maestrat del segle XVI, quan aquest territori estava sota la influència de l'orde de Montesa."
Segons Matamoros, la novel·la "té un ritme àgil on no paren de passar coses i que fa que la lectura sigui fàcil i distreta. El lector se sent permanentment immers en un món d'intriga que ja comença al principi del llibre. La intriga d'un assassinat per resoldre manté la novel·la viva fins al final. En l'obra també hi ha una bonica història d'amor entre un capellà i una dona casada, un fet que, traslladat al segle XVI, és difícil que tingui un final feliç." En la novel·la hi apareix un element fantàstic, un home llop, que l'autor incorpora a l'obra "com a influència d'un dels autors més admirats d'Armando Vericat, Joan Perucho. Aquest element està integrat a la trama de manera que es fa creïble".
Finalment, va dir que "la bomba de la novel·la és que es basa en un fet documentat històricament, ja que el protagonista de la novel·la va existir. La seva cura d'una ferida de mort, sobre la qual els metges no li van donar cap esperança de vida, és l'únic acte miraculós dels que s'atribueixen a la Mare de Déu de la Font de la Salut que fou enregistrat per un notari tortosí. Una novel·la que és digna d'un guió cinematogràfic."
L'acte de lliurament del 28è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre va comptar amb Maria Barbal com a escriptora convidada.

Tv Costa Brava entrevistà Carme Lafay, autora de "Tots tenim secrets"

2010-08-26T09:03:00.006+02:00

TV Costa Brava entrevistà Carme Lafay, autora de la novel·la Tots tenim secrets (II Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2009). L'autora exposa les seves motivacions a l'hora d'escriure l'obra. En les imatges també es pot veure la presentació del llibre ques es va dur a terme a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Castell-Platja d'Aro.

Avui es dóna a conèixer l’obra guanyadora del 28è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre

2010-08-25T09:04:00.002+02:00

Durant l’acte es presentarà el treball premiat en l’anterior edició, La vall del Miracle, d’Armando Vericat

L’obra guanyadora del 28è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, que convoca l’ajuntament de Vinebre, es donarà a conèixer avui dimecres 25 d’agost, durant un acte en el que també es presentarà el treball premiat en l’anterior edició: La vall del Miracle, un thriller històric d’Armando Vericat Climent, de Traiguera.

El Premi de Narrativa Ribera d’Ebre està dotat en 3.000 euros i comporta la publicació l’any vinent de l’obra guardonada per part de Cossetània Edicions.
El veredicte del Premi es donarà a conèixer durant un sopar amb actuació musical, a 2/4 de 10 del vespre al local del cinema de Vinebre. Presidirà l’acte el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i Maria Barbal és l’escriptora convidada.

Ressenya d’"Aigua Pudenta"

2010-08-24T14:07:00.003+02:00

“No puc assumir, que abans d’enterrar la còrpora malmesa, m’abandoni el senderi”

Amb motiu de la malaltia del Quel, uns dels personatges principals de l’obra (crec que no hi ha un protagonista, en tot cas seria col·lectiu) l’autor presenta la vida d’un poble i dels seus habitants durant la postguerra.

A partir d’un fet traumàtic per a la majoria de personatges, particularment per a la Neus, s’estableix un lligam entre ells que només es desvetllarà al final de l’obra, quan en Quel enregistra una gravació per al seu nét. És en aquest moment amb la sinceritat familiar del Quel i el text de l’autor quan s’humanitzen totalment els individus que ens han acompanyat al llarg de la història, especialment la Neus/Marieta, mossèn Pigrau, la Toia i en Maquis.

Al principi, el text es presenta lent, ja que abunden les descripcions i les divagacions del malalt. Aquest fet sumat a l’aparició de diferents veus narratives pot fer perdre el fil al lector. A poc a poc però, l’autor aconsegueix accelerar el monòleg de Quel per enganxar-nos i no deixar-nos anar fins a l’últim capítol. Com si es tractés d’uns focs d’artifici abunden els colors, els personatges, els espais, les ideologies, les actituds... i tot això culmina en una explosió de llum final on sobresurt el tarannà de mossèn Pigrau: “havia retirat el terme pecat del meu codi ètic”.

En general, ha estat una lectura agradable, amb una riquesa lingüística important que, en ocasions i salvant les diferències, m’ha fet venir al cap algun text de Jesús Moncada. Totalment recomanable.

Ressenya de Marisol Herreros Moreno, participant en la promoció del llibre Aigua pudenta, de Marc Capdevila.

Cossetània publica el seu catàleg de novetats per al setembre

2010-08-24T07:22:00.005+02:00

Cossetània ja ha publicat el seu catàleg de novetats per al mes de setembre. Les seves pàgines fan referència als següents llibres:

La Riera. La història dels personatges i les receptes del restaurant, al llibre de la sèrie de TV3.
A la nova col·lecció Physis, Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual Lluvià.
A Azimut, Pel Matarranya en BTT. 14 itineraris pel Matarranya Mitjà i Baix, de Francesc Roig.
A La Gent del Llamp, Final de partida, de Samuel Beckett, una traducció de Joan Cavallé.
A L'Aixecador, Geni Casteller. Articles de recerca històrica castellera, de Lluís Solsona i Llorens.
Al Bagul, Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat (l’exemple de la Conca de Barberà), de Manel Martínez i Garcia.
A El Tinter, Antroponímia i toponímia del terme municipal de Rocafort de Queralt, de Moisés Selfa Sastre.
A Universitat Rovira i Virgili, Strategic Internationalization Plan / Pla Estratègic d'Internacionalització. URV: Opening Doors to the World and the Region / URV: Obrint portes al món i al territori.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

"Aigua pudenta", de Marc Capdevila

2010-08-23T13:47:00.003+02:00

Aigua pudenta, aigua amb olor d’ous podrits, aigua sulfurosa, aigua que no purifica sinó que guareix, l’aigua d’un balneari, el de la població osonenca de Tona. Aquest és l’escenari de l’acció que ens presenta Marc Capdevila en una narració que bascula entre la realitat històrica que s’esdevé entre els anys 30-50 i la ficció pròpia de l’autor. La narració s’inicia en forma de testament. El testimoni escrit i gravat d’en Quel, el narrador-protagonista, al qual se li ha diagnosticat Alzheimer. Podem destacar tres característiques que donen cos a aquest text. La primera: tenim dos temps diferents, el temps de la història (la recreació dels anys immediats a la postguerra amb referències del període bèl·lic) i el temps del relat (moment durant el qual en Quel, ja ancià, escriu un retall de vida, abans no s’esborrin els records de la seva memòria i que coincideix amb l’actualitat i la contemporaneïtat). La segona: la importància dels records com a font de salvació de l’ésser humà; en Quel opta per la memòria mentre que personatges com en Maquis (l’altra cara de la moneda) opta per l’oblit. I la tercera: l’interès de l’autor per trobar una entesa entre dos registres lingüístics. Entesa que oscil·la amb l’ús d’un registre col·loquial, a voltes un xic forçat, amb un altre del tot evocador, fruit potser del desig del protagonista d’esdevenir i creure’s poeta. Destaco i recomano aquí el paràgraf de la p.145 on compara les abelles amb camarades stakhonovistes (una incursió deliciosa de l’element natural que li serveix per poetitzar un instant de silenci).
En Quel serà també protagonista i testimoni d’una història ocorreguda al balneari, l’accident narratiu de la ficció: una violació, un ultratge. En aquesta història coneixerem personatges prototipus: En Quel, un noi de la Segarra que pateix una malaltia pulmonar i que a canvi de treballar al balneari rep el tractament per guarir-se; un oficial excombatent feixista, el senyor Millán; en Maquis, un anarquista retornat que s’obstina en oblidar un passat que el persegueix; la Toia, la beneitona del poble que es belluga i pensa per instint, treballa al balneari juntament amb la Neus; la Neus, germana d’en Maquis una noia intel·ligent i madura que aprèn les lliçons de vida amb molta rapidesa, la qual cosa li permet sobreviure als embats del seu destí; en Pigrau, el jove seminarista amb idees revolucionàries, humanistes i amb afany d’erudició, però home de fe vocacional; el metge, solter per decisió, home de ciència i amb voluntat de modernització; les dones benestants de Barcelona que opten pel balneari com a lloc de residència estiuenca; els vilatans; els forasters que seguen el blat... Cadascun d’aquests personatges configura el teixit social d’aquest microcosmos.
No solament és important aquesta galeria de personatges sinó que també ho són els espais on es belluguen. L’espai central és el balneari, on hi circulen pràcticament tots, però un altre de molt important és el bordell, que és en paraules de l’autor “la catedral sexual de la nostra comarca” (confessionari de passions, desigs i frustracions. Lloc on es despullen les veritats i fugen les mentides). I entre un i l’altre, el bar del poble, lloc de xerrameca, de retrobaments i comiats.
En l’epíleg final d’aquestes memòries, en el post scriptum, trobem el darrer gir narratiu. El narrador apel·la la figura del seu nét i el fa partícip de la part de la història on ell ha estat el protagonista. La història està enregistrada en la cinta d’una gravadora. Aquest darrer play enllaçarà el passat amb el present i les llacunes de memòria desapareixeran com quan tanquem tots els interrogants en un relat de suspens.

Ressenya d'Anna Martínez Biayna, participant en la promoció d'Aigua pudenta, de Marc Capdevila.

Excursions per l'alt Solsonès

2010-08-23T11:33:00.002+02:00

La revista Muntanya del mes d'agost publicà una ressenya del llibre L'alt Solsonès. Rases i cims. 35 itineraris, de Maria Dot, Francesc Garrigós i Raimon Rovira.

L'article parla sobre les múltiples possibilitats per a l'excursionisme que ofereix el paisatge de L'alt Solsonès, recollides en aquest llibre:

Aquesta sèrie de massissos, serres i engorjats, situats al sector nord de la comarca, tenen moltes possibilitats per a l'excursionisme, en paratges d'una gran bellesa, que aquest llibre ens ofereix un magnífic tast, amb un conjunt de 35 itineraris molt ben triats, amb rutes clàssiques, però també de molt poc freqüentades [...]

Aigua pudenta, de Marc Capdevila

2010-08-02T09:00:00.001+02:00

La narració pren com a excusa argumental la malaltia d’un home que de jovenet i en plena postguerra, va viure una experiència traumàtica que no va explicar més que al seu confessor i que porta una pila d’anys rossegant-lo per dins. Així, abans que l’Alzheimer li esborri la memòria, i en l’avinentesa de que tots els protagonistes ja han desaparegut, creu que és necessari gravar en unes cintes de cassette les seves vivències per tal de que el seu nét conegui una historia que el durà, alhora, a conèixer els seus orígens.
Tot i tractar-se bàsicament d’un relat de postguerra, aquesta no se’ns presenta en blanc i negre amb matisos de grisos foscos, com altres narracions ambientades en la mateixa època, sinó en un color reflexat en les ganes de viure dels personatges, en la supervivència quotidiana on la guerra i les ideologies ja semblen coses llunyanes i el que importa és la batalla del dia a dia: la sega de la collita, la feina al balneari, la formació personal, la partida al cafè, les expedicions a Ca la Gitana, la festa de Sant Joan... això no treu que en algun episodi aquestes tonalitats puguin aparèixer descolorides per episodis del passat bèlic comú, en la figura clau, sobretot, de cert fantasma militar adscrit al règim autoritari vigent a l’època.
Cal destacar l’excel·lent nivell de narració a nivell lingüístic i estilístic, on la cura en l’expressió i en el vocabulari no entorpeixen un estil senzill i prou directe. A l’altra cara de la moneda, però, es troba a faltar una major profunditat dels personatges, que resulten una mica plans, i un major ritme narratiu, sobretot en els inicis del llibre, ritme que resulta fatigant també en algunes arrencades de capítol dins les vacil·lacions verbals del Quel ancià, tot i que com a recurs és vàlid i, en general, funciona bé.
En definitiva, trobem en aquesta Aigua pudenta una lectura viva i entretinguda, d’una gran riquesa narrativa i on el final ens pot arribar a sorprendre amb una emotivitat tendre, senzilla i gens apegalosa.

Ressenya de Sebastià Martori, participant en la promoció de la novel·la Aigua pudenta, de Marc Capdevila.

Llinatge, de Miquel Esteve

2010-07-30T09:00:00.002+02:00

De vegades, una bona porta per a arribar fins un llibre és una recomanació, i jo faig fer cap a Llinatge, de Miquel Esteve, d'una forma immillorable, gràcies a l'entusiasta crítica d'un escriptor i lector amb fiabilitat: Josep Igual.
Jo, que ja conec personalment a Miquel Esteve i n'he llegit altres llibres, me'l puc imaginant xalant com un boig desencaixant, movent i tornant a encaixar les peces que formen Llinatge.
El primer cop que el vaig conèixer, em va fer de conductor durant una Fira del llibre ebrenc, i les últimes setmanes, de nou, m'ha conduït amb mestria a través d'aquesta història, fent-me anar a dormir massa tard més d'una nit (no li tindré en compte).
El protagonista de la història és el llinatge dels Dip, uns éssers mig gossos i gosses, mig humans, que tot i estar immersos en un alè de misteri, se'ns mostren en certa manera propers, com les llegendes que hem sentit mil cops al bar del nostre poble, plens de sentiments que els atansen molt més al món dels bípedes. De fet, l'acció salta a cavall de Pratdip, Tivissa, Barcelona i Roma, i faig servir el verb saltar amb la clara intenció de visualitzar l'estructura del llibre. Els capítols no són llargs, d'una mida que m'agrada, que convida a encetar-ne un altre, i Esteve ens desbotona la història metòdicament, llaminerament, des de tots els punts de vista, fins al final.

Article de Jesús Maria Tibau al blog Tens un racó dalt del món sobre la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve.

La novel·la “Aigua pudenta”, de Marc Capdevila

2010-07-29T12:29:00.003+02:00

Gran novel·la, que té com escenari principal el balneari de Tona a l’estiu del quaranta-cinc. Marc Capdevila ens mostra la realitat de postguerra narrada pel personatge principal, en Quel, que escriu les seves memòries abans que la malaltia implacable de l’Alzheimer les esborri i quedin en total oblit.
Altres personatges entranyables participen en aquestes memòries: l’esplèndida Neus, el revolucionari Maquis i com no la fidel i afectuosa Toia. L’altruista mossèn Pigrau és el nexe d’unió de tots amb el leitmotiv del coneixement, per ell és tant important assimilar tant de saber com pugui com nodrir als altres amb la seva transmissió personal.
Tots fan pinya per fer justícia de l’ultratge fet a la Neus i no deixen cap rastre, alhora ens fan arribar els seus secrets més recòndits.
Els temps han començat a canviar i així ens ho demostren moltíssims detalls de la vida quotidiana i s'entreveuen les inclinacions polítiques del moment.
Recomano la seva lectura, es llegeix fàcilment i el llenguatge és molt directe i planer. El més important de tot és que aquesta obra no en té res, de pudenta.

Ressenya d'Àngels González, participant en la promoció de la novel·la Aigua pudenta, de Marc Capdevila.

Xavier Sust presentarà una secció sobre "Secrets de Catalunya" a l'emissora Onda Cero

2010-07-29T08:29:00.006+02:00

Xavier Sust, autor de l'obra Secrets de Catalunya (Cossetània, 2009), presentarà la secció "Univers Sust" durant el programa Fem l'Agost, a l'emissora d'Onda Cero Catalunya. En cada espai, que es podran escoltar els quatre divendres d'agost a partir de les 10 i 10 de la nit, Sust parlarà sobre qüestions relacionades amb algun capítol de Secrets de Catalunya.
Alguns dels continguts previstos són la guia pràctica per fer de públic a programes de ràdio i televisió, el petit diccionari dels tebeos i la investigació sobre com detecta el maître que una parella que entra al restaurant és d'estranquis.

"Aigua pudenta", de Marc Capdevila

2010-07-28T14:52:00.000+02:00

Aigua pudenta de Marc Capdevila, és una novel·la on trobem dues històries protagonitzades pel Quel, una ambientada a l’actualitat i l’altra a la Tona de la postguerra.
Una d’aquestes històries és la del protagonista, ja avi, afectat d’Alzheimer, i la seva lluita particular contra l’avenç de la malaltia, de vegades, esquitxada de tocs humorístics.
I l’altra és la del jove i malaltís Quel, que és testimoni d’una crua història al balneari on treballa a canvi de tractaments per la malaltia respiratòria que pateix. Els fets tràgics que hi succeeixen fan reaccionar cadascun dels personatges d’una forma diferent. Sobta la determinació que pren el personatge de la Toia, que és l’única capaç de venjar la seva amiga.
Al final de la novel·la el Quel li explica al seu net quin és el seu veritable origen i com van marcar la seva vida i la de la seva família els esdeveniments ocorreguts al balneari.
En resum, una novel·la molt agradable de llegir i molt recomanable.

Ressenya de Leonor Caselles, participant en la promoció de la novel·la Aigua pudenta (XIX Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó), de Marc Capdevila.