30/6/09

Lectura: “El massís de Sant Llorenç del Munt. 12 itineraris pels camins perduts”

Sant Llorenç del Munt és, pels terrassencs, una referència present en el dia a dia. Així, per exemple, de la ciutat només ens cal fer un cop d’ull cap al nord per poder saber quin temps que farà (quan el cim de la Mola és tapat pels núvols, gairebé segur que s’acosta pluja); quan plou els dies freds de l’hivern, a l’endemà, és inevitable el cop d’ull per saber si la muntanya està enfarinada.
També, gairebé tots els terrassencs, ens hem iniciat a les sortides escolars amb les excursions pels volts de La Mata, l’ascensió per visitar al Monestir que hi ha al cim de la Mola, el dia de la truita al Coll d’Estenalles…
Ara bé, la majoria dels visitants acostumen a coincidir en uns espais molt determinats. Es tracta dels llocs més coneguts de la muntanya, on de vegades l’acumulació de gent arriba a ser de proporcions considerables. Lluny d’aquests punts, però, la muntanya encara amaga molts espais d’una gran bellesa que encara avui sobreviuen a la pressió demogràfica de les grans ciutats de la plana del Vallès Occidental.
El llibre “El massís de Sant Llorenç del Munt. 12 itineraris pels camins perduts” ens ofereix una dotzena d’itineraris per fer excursions dins del Parc Natural. Es tracta d’itineraris pensats per ser realitzats durant un mes concret de l’any, en el que es combinen les millors condicions per gaudir de la naturalesa de cada sector del parc.
D’aquesta forma, pel gener ens suggereix de voltar per la zona de llevant, per aprofitar al màxim la calor del Sol durant el matí. Al febrer, la proposta ens situa a la zona de ponent, per gaudir del sol per la tarda. Al març ens presenta un itinerari pel Turó del Puigdoure, mentre que a l’abril l’esclat de la primavera ens porta pel Castellsapera. Al maig repetirem part del recorregut, però anant cap al sud, arribant a la Torrota de l’Obac.
Els mesos de l’estiu ens acostaran al Puig de la Balma, la Mata, l’ascensió a la Mola pel Mal Pas de Can Pobla (no apte pels que patim vertígen) i, finalment, la Morella i la canal Fonda.
A la tardor, l’octubre ens convida a visitar el turó de Coll Prunera, mentre que al novembre la visita és per una de les zones més feréstegues de la muntanya, les Fogueroses on els colors de les roques es sumen a les tonalitats dels boscos. Clourem l’any visitant la zona nord, al voltant del Montcau.
Cada un dels itineraris està explicat d’una forma prou clara, encara que potser hauria estat desitjable uns mapes molt més detallats. En alguns camins, si no es coneix prou bé la zona serà força difícil identificar quin és el camí que cal seguir, ja que l’autor a la mínima que pot ens allunya dels camins més transitats. D’altra banda, crec que els temps assignats per a cada una de les etapes em semblen són força ajustats, mostrant un bon ritme de caminada.
L’autor expressa, a la introducció —i sempre que pot— el seu descontentament per la forma en que s’està gestionant el Parc Natural, on la humanització de determinats espais i els abusos per part d’alguns visitants són ben diferents d’allò que molts voldríem entendre per un espai natural protegit. Per això la voluntat de portar-nos per alguns camins tranquils allunyats de les vies utilitzades per la gran majoria.

Article al blog Diari d'un llibre vell sobre el llibre El massís de Sant Llorenç del Munt, de Manel Cajide i Plaza.

29/6/09

"Moros a la costa" és una novel·la de pirates, abordatges, violència i aventures en les terres banyades per la mar Mediterrània

El llibre Moros a la costa (I Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall, 2008) es presentarà dimarts 30 de juny, a les 8 del vespre, a la sala d’actes del Centre Cultural de Cambrils.
Presentarà l’acte l’escriptor Magí Sunyer.

Hi ha moltes històries de pirates. Moltes històries de pirates del Carib, oblidant sempre uns pirates molt més coneguts pels nostres avantpassats. Els barbarescos. Els pirates musulmans que, al segle XVII, assolaven el llevant de la península, en atacs fugaços per tornar ràpidament als seus refugis del nord d’Àfrica. Aquest llibre d’aventures tracta d’aquests pirates. La historia d’un jove forçat a ser pirata, un llibre que intenta ser fidel a com era la vida a bord d’un d’aquests vaixells portadors de mort i desgracia. Aquest relat intenta explicar, de la mateixa manera, els mètodes salvatges que utilitzaven en els seus assalts i la manca d’escrúpols d’aquests homes que cometien els seus delictes sota la cobertura de l’ample mar on no hi ha testimonis. Una època on no era estrany veure una bandera negra a l’horitzó, una bandera que signifi cava la mort o ser venut com esclau a un mahometà. No cal anar gaire lluny per trobar encara encantadors pobles marítims amb vells canons rovellats que apunten al buit mar blau. Vigies silenciosos de temps passats, la funció dels quals era fer fugir aquests temibles pirates que saquejaven les nostres costes per robar, matar i segrestar les pubilles. Aquesta és una novel·la de pirates, abordatges, violència i aventures on el marc són les terres banyades per la nostra vella mar Mediterrània.

David Gomariz:
David Gomariz (Barcelona, 1975) treballa a l’administració de Justícia, feina que combina amb la publicació d’articles i la pràctica de l’esgrima, tant en la vessant esportiva com l’escènica. Col·labora habitualment al butlletí semestral Som el SAM. Aficionat de la història, està especialment interessat en el segle XVII així com la Grècia clàssica. Gran admirador de l’obra d’Alexandre Dumas i Arturo Pérez-Reverte, creu en el rellançament del maltractat gènere d’aventures per captivar les noves generacions de lectors, així com a tots aquells que gaudeixen somiant amb altres èpoques.

26/6/09

28 itineraris pel Montsec

La Revista Muntanya publicà una ressenya sobre el llibre Excursions pel Montsec, de J. Ramon Segura Radrigales.

En la ressenya es parla del contingut detallat del llibre, que permet descobrir el Montsec, una serra que, tal i com recorda l’article, molts excursionistes reclamen que es declari parc natural:
A les primeres pàgines hi trobareu una introducció molt interessant, amb la descripció geogràfica, històrica i del medi natural de la serra. Després vénen l’acurada descripció dels 28 itineraris, on s’informa de les aproximacions a l’inici de cada itinerari, la descripció de les caminades, l’horari detallat i un croquis que ajuda a situar-se.
Esperem i desitgem que aquest treball ajudi que el Montsec sigui declarat parc natural ben aviat, un objectiu que els excursionistes estem reclamant des de fa anys.

25/6/09

Ràdio Flaixbac entrevista David Escamilla, coautor del llibre "100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi)"

El programa "El matí i la mare que el va parir", de Ràdio Flaixbac, va entrevistar el periodista David Escamilla, coautor del llibre 100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi), juntament amb Humberto Salerno.
Durant l’entrevista Escamilla explicà de manera amena el contingut del llibre i també va parlar dels punts clau per superar la crisi en les petites economies.


24/6/09

Excursions pel Montsec

Enric Faurà publica a la revista Vèrtex de maig-juny de 2009 una ressenya sobre el llibre Excursions pel Montsec. 28 itineraris (recull guanyador del VIII Premi Vèrtex , de Joan Ramon Segura.
En l’article es destaca l’exhaustivitat de la guia a l’hora de parlar dels punts més significatius de la serra:
El llibre aplega 28 itineraris pels tres massissos –Estall, Ares i Rúbies-, encara que la major part corresponen al central. Són itineraris que permeten acostar-se als punts més emblemàtics i significatius, amb una descripció molt acurada i precisa que només es pot fer des d’un coneixement exhaustiu del territori.

23/6/09

"Atracament i altres contes", 12è Premi Tinet de narrativa curta, es presenta a Sant Carles de la Ràpita

El llibre Atracament i altres contes, 12è Premi Tinet de narrativa curta, de diversos autors, es presentarà divendres 26 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cultural de Sant Carles de la Ràpita. La presentació anirà a càrrec d’Amparo Pérez, regidora de cultura de l’ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, i de Ramon Vernet Moya, autor de l'obra guanyadora.

Aquest llibre recull el conte premiat en el 12è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2008) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar, els autors dels quals són: Ramon Vernet Moya, Ferran Burgaya i Márquez, Xavier V. Inglada, Maurici Capdet Mateu, Alexis Fresnillo Saló, Joan Bustos, Núria Martí Constans, Gemma Pellisa Prades, Teresa Ibars Chimeno, Perfecte Soler Bernadich, Jordi Dausà i Mascort, Júlia Gaset i Mollà, Nadina Palafoix Casademont, Marta Pérez Sierra, Jordi Català Llufriu i Lluïsa Serra Oliver.

22/6/09

“La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909″

El plantejament d’aquest llibre és, certament, diferent dels altres llibres de divulgació sobre la Setmana Tràgica del 1909.
Ens trobem amb un llibre que té dues parts perfectament diferenciades. A la primera es fa un retrat de la societat catalana del tombar del segle XX, explicant com es vivia, que es menjava, quins medicaments hi havia a l’abast, com es passava el temps (alguns treballant unes jornades que mai no s’acabaven a canvi d’un sou de misèria, mentre d’altres començaven a rendir culte al cos); el pensament polític, els sindicats, el catalanisme, el sentiment anticlerical; el posicionament davant les guerres de l’època, primer la desfeta colonial del 98 i posteriorment l’aventura colonialista al Marroc; allò que avui anomenem “crònica de societat”: la bombeta elèctrica, les aventures dels primers aviadors europeus, el primer camp propietat del F.C. Barcelona…
Aquest retrat, àgilment redactat i acompanyat de nombrosos destacats, ens apropa a la vida de les persones com a primer pas per poder tractar d’entendre allò que va succeir a finals de juliol. La primera part del llibre, tot i incloure retalls biogràfics d’alguns personatges destacats, dóna molta més importància a explicar la societat en el seu conjunt i la seva diversitat.
Podem dir que, aquesta primera part és com una foto aèria de la població en general on, quan cal, es fa un descens a la superfície per a poder conèixer a les persones per acabar tornant a ascendir. D’aquesta forma, el lector es veu convidat a conèixer una societat ben diferent a la nostra, amb una estructuració social i classista molt rígida. És important fer aquest exercici d’apropament, ja que altrament serà ben difícil arribar a entendre res de tot el que va succeir durant la darrera setmana de juliol.
La segona part canvia totalment el registre. Ja no és una foto de la societat, sinó que ens trobem amb una reportera que ens fa la crònica dels esdeveniiments de cada un dels dies. Hi ha una capítol per als fets de cada un dels dies de la setmana, encapçalats pel seu propi titular: “la vaga general”, “el moviment incendiari”, “la vaga descontrolada”, “el final de la revolta”, “tornada a la normalitat”, “inici de la repressió” i “moment de la gent d’ordre”.
Llegint aquesta crònica ens podem imaginar com si, de cop, ens haguéssim traslladat a l’any 1909 i, des d’una ciutat llunyana, estem llegint cada dia la crònica que signa el corresponsal destacat a aquella ciutat mediterrània on hi ha uns incidents ben estranys: allò que va començar com un crit de “No a la guerra” i que a l’endemà es va transformar en l’incendi de desenes d’edificis o la profanació de les tombes de religioses mortes.
És una narració sense censura, inimaginable a l’època. El corresponsal ens fa reconstrucció de tot el que va succeint a la ciutat: l’inici de la vaga i l’actuació dels piquets, els primers incidents en els barris de tradició més obrera, l’actuació de les persones que agafen la iniciativa; les pors i indecisions de les classes polítiques, que no saben si han de fer alguna cosa i que tampoc no saben si han de decidir alguna cosa. Els errors dels responsables de l’ordre, totalment sobrepassats. L’actuació de l’exèrcit, amb la seva passivitat mentre s’assalten edificis. L’arribada de reforços, l’aixecament de barricades, l’aïllament de la ciutat, les altres ciutats del país que també s’han sumat a la revolta. Els morts i ferits, la correlació de forces. La repressió. Les repercussions.
A diferència d’altres llibres, en aquest no es fa una valoració ni una cerca de les causes o les conseqüències (malgrat que si s’indiquen alguns, no són l’objectiu del llibre). El nucli del que podrem llegir serà l’exposició i narració dels esdeveniments, tractant d’oferir amb imparcialitat els diversos punts de vista dels protagonistes.

Article del blog Diari d'un llibre vell sobre La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, d'Alexia Domínguez.

Martí Boada: "El Parc Natural de Monserrat" és un llibre enormement visual, molt didàctic i molt ben codificat"

Presentació del llibre El Parc Natural de Montserrat a Reus

El llibre El Parc Natural de Montserrat, de Josep Maria Llorach, es presentà dissabte 20 de juliol a l’Espai d’Informació Ambiental de Reus (Plaça Antoni Sabater Esteve).
La presentació anirà a càrrec de Martí Boada, geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals.
Martí Boada destacà que el llibre dóna una visió diferent de Montserrat i també va destacar de la diversitat que es pot trobar al Parc Natural:
L'autor, que dóna una lectura gens habitual de Montserrat, ha sigut valent en començar la col·lecció per la "muntanya santa".
És un llibre enormement visual, molt didàctic, molt ben codificat i molt ben fet.
A Montserrat hi ha més espècies vegetals diferents que en tot Anglaterra.
Josep Maria Llorach, que té una trajectòria de lluitador, amb aquesta guia ens vol acostar a la natura.
Joseph Maria Llorac parlà de la seva intenció de transmetre coneixements sobre la natura de Montserrat:
El meu objectiu és aprendre de la natura i transmetre aquest coneixement. Vaig voler fer una guia fàcil, visual i propera.

19/6/09

El llibre "El Parc Natural de Montserrat" permet conèixer la natura d'aquest Parc de manera fàcil i visual

El llibre Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades, de Josep Maria Llorach, es presentarà dissabte 20 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Espai d’Informació Ambiental de Reus.
La presentació anirà a càrrec de Martí Boada, geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals.

Amb aquesta guia podreu atansar-vos d’una forma molt fàcil i visual al coneixement de la natura de Montserrat. A través de 10 rutes autoguiades anireu descobrint el paisatge, la vegetació i la fauna que s’amaguen en aquest espai tan singular. Hi trobareu indicacions molt precises de les espècies més habituals que podeu observar-hi, amb fotografies i dibuixos originals. Es tracta d’una guia elaborada i escrita sobre el terreny, que serà el vostre company de camí en la descoberta d’aquest parc.

Josep Maria Llorach:
Josep Maria Llorach, nascut el 1957 a Valls, és biòleg. L’any 1981 va crear l’Escola de Natura CEL ROGENT, de la qual ha estat el director al llarg de vint-i-cinc anys. Al llarg d’aquest temps ha fet una important tasca educativa i de divulgació transmetent d’una forma entenedora els complexes sistemes naturals de casa nostra. L’any 1985 va formar part del grup fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, de la qual va ser el primer president. Ha impartit nombrosos cursos de coneixement del medi natural i publicat diversos treballs i itineraris de natura, com Itineraris autoguiats per les muntanyes de Prades, Itineraris autoguiats pels Ports, Els sistemes naturals de Salou, Itineraris per Valls, Guia de les fonts del terme de Vandellòs i de l’Hospitalet de l’Infant, i altres. Ha realitzat també una tasca important de divulgació a través de la televisió, com el programa Oxigen de Canal Reus TV. Actualment es dedica a fluir a través del coneixement i la divulgació del medi al nostre país, a la recerca d’una nova relació de l’home amb la natura.

17/6/09

"Volta al Parc d'Aigüestortes en BTT" conté una descripció literària i una relació detallada de l'itinerari d'aquest Parc dels Pirineus

El llibre Volta al Parc d’Aigüestortes en BTT. Un recorregut pels Pedals de Foc, de Rafael Vallbona, es presentarà dijous 18 de juny, a 2/4 de 8 del vespre a la botiga PROBIKE, a Barcelona. La presentació anirà a càrrec de Rubèn Peris, president de la Volta Ciclista a Catalunya.

Volta al Parc d’Aigüestortes en BTT és un llibre doble. D’una banda és una descripció literària dels llocs, les gents i els costums que es coneixen al fer recorregut perimetral pel parc en bicicleta de muntanya, i d’altra és la relació detallada de l’itinerari i les seves característiques perquè, un cop engrescats, us animeu sense cap problema a fer aquesta fantàstica aventura ciclista pels Pirineus.

Rafael Vallbona:
Ha publicat novel·les per a joves i adults com Pis d’estudiants, El noi de la Vall del Dra’a, Estiu a Menorca, Plaça dels Àngels, Gràcia, Forasters o Serrallonga, assaigs, poemaris i viatges en bicicleta com De Donòstia a Portbou, de Ginebra a Niça i Volta a les Dolomites i als Alps italians (Cossetània). Manté el blog de ciclisme i cicloturisme eltourmalet.blogspot.com.

Aigües fondes, de Francesca Aliern, també es presentarà dijous 18 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia. La presentació anirà a càrrec de Laura Duran Forés, periodista.

Josep Maria Solé: "La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909" és un molt bon llibre d'una periodista basat en la recerca de la premsa"

Presentació de La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, a l'Escola Pia

El llibre La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, d’Alexia Domínguez Álvarez, es presentà dimarts 16 de juny a l’Escola Pia de Sant Antoni. La presentació va anar a càrrec del dr.Josep Maria Solé Sabaté, Catedràtic d’Història Contemporània. L’acte va comptar amb un suport visual a càrrec de Robert Clement.

Josep Maria Solé va elogiar la recerca històrica que ha fet posible l’elaboració del llibre i va fer referencia als fets més rellevants que s’hi tracten.
El llibre que ha escrit l'Alexia és molt amè. Hi ha anat explicant, a banda del relat dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, diversos aspectes relacionats amb l'entorn de l'època. És un molt bon llibre d'una periodista basat en la recerca de la premsa.
Espanya va sortir de les Filipines, Puerto Rico i Cuba molt derrotada. Tota la flota espanyola que estava defensant aquests territoris d'ultramar queda literalment enfonsada. Espanya té pocs diners, i els pocs que té els dedica a mantenir l'exèrcit. S'inverteix molt poc en ensenyament, cultura...
Al nord d'Àfrica, Espanya hi tenia un paper de potència secundària. Però el Marroc, que en aquells moments no és un estat modern consolidat, sinó un soldanat, va emprendre un rebuig, i això provocà una anada a Catalunya a buscar soldats. Aixó fou un desencadenant de la Setmana Tràgica.
Alèxia Domínguez, l’autora, va parlar del procés d’elaboració del llibre i d’allò que la portà a escriure’l:
El que primer era un treball, s'ha pogut convertir en un llibre gràcies a Joaquim Roglan, que em va animar a completar-lo i em va posar en contacte amb Cossetània per tal d'editar-lo. Voldria agrair-li al Joaquim els seus ànims, la seva ajuda...
L'interès per la Setmana Tràgica em va començar en aquesta escola [l'Escola Pia Sant Antoni] quan la professora d'història, Laura Julián, va explicar-nos que aquest edifici l'havien cremat el 1909. He volgut que es presentés aquí pel caràcter simbòlic que té.
La Setmana Tràgica, tot i que no és pròpiament una guerra, és un esbós del que passaria poques dècades després.

16/6/09

Poesia d'alta tensió

Presentació del llibre Evito el verb al Museum Cafè de Tarragona

No cal ser un expert en botànica per saber que les plantes no creixen així com així. Per tal que un jardí faci goig és necessari seguir unes normes bàsiques. A banda de les dosis justes de sol, aigua i adob, hi ha un altre factor que no sempre es té en compte: el terreny ha de ser-hi propici. Un sòl massa argilós, per exemple, pot ser fatal per a determinades espècies vegetals.
Tant si ets jardiner com si ets poeta, la tria del terreny és fonamental. Rosa Comes (Tarragona, 1973) n'és ben conscient. Poema a poema, ha anat creant un espai propi per conrear la seva poesia i treure'n el màxim partit. Es tracta d'un espai que ja va insinuar a 3: atzar (Arola, 2007) i que ara confirma i referma a Evito el verb (Cossetània, 2009), la continuació natural del seu projecte poètic. Un espai en què la poeta se sent com el peix a l'aigua. Un espai que, si fos pel·lícula, segurament s'intitularia La vida secreta de les paraules. I és que l'hàbitat de la Rosa Comes poeta és la sintaxi, els elements de l'oració, els signes de puntuació, el vers mateix.
En una entrevista de l'any 2007, Rosa Comes va afirmar: «M'agradaria molt que [la meva poesia] s'assemblés a una emoció, a aquell corrent elèctric indefinible que et passa pel cos quan vius determinades situacions.» No obstant això, tots els que coneixem la seva obra sabem que una declaració de principis així es queda curta. La seva poesia no s'assembla a una emoció: la seva poesia és emoció. Rosa Comes no només sap transmetre aquest corrent al lector, sinó que, a més, tot sovint és capaç d'electrocutar-lo. Comproveu-ho vosaltres mateixos. Obriu Evito el verb i llegiu-ne el primer poema, on trobareu el següent vers: «Tu ja ets per mi un trist soroll.» Com és possible que vuit paraules tinguin tanta força? No ho sé. Tan sols sé que només la literatura de debò pot produir descàrregues poètiques d'un voltatge tan alt.
Segons el meu parer, aquest poemari presenta dos eixos temàtics que destaquen sobre els altres. Per una banda, Evito el verb parla de la recerca de la veritat. A través de la imatge del mirall –recurrent al llarg de tot el llibre com a missatger d'allò que és real i desitjable–, la poeta emprèn un viatge ple de vicissituds emocionals. Ho fa disposada a arribar al final sense defallir, ja que «morir és deixar de definir la veritat». Però el camí no és fàcil. És ple d'obstacles. I l'obstacle més difícil de superar és el propi mirall. Si bé implica proximitat, al mateix temps esdevé l'«aire que hi ha entre nosaltres», és a dir, una barrera infranquejable. Aquesta és la gran paradoxa. Aquest és el veritable drama de l'existència.
Per altra banda, si a 3: atzar esc detectava una pugna entre la part visceral i la part cerebral de l'individu, a Evito el verb també s'hi lliuren diverses batalles. Hi apareixen elements antagònics clarament enfrontats com ara la memòria i l'oblit o el tu i el jo. Però potser la dicotomia més evident és la que es crea entre descripció i narració. A l'hora d'escollir, la poeta es queda amb la primera. «Sóc descripció i tu també», ens diu. I és que la descripció atura el temps. Això és el que vol la poeta: congelar el present per despullar-lo del seu caràcter fugisser. Per això renega de la narració. Per això evita el verb. Perquè el verb significa moviment. I el moviment, ja se sap, ens condemna a la memòria i a l'oblit.
Cal dir que el to predominant d'Evito el verb és agredolç. Tanmateix, el llibre finalitza amb un toc d'optimisme. Al darrer poema llegim: «Retrobo el fil de l'argument, la història que ens explica i ens manté dintre del món.» Per això podem tancar el llibre amb un bri d'esperança. La mateixa esperança que sentim com a lectors, confiant que la Rosa ens regali un altre poemari ben aviat.

Article d'Òscar Palazón al diari El Punt de dilluns 15 de juny sobre el llibre Evito el verb, de Rosa Comes Casas.

Cossetània publica el seu catàleg de novetats per al mes de juliol

Cossetània ja ha publicat el seu catàleg de novetats per al mes de juliol. Aquests són alguns dels llibres que hi podreu trobar:

A La Gent del Llamp (Vària), El sol entre sembrats (Zenit 2009), de Jordi Vinyals, Laia Serret, M. Dolors Torrens, Maite Crespo i Joan Cavallé

A El Tinter, Una joventut segrestada. Visió des de l’Alt Camp (1934-1949), de Francesc Rebull Gras; Un cop fort i sec. Història del Ball de Bastons del Vendrell (1733-2008), d’Astrid Solé, Roser Rovira, Jordi Quintana i Salvador Arroyo, i Les golfes de pagès (De Tivissa i la seva muntanya), de Domènech Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol.

Memòries del viatge (1940-1975), de diversos autors.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

15/6/09

"La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909", d'Alexia Domínguez, parla sobre la revolta que dibuixà el panorama del segle XX a Catalunya

El llibre La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, d’Alexia Domínguez, es presentarà dimarts 16 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Escola Pia de Sant Antoni. La presentació anirà a càrrec del dr. Josep Maria Solé Sabaté, Catedràtic d’Història Contemporània. L’acte comptarà amb un suport visual a càrrec de Robert Clement.

Se’n fan 100 anys dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona, una revolta de caràcter premonitori que dibuixà el panorama del segle XX a Catalunya. La pèrdua de les colònies el 1898, la Guerra del Marroc i les contínues tensions entre republicans, conservadors, catalanistes, espanyolistes i anarquistes, esdevingueren el caldo de cultiu que, en set dies, culminà amb la devastació moral de la ciutat de Barcelona. Set dies tràgics que convertiren una vaga en rebel·lió social... Set dies sagnants d’enfrontaments entre ciutadans i guàrdies civils... Set dies de barricades, incendis provocats i crema de convents... Però, sobretot, set dies que posaren en evidencia la ineficàcia dels partits polítics, la falta d’escrúpols de la burgesia catalana i el caràcter revolucionari d’una gent que sempre ha lluitat per sobreviure. La Repressió deixà més de 2.000 processats i 5 execucions a les fosses del Castell de Montjuic, entre les quals la de l’il·lustre pedagog i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia.

Alèxia Domínguez:
Alexia Domínguez (Ourense, 1984), és Llicenciada en Periodisme i Màster en Periodisme Avançat i Reporterisme per la Universitat Blanquerna - Ramon Llull. Inicia la seva obra periodística i literària amb aquest monogràfic.

Nòmada

Teresa Costa Gramunt publicà un article al setmanari L’Eco de Sitges sobre el llibre Nòmada, d’Isabel M. Ortega Rion.
Costa tracta d’arribar al sentit més profund dels versos d’Isabel M. Ortega:
En els bells, tensos i esclarits poemes de Nòmada, Isabel M. Ortega Rion hi fa respirar un aire de trànsit, en efecte, i a través de diversos personatges que fan via vers l’última identitat: la immarcesible. Així, doncs, a Nòmada (Cossetània) es descriu la itinerància vital que tracta de relatar, més que de respondre (les respostes, si n’hi ha, són al terreny del Misteri, del Sagrat), les preguntes primordials, on anem i quin sentit té la vida, la nostra vida humana.

12/6/09

50 anys de la Nova Cançó

Dalmases publicà un article al diari Marítimas, del Port de Barcelona, sobre el llibre 50 anys de la cançó. Els 16 jutges, Raimon i els seus contemporanis, de Joaquim Vilarnau.
Dalmases fa un repàs a la història de la Nova Cançó, que en el llibre de Vilanau apareix a través de la selecció de les 50 cançons que considera més significatives.
Los expertos consideran que el punto de partida de ese fenómeno conocido como “la nova cançó” catalana se produjo en enero de 1959 cuando Lluís Serrahima publicó en la revista montserratina Germinabit un artículo titulado “Ens calen cançons d’ara”.
El libro inserta una selección de las 50 canciones que considera más significativas de este movimiento y completa el libro un cd con algunas de ellas. Y, por cierto, recuerda que el concepto “recital” para caracterizar una actuación fue introducido por Raimon en 1965.

11/6/09

L’expert en innovació empresarial Franc Ponti analitza el reguitzell d’idees de "100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi)"

L’obra, dels periodistes David Escamilla i Humberto Salerno, es presentà dimecres 10 de juny a la llibreria Catalònia

L’expert en innovació i creativitat empresarial Franc Ponti destacà durant la presentació del llibre 100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi), el reguitzell d’ideees que l’obra pot aportar per superar la crisi de manera individual. Ponti, consultor empresarial i professor a l’Escola d’Alta Direcció i Administració (Eada), és prologuista d’aquest llibre dels periodistes David Escamilla i Humberto Salerno, editat per Cossetània, que es presentà dimecres 10 de juny a la llibreria Catalònia.
Franc Ponti, que ha publicat diverses obres en el camp del pensament creatiu i la innovació en l’empresa, aprofità la seva intevenció en la roda de premsa per fer una pinzellada de la seva visió sobre la crisi: “Una cosa és la crisi real, però també hi ha el problema de la crisi psicològica que pot ser més forta que la real”. Ponti va assenyalar la creativitat com a solució als problemes econòmics: “per superar la crisi hem de posar-hi creativitat individual i col·lectiva. La col·lectiva és la que hi han de posar les administracions i altres organismes, la individual és la que hi ha de posar cadascú i en el llibre s’hi aporten un reguitzell d’idees per fer-ho”.
100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi) pretén donar respostes directes a problemes quotidians. Per Humberto Salerno, un dels dos autors del llibre, l’obra és una guia per a les microeconomies: “el valor del llibre és que permet ordenar i classificar idees. El llibre ve a ser un manual que aporta moltes idees pràctiques, a través de l’instint i el sentit comú.” Les 100 idees de l’obra d’Escamilla i Salerno conviden a posar en funcionament la creativitat perquè, com diuen els autors, cadascú es pugui plantejar la vida amb els diners que té i pugui obtenir amb aquests la satisfacció.

10/6/09

Manel Cajide: "M'agradaria que el llibre "El massís de Sant Llorenç del Munt" compensés les actuacions encaminades a la massificació del Parc"

Presentació del llibre El massís de Sant Llorenç del Munt a Terrassa

El llibre El massís de Sant Llorenç del Munt, de Manel Cajide, es presentà dimarts 9 de juny al Centre Excursionista de Terrassa.
La presentació va anar a càrrec d’Àngel Casanovas i Crespo, president del Centre Excursionista de Terrassa.

Casanovas parlà sobre valors de l’excursionisme que transmet el llibre i la proximitat dels seus continguts al Centre Excursionista de Terrassa:
En els últims anys, hem passat d'un excursionisme a un alpinisme gairebé desbordat. La base de les entitats excursionistes ha de ser l'esperit que transmet el llibre que presentem: trepitjar el territori i defensar-lo.
El llibre del Manel Cajide està escrit en clau de centre excursionista... i de Terrassa, naturalment! Hi veiem, i aixó és d'agrair, que té en compte la tasca dels excursionistes que som més grans que ell i que, per tant, l'hem precedit a la muntanya.
L'obra consta de 12 excursions i ens proposa de fer una excursió cada mes. Alliçona i dóna llum sobre qüestions històriques, arqueològiques, naturals...
Cajide destacà la seva voluntat de parlar sobre un territori que li és conegut i va fer referencia al perill de massificació que pateix el Parc
Uns anys després d'haver fet un llibre d'excursions en BTT per tot Catalunya, ara em fa molta il·lusió presentar aquest llibre basat en Sant Llorenç del Munt, que sens dubte són les "meves" muntanyes.
M'agradaria que el llibre compensés les actuacions de la direcció del Parc, encaminades a massificar-hi la presència de gent. Tinguem en compte, a més, que Sant Llorenç del Munt és un terreny terriblement fràgil.

"100 trucs per arribar a final de mes", de David Escamilla i Humberto Salerno, convida a esmolar l'enginy per afrontar la crisi

El llibre 100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi), de David Escamilla i Humberto Salerno, es presentarà avui dimecres 10 de juny, a les 12 del migdia, a la llibreria Catalònia.
La presentació anirà a càrrec de Franc Ponti, professor d’Eada (Escola d’Alta Direcció i Administració) i prologuista del llibre.

Aquest llibre, dels periodistes David Escamilla i Humberto Salerno, és una invitació a esmolar l’enginy i a no deixar-nos atrapar per actituds pessimistes, tràgiques o derrotistes. Es tracta d’una eina útil i necessària absolutament oportuna en les coordenades actuals: 100 trucs que ens permetran arribar a final de mes, un centenar de consells que ens ajudaran a aprofitar millor els nostres recursos, a fer servir la creativitat i a aprendre a nedar amb fermesa en un entorn complex. Com podem aconseguir viure més feliçment amb menys ingressos? Com podem organitzar-nos per prevenir situacions encara més compromeses? Com podem estalviar i ajustar els nostres costos de vida personals i familiars? Com podem aprofi tar el nostre potencial creatiu per obtenir més amb menys? L’estil de l’obra és assequible i molt directe, ja que els autors, comunicadors reconeguts, han aconseguit transmetre un bon nombre de missatges de manera que arribin sense complicacions innecessàries a la ment dels lectors.

David Escamilla i Humberto Salerno:
David Escamilla (Barcelona, 1969) és periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia (UAB), ha publicat poesia, biografies, guies, assaigs i narrativa. Col·labora habitualment a la ràdio i a la televisió. Ha estat cap de redacció de diverses publicacions i cap de premsa d’editorials. Ha escrit documentals per a la televisió i ha dirigit un film.
Humberto Salerno (Barcelona, 1972), és periodista, director i presentador dels programes Hora 25 de l’economia, Pont Barcelona- Madrid, Impuls econòmic i Intercanvi. Productor executiu del programa Lliure d’impostos. CEO i director del portal d’informació econòmica Noticias.com. i de Nous Negocis i Desenvolupament, fundador de Ràdio Intereconomia Catalunya, a més de presentador de Capital Catalunya.

9/6/09

"El massís de Sant Llorenç del Munt" mostra la gran diversitat d'elements d'aquesta reserva natural tan apreciada en l'àmbit muntanyenc

El llibre El massís de Sant Llorenç del Munt. 12 itineraris pels camins perduts, de Manel Cajide, es presentarà dimarts 9 de juny, a les 8 del vespre, al Centre Excursionista de Terrassa. La presentació anirà a càrrec d’Àngel Casanovas i Crespo, president del Centre Excursionista de Terrassa.

El massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac ha estat sempre considerat com un massís escola en l’àmbit muntanyenc, però aquest recull d’itineraris farà que ens adonem que és molt més que aquesta simple afirmació. Es tracta d’una reserva natural d’una gran diversitat d’elements que l’han portat a ser declarat Parc Natural i que cal preservar entre tots. Per a l’autor, la muntanya vallesana sempre li resta present i alhora propera. És la muntanya de casa, aquella que, com per a tants altres vallesans, li permet oxigenar-se mentre es perd pels torrents, boscos, camins, cingleres, agulles i turons d’una muntanya que l’autor estima com cap altra i que amb aquesta guia ens proposa conèixer-la i respectar-la.

Manel Cajide:
Manel Cajide va néixer a Terrassa l’any 1958. Membre des de molt jove del Centre Excursionista de Terrassa, féu els seus primers passos a la muntanya en el massís de Sant Llorenç del Munt. Va convertir-se així en un bon practicant de l’escalada, l’esquí, la BTT i el muntanyisme en general, fet que l’ha portat a desenvolupar una bona activitat muntanyenca. Col·laborador de la revista Vèrtex, ha recorregut la major part dels massissos catalans, des dels Ports fins a les serralades prepirinenques. Entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat ha portat a terme més de 500 ascensions i escalades, així com més d’un miler d’ascensions en els Pirineus, Alps, Dolomites i altres massissos d’arreu.

8/6/09

Manel Figuera: "Tots els itineraris de "Cerdanya" es poden fer sense necessitat de material, van per camí i casi sempre pugen algun cim"

Presentació del llibre Cerdanya. 17 excursions a peu, a Puigcerdà

El llibre Cerdanya. 17 excursions a peu, de Manel Figuera, es presentà divendres 5 de juny a la Biblioteca Comtat de Cerdanya, de Puigcerdà. La presentació va anar a càrrec d'Alfons Brosel, excursionista i escriptor.

Brosel parlà del recorregut que proposen els itineraris del llibre i de l'experiència de l'autor en el territori:
Aquest llibre abraça la Cerdanya tota completa, sense les divisions frontereres artificials de les províncies i dels estats. Hi trobem tot el territori cerdà, no només l’espanyol.
La guia està plantejada per recórrer tota la comarca en disset caps de setmana. Els itineraris es poden fer sense cap gran dificultat tècnica.
Hi ha una sèrie de requadres on l’autor explica curiositats relacionades amb els llocs per on passen les excursions. Llegint-los es nota que el Manel ha trepitjat el territori que explica.
Manel Figuera va fer referència als cims de la Cerdanya i al seu interès per als excursionistes:
Fa uns anys hi va haver una florida molt important de llibres amb tots els cims del Pirineu de més de 3.000 m. Aquí a la Cerdanya tenim quatre cims de 2.900 m amb unes excursions fantàstiques per arribar-hi, però el fet que no hi hagi cap 3.000 ha fet que la Cerdanya hagi cridat poc l’atenció. Això, per sort, ara comença a canviar.
Els circuits per la plana, els més fàcils, es poden fer durant tot l’any, però els més difícils queden reservats per als mesos de maig a octubre, aproximadament. Això sí: tots són itineraris que es poden fer sense necessitat de material, tots van per camins i casi sempre l’excursió puja algun cim.

6/6/09

Una guia per conèixer els camins perduts del massís de Sant Llorenç del Munt

Manel Cajide i Plaza ha publicat la guia El massís de Sant Llorenç del Munt. 12 itineraris pels camins perduts (Editorial Cossetània). El massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac ha estat sempre considerat com un massís escola en l'àmbit muntanyenc, però aquest recull d'itineraris farà que ens adonem que és molt més que aquesta simple afirmació.

Es tracta d'una reserva natural d'una gran diversitat d'elements que l'han portat a ser declarat Parc Natural i que cal preservar entre tots. Per a l'autor, la muntanya vallesana sempre li resta present i alhora propera.

És la muntanya de casa, aquella que, com per a tants altres vallesans, li permet oxigenar-se mentre es perd pels torrents, boscos, camins, cingleres, agulles i turons d'una muntanya que l'autor estima com cap altra i que amb aquesta guia ens proposa conèixer-la i respectar-la.


Manel Cajide (Terrassa, 1958) és membre des de molt jove del Centre Excursionista de Terrassa, féu els seus primers passos a la muntanya en el massís de Sant Llorenç del Munt. Va convertir-se així en un bon practicant de l'escalada, l'esquí, la BTT i el muntanyisme en general, fet que l'ha portat a desenvolupar una bona activitat muntanyenca.

Col·laborador de la revista Vèrtex, ha recorregut la major part dels massissos catalans, des dels Ports fins a les serralades prepirinenques. Entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat ha portat a terme més de 500 ascensions i escalades, així com més d'un miler d'ascensions en els Pirineus, Alps, Dolomites i altres massissos d'arreu.

Article a l'Informatiu dels Parcs de la Diputació de Barcelona sobre el llibre El massís de Sant Llorenç del Munt, de Manel Cajide i Plaza.

5/6/09

Diversos autors de Cossetània signaran exemplars dels seus llibres durant la VI Fira del llibre ebrenc

Diversos de Cossetània signaran exemplars de les seves obres durant la VI Fira del llibre Ebrenc, que se celebrarà diumenge 7 de juny a Móra d’Ebre.
Aquest és l’horari previst per a les signatures:

11.00 h taula 1

Enlace11.45 h taula 1

17.45 h taula 2 - presentacions
- Port endins, de Vicent Pellicer.
19.30 h taula 3 - presentacions
- Quaderns deltaics, de Josep Igual
- Aigües fondes, de Francesca Aliern

Òscar Palazón "Evito el verb és un viatge ple de vicissituds emocionals"

Presentació del llibre Evito el verb a Tarragona

El llibre Evito el verb, de Rosa Comes, es presentà dijous 4 de juny al Museum Cafè de Tarragona. La presentació va anar a càrrec de l'escriptor Òscar Palazón.

Palazón parlà sobre els trets característics de la poesia de l'autora i sobre els pilars del llibre.
La Rosa ha creat un espai propi per crear la seva poesia. Ha creat un espai poètic on s'hi sent còmode i s'hi mou amb llibertat.
El llibre té dos pilars bàsics: la recerca de la veritat i les batalles que s'hi lliuren. La veritat és una recerca constant i infatigable.
En el llibre també hi apareixen conceptes antagònics com la memòria i l'oblit, o el tu i el jo.
L'autora vol congelar el present i deslliurar-lo del seu caràcter fugiser. Evito el verb és un viatge ple de vicissituds emocionals.
Rosa Comes va agrair la presència del presentador i la tasca de l’editorial. L’acte va cloure amb una lectura de poemes.

4/6/09

El llibre "Cerdanya" dóna a conèixer disset maneres de recórrer l’espai físic d’aquesta comarca pirinenca

El llibre Cerdanya. 17 excursions a peu, de Manel Figuera, es presentarà divendres 5 de juny, a 2/4 de 9 del vespre, a la Biblioteca Comtat de Cerdanya, a Puigcerdà. La presentació anirà a càrrec del Sr. Alfons Brosel, excursionista i escriptor.

Els itineraris ressenyats en aquest llibre són una tria dels molts que es poden fer per la Cerdanya, observada en un sentit total, obviant-ne les fronteres estatals i provincials. L’objectiu és donar a conèixer a qualsevol excursionista disset maneres de recórrer l’espai físic d’aquesta bella comarca pirinenca, com si hi passés disset dies de vacances.

Manel Figuera:
Manel Figuera i Abadal va néixer a Barcelona el 1957, però des del 1982 viu a Bellver de Cerdanya. Coneix molt bé els Pirineus, i també s’ha mogut pels Picos d’Europa, els Alps, el Sistema Ibèric, Gredos, l’Atles, Snowdonia (País de Gal·les) i les muntanyes valencianes, entre altres indrets. És soci del Grup Excursionista Cerdanya (GREC) i del 1999 al 2007 va ser regidor de Cultura i Turisme al seu poble. Com a tècnic en normalització lingüística, treballa al Servei Comarcal Català de la Cerdanya. És professor de primària, de català per adults i corrector de textos. Escriu articles en revistes com Vèrtex, El Mundo de los Pirineos i Cadí-Pedraforca, i ha publicat una trentena de llibres, tant de literatura com guies d’excursions. Ha col·laborat en alguns mapes d’Alpina, així com en l’actual Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

Josep Sánchez Cervelló: "És remarcable la humanitat amb què Lluís de Salvador redacta les històries personals que s’amaguen darrere dels bombardeigs"

Presentació del llibre Quan la mort venia del cel a Tarragona

El llibre Quan la mort venia del cel, de Lluís de Salvador i Andrés es presentà dimecres 3 de juny a la sala d’actes de l’ajuntament de Tarragona. La presentació va anar a càrrec de Rosa Maria Rossell Rigau, tinent d’alcalde coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament, de Josep Sánchez Cervelló, historiador, de les curadores de l’obra, M. Elena Virgili i Montse R. Sans, i de Viviana Salvador, néta de Lluís de Salvador.

Rosa Rossell va fer referencia a l’anterior llibre que es publicà de Lluís de Salvador, Tarragona sota les bombes:
Fa quatre anys es publicava Tarragona sota les bombes. Si ara apareix aquest llibre, Quan la mort venia del cel, complementari de l’anterior, ens n’hem de felicitar novament, i vol dir també que aquell primer ha tingut i té un interès.
Sánchez Cervelló contextualitzà històricament el contingut del llibre i parlà de la humanitat de l'autor a l'hora d'exposar els fets:
L’acció que millor defineix la crueltat del franquisme és la dels bombardeigs, que es van perpetrar no sols a Tarragona, sinó en quasi totes les ciutats catalanes.
La “millor” manera de desmoralitzar la gent que és al front és que sàpiguen que els seus familiars són atacats a la rereguarda de manera indiscriminada.
És important de remarcar la humanitat amb què Lluís de Salvador redacta les històries personals que s’amaguen darrere dels bombardeigs.
Els alemanys i els italians van posar a prova aquí l’armament aeri que després empraren en la Segona Guerra Mundial.
M. Elena Virgili i Montse R. Sans van agrair haver pogut disposar de la documentació que ha fet posible el llibre, que per a elles també és un homenatge a les víctimes:
Des d’aquí, volem agrair als familiars de Lluís de Salvador que ens donessin aquesta documentació, que l’autor va escriure amb la intenció que aquests fets es coneguessin i no es tornessin a repetir.
Desitgem que aquest llibre sigui un homenatge a totes aquelles víctimes innocents que van patir els bombardeigs.
Viviana Salvador parlà del record d’allò que li explicà el seu avi sobre els seus escrits:
Recordo que l’avi, quan jo era petita, em va explicar el contingut dels papers que tenia guardats com un tresor, i m’ho va explicar en clau d’amor. Era una persona amb una ètica a tota prova.
Més informació:
El Punt

3/6/09

Els poemes d"Evito el verb" analitzen com ens construïm verbalment a partir dels altres

El llibre Evito el verb, de Rosa Comes, es presentarà dijous 4 de juny, a les 8 del vespre, al Museum Cafè, de Tarragona. La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Òscar Palazón.

Evito el verb forma part d’un projecte més ampli que assaja diversos enfocaments possibles de la realitat. Mentre que a 3: atzar, l’anterior poemari de Rosa Comes, l’eix numèric era l’u, el nombre que indica la irrepetibilitat, els poemes d’ara es basen en el mirall, en el nombre parell, en la idea que potser la veritat de la vida es troba en la suma dels elements i no pas en el fet puntual i imprevisible. L’anàlisi sobre la manera com ens construïm verbalment a partir dels altres, a més, topa amb els límits que els mots imposen i, a la fi, el silenci s’erigeix com l’única opció que tenim per definir les emocions més intenses.

Rosa Comes:
Rosa Comes va néixer a Tarragona el 1973. És llicenciada en Filologia Catalana i tècnica de gestió cultural. La seva activitat en el camp de la poesia s’ha concretat en la publicació de diversos poemes en reculls col·lectius i de dos volums en solitari que formen part d’un únic projecte conceptual: 3: atzar, publicat amb el fotògraf Xavier Argente (Arola, 2007), i el que teniu entre mans. Va participar com a editora en la revista de creació literària de la Universitat Rovira i Virgili D’ard. De la seva poesia s’ha dit que “destaca per un llenguatge audaç i un estil ben poc autocomplaent”.

2/6/09

"Quan la mort venia del cel" relata els bombardejos que patí la ciutat de Tarragona de l'abril del 1937 al gener del 1939

El llibre Quan la mort venia del cel, de Lluís de Salvador i Andrés, es presentarà dimecres 3 de juny, a les 8 del vespre, a la sala d’actes de l’ajuntament de Tarragona. La presentació anirà a càrrec de Josep Sánchez Cervelló, historiador, i de Rosa Maria Rossell Rigau, tinent d’alcalde coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament. En acabar l’acte es podrà visitar el refugi antiaeri de l’ajuntament.

El 1994 Ramon de Salvador va fer donació a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona d’una caixa plena de documents que havia escrit el seu pare, Lluís de Salvador i Andrés, el qual, amb la seva família, es va haver d’exiliar a França. Decidí, però, endur-se els papers. Al cap de poc temps d’instal·lar-s’hi, esclatà la Segona Guerra Mundial. Tot i les vicissituds que va haver de passar a causa d’aquesta documentació, la continuà guardant pensant que un dia aquells papers podrien veure la llum. Una primera part d’aquell material aparegué publicada el 2005, amb el títol Tarragona sota les bombes. Ara surt a la llum el mecanoscrit que ell titula «Memòria relativa als bombardejos soferts per la població de Tarragona en el període de l’abril del 1937 al gener del 1939». Es tracta d’una relació dels bombardejos que patí la ciutat durant el conflicte bèl·lic. Hi fa constar moltes dades, però no és una crònica estadística dels bombardejos: és un testimoni de primera mà d’uns fets que van marcar la vida de tota una generació i van canviar el curs de la història.

Lluís de Salvador i Andrés
Lluís de Salvador i Andrés va néixer a Tarragona el 1893, de pare tortosí i mare tarragonina. El 1914 marxà cap a Alacant. Va ser oficial auxiliar del ferrocarril Alacant-la Vila Joiosa i també redactor en cap del diari El tiempo (1920-1924). Des d’allí enviava les cròniques als diaris locals tarragonins: el Tarragona i el Diari de Tarragona, publicacions que posteriorment dirigí. Col·laborà també en el diari antifeixista Llibertat. A través dels seus articles a la premsa se’ns mostra com un defensor de la cultura, de l’art i un gran amant de la ciutat. Preocupat per la millora de les institucions, les entitats i les societats, se sentia sensibilitzat per temes relacionats amb la cultura, les arts i l’arqueologia. El febrer del 1938 s’acomiada com a periodista en un article al Diari de Tarragona. Va escriure una memòria detallada dels bombardejos indiscriminats que patí la ciutat de Tarragona, des de l’abril del 1937 fins al final de la guerra, i una crònica de la vida ciutadana durant aquells anys. Per la seva significació va haver-se d’exiliar a França, on va mantenir-se ferm en el seu ideari fins al punt d’haver de començar una nova vida amb la seva esposa i els seus dos fi lls. No va poder tornar a Catalunya fi ns als anys seixanta. Residí primer a Barcelona i posteriorment a Tarragona, on morí, al barri de Sant Salvador, l’any 1975.

1/6/09

Josep Maria Llorens: "El Baphomet i la taula esmaragda és una novel·la que enganxa i t’introdueix a passatges de la història que resulten atractius"

Presentació del llibre El Baphomet i la taula esmaragda a la biblioteca de Falset

El passat dia 29 de maig es va presentar el llibre El Baphomet i la taula esmaragda a la biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset. L’acte el va endegar Montse Bartolomé, responsable de la biblioteca. Davant l’assistència d’una quarantena de persones, el presentador, Josep Maria Llorens, va fer un emotiu discurs sobre l’escriptor Miquel Esteve, cunyat seu, i de l’obra, de la qual va dir que resultava ‘trepidant i captivadora’. ‘És una novel·la que enganxa i a més a més d’entretenir t’introdueix a passatges de la història que molts cops desconeixes i resulten atractius’. Llorens va destacar l’humanisme de l’escriptor i la seva facilitat per comunicar, tot entre anècdotes que van arrencar el somriure en alguns moments del públic assistent. L’escriptor, Miquel Esteve, va tancar l’acte amb quatre pinzellades sobre l’obra i la història que envolta l’enigma del Baphomet i el seu camí a través dels temps.
Entre el públic present hi havia els escriptors de Falset, Toni Orensanz i Pere Audí que han publicat també amb Cossetània Edicions. Al final de l’acte, la biblioteca va oferir un aperitiu salat amb un vi del Priorat que maridava amb l’atmosfera entranyable de la presentació.

"80 recorreguts pels Parcs nacionals dels Pirineus" proposa itineraris pels espais més significatius de la serralada

La guia inclou rutes per paratges de França, Aragó i Catalunya

El llibre 80 recorreguts pels Parcs nacionals dels Pirineus, de Didier Castagnet i Gérard Névery, proposa itineraris pels espais més significatius de la serralada pirinenca. L’obra, que ja es troba a les llibreries, planteja recorreguts pel Parc Nacional dels Pirineus (47.300 ha), a França; pel Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut (15.608 ha), a Aragó, i pel Parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici (40.832 ha), a la província de Lleida.
La guia inclou mapes i fotografies en color dels espais i distingeix els recorreguts per nivell de dificultat, des dels que van dirigits a debutants, fins els que que són per a muntanyencs experimentats. Cadascun dels itineraris que proposa pels Parcs va encapçalat per una introducció a la zona, on s’hi pot trobar una breu descripció de la seva orografia. Per a l’explicació de les rutes els autors han tingut en compte, també, la flora i la fauna més abundants, així com la presència de l’agricultura i la ramaderia i l’activitat humana en el lloc.
En cadascuna de les rutes que planteja 80 recorreguts pels Parcs Nacionals dels Pirineus s’hi pot trobar una fitxa tècnica amb el temps necessari per realitzar-la, el desnivell, el grau de dificultat i la manera d’accedir-hi, així com un mapa i l’itinerari detallat que s’haurà de seguir amb l’horari previst.

Els Pirineus disposen de tres parcs nacionals que constitueixen tres santuaris de la natura: el Parc Nacional dels Pirineus, en el vessant francès; el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, a l’Aragó; i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en territori català. En aquesta guia, hi trobareu un total de 80 excursions a peu que us permetran gaudir tant d’uns relleus fascinants com de la fauna i la flora que acullen tots tres parcs.